Colau i Carmena, dos projectes socials cara a cara

Barcelona és la ciutat on més car és morir-se, segons un estudi de l’Organització de Consumidors i Usuaris que va analitzar 31 municipis espanyols. Un enterrament de mitjana costa 6.400 euros i la qüestió protagonitza des de fa anys els informes de la Síndica de Barcelona, la defensora del poble municipal, que reclama que entrin nous operadors al mercat. El govern de Colau ha iniciat ja els tràmits per crear una funerària municipal per trencar l’oligopoli actual, una situació que és fruit de la venda, per part del govern del PSC el 2010, de la seva participació en la funerària municipal. L’actual equip assegura que crear una funerària és més econòmic que recomprar la part que va vendre. Els enterraments costaran a partir de 2.400 euros.

Más información

La funerària pública de Barcelona oferirà enterraments a partir de 2.400 euros

None

Madrid. L’Ajuntament dirigit per Manuela Carmena (Ahora Madrid), ha remunicipalitzat en el seu primer any de govern la funerària municipal, gestionada des del 1992 segons una fórmula publicoprivada. La mesura, que representava una de les promeses electorals de l’alcaldessa, té l’objectiu de rellançar les inversions en 14 cementiris de la ciutat, abaratint el cost dels enterraments, que a Madrid surt, de mitjana, per 4.765 euros. A aquest efecte, el Consistori ha disposat una partida de 33 milions fins al 2019. Els sindicats donen suport a la remunicipalització, mentre que l’oposició considera que es perdran llocs de treball i que s’incrementarà la despesa per a les arques públiques.

Altres remunicipalitzacions

Barcelona. Més enllà dels serveis funeraris, Colau vol recuperar la gestió pública de l’aigua, per a la qual ja té l’aval polític del ple, i crear un operador energètic. També ha revertit la privatització de guarderies municipals, que va construir l’Ajuntament però gestionaven empreses privades; i ha internalitzat les treballadores dels centres d’atenció a les dones, unes 60. En canvi, descarta altres municipalitzacions, com la del servei de recollida d’escombraries i neteja viària, per la complexitat que suposa (són 260 milions anuals, el 10% del pressupost).

Madrid. L’Ajuntament vol crear una empresa de serveis mediambientals i de manteniment de zones verdes per bregar amb la brutícia. La neteja copa les queixes dels madrilenys (una de cada tres reclamacions registrades pel Consistori té com a objecte temes de medi ambient) i Carmena espera esquivar amb aquesta nova societat uns problemes que diu que estan heretats de l’època de l’anterior regidora, Ana Botella (PP). La creació d’aquesta empresa dependrà de la capacitat de l’Ajuntament de resoldre la seva pugna amb Hisenda davant l’incompliment previst de la regla de despesa en més de 200 milions el 2017.

Pisos per als sensesostre

Barcelona. A Barcelona hi ha 3.000 persones sense llar, de les quals mil dormen al carrer (el 72% des de fa més de tres anys). Per treure del carrer a aquestes persones, una de les principals apostes de l’Ajuntament és impulsar el housing first, triplicant els 50 pisos actuals fins a 150 el 2019. La recepta, originària de Nova York, la ciutat del primer món amb més gent vivint al carrer, consisteix a facilitar un pis a les persones que viuen al carrer amb la premissa que l’habitatge és un dret i que, amb la intimitat i seguretat que proporciona, és palanca del procés de reinserció. Les úniques condicions que s’exigeixen per entrar al programa són aportar un percentatge d’ingressos si les persones els tenen; no provocar problemes de convivència amb els veïns; i acceptar suport de l’Administració, encara que sense l’obligació de, per exemple, deixar l’alcohol o fer cursos de formació laboral.

Madrid. El model housing first també té cabuda a Madrid. En el seu primer acte, després d’arribar a l’Àrea d’Equitat, la regidora Marta Figueres va visitar un dels 20 habitatges municipals destinats a persones sense llar. Per aquest any, l’Ajuntament vol duplicar el nombre d’aquests pisos i afegir-ne 70 més el 2017. Les persones que poden accedir a aquests habitatges protegits han d’abonar uns 60 euros mensuals, perquè durant el seu acompanyament social s’acostumin a tenir obligacions sobre aquests pisos. Entitats socials subvencionades per l’Ajuntament s’ocupen d’ajudar les persones sense llar a les quals se’ls concedeix un pis social ja moblat. Per a la seva permanència, la condició és estar en tractament contra la drogoaddicció o alcoholisme, no molestar els veïns i participar en els cursos de recerca d’ocupació.

Lloguer social

Barcelona. Els pisos de protecció que passades unes dècades es desqualificaven i passaven a ser propietat dels seus inquilins ja són història a Barcelona. Totes les polítiques d’augment del parc públic d’habitatge passen pel lloguer (ara el lloguer social és amb prou feines l’1% del total), perquè els pisos pertanyin a la ciutat, i l’equip de Colau planteja múltiples fórmules per fer-ho. Des de la manera clàssica de promoure i construir pisos a través del Patronat Municipal d’Habitatge, fins a la cessió de solars a cooperatives d’habitatge, creant una promotora de capital mixt, captant pisos buits de veïns que els cedeixin per llogar-los a preu social, habilitant locals buits com a habitatges o fins i tot remuntant blocs ja construïts que no han esgotat l’edificabilitat.

Madrid. La lluita contra la venda de pisos protegits a fons d’inversions va ser un dels leitmotiv de la campanya electoral de la confluència de forces al voltant de Podem que governa la ciutat des del 2015. A l’abril, Carmena va dir que volia tenir al final del seu mandat 4.000 nous habitatges socials. Al novembre, va regularitzar 88 habitatges socials ocupats, i al desembre va anunciar la cessió de deu parcel·les, on preveu construir 1.150 habitatges (amb una inversió de 100 milions). L’Ajuntament té, de moment, un parc de 6.280 pisos destinats a lloguers socials, i una llista d’espera de sol·licituds de prop de 9.000 casos. Després de les pressions del PSOE, el govern d’Ahora Madrid ha acceptat enfocar la seva estratègia cap al lloguer social: la seva ambició és harmonitzar la seva oferta a la d’altres capitals europees, com Viena, Berlín i París.

Mobilitat

Barcelona. L’equip de Colau està decidit a eliminar cotxes del trànsit per reduir la contaminació, que cada any provoca 3.500 morts a l’àrea metropolitana. A part de les mesures que prepara per a episodis puntuals, a partir del 2020 els vehicles més contaminants no podran circular per la ciutat, sigui quin sigui el nivell de pol·lució. També donarà abonaments anuals del transport públic o per a les bicicletes públiques a qui doni de baixa un cotxe contaminant. Amb tot, no concretarà aquestes mesures fins al 2017. En paral·lel, l’executiu té com a projecte estrella en mobilitat unir els dos trams de tramvia existents als extrems de la ciutat per l’avinguda de la Diagonal; implementar superilles (grups d’illes amb trànsit restringit) i vol triplicar la xarxa de carrils bici. També culminarà la xarxa ortogonal d’autobusos (amb numeració que depèn de si les línies tenen trajectes horitzontals, verticals o en diagonal).

Madrid. Peatonalitzacions i carrils bici són dos eixos del model de mobilitat d’Ahora Madrid. La ciutat incompleix any rere any els límits de pol·lució establerts per la Unió Europea i el compromís de Carmena és crear una zona restringida al trànsit en tot el centre de la ciutat, que hauria d’assolir-se el 2017. Als voltants volen reduir la velocitat i ampliar la xarxa de carrils bici. La mesura estrella és, en aquest sentit, la peatonalització de la Gran Via, que l’alcaldessa vol aconseguir abans del 2019. En plena època nadalenca l’Ajuntament ha tancat el trànsit en aquesta gran artèria de la ciutat i n’ha ampliat les voreres. No obstant això, la decisió ha despertat les crítiques de la Comunitat de Madrid, del consorci de transports, que gestiona la xarxa de metro i autobusos, i d’alguns comerciants que atribueixen al Consistori falta de planificació i d’informació.

Moneda local

Barcelona. La implantació d’una moneda local per fomentar el comerç de proximitat per a la creació de riquesa i la inversió a la ciutat va ser un dels punts més destacats del programa electoral de Colau. La moneda serà virtual (es pagarà a través d’una aplicació de mòbil) i començarà a implantar-se el 2019 als barris (en l’eix que dibuixa el riu Besòs) que rebran ajudes extraordinàries per lluitar contra la bretxa social. La idea original és que més enllà de les compres de barri es pugui pagar els funcionaris o proveïdors amb aquesta moneda.

Madrid. No existeix una proposta sobre la implantació d’una moneda local. Quant a les propostes més originals, la ciutat està involucrada a ampliar els seus mecanismes de participació ciutadana impulsant el vot telemàtic. Per aquesta via ha delegat a la ciutadania la presa de decisions de gran importància, com la rehabilitació de la plaça d’Espanya, i ha pressupostat 60 milions per a projectes votats en línia. No obstant això, de moment, el principal problema és l’escassa participació. En l’última votació sobre la plaça d’Espanya van votar menys de 8.000 ciutadans: el 0,3% del cens.