Puigdemont va demanar a l’abril un informe sobre un referèndum acordat

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va demanar a l’abril passat, abans de la crisi amb la CUP a causa del veto pressupostari, un informe per abordar les possibilitats de celebrar un referèndum pactat. Va fer la demanda al president de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer, a la qual aquest li va respondre que probablement seria necessària una reforma constitucional, “d’èxit poc probable”, atès que tres dels quatre grans grups del Congrés es negarien a escometre-la.

En aquell primer informe, s’analitzava la possibilitat de pactar la pregunta, els terminis possibles i les dates de la convocatòria, així com qüestions jurídiques i polítiques vinculades als resultats de la consulta, just la proposta que el president català va fer pública davant periodistes estrangers en el marc de la Diada i en una visita a Madrid a l’octubre, encara que després, en el debat de Política General, va posar data a la convocatòria d’un referèndum unilateral.

Per a aquelles dates, Puigdemont havia sol·licitat un segon informe a Viver Pi-Sunyer: la recerca d’alternatives perquè els ciutadans catalans puguin decidir el seu futur. L’exvicepresident del Tribunal Constitucional va respondre a aquesta segona demanda amb una resposta oral, assumint part d’un informe que havia elaborat el Consell Assessor per a la Transició Nacional, i enumerant pros i contres de cadascuna de les possibilitats.

Viver Pi-Sunyer ha revelat aquestes peticions en la comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament, celebrada aquest migdia, en la qual ha comparegut juntament amb el secretari de Desenvolupament de l’Autogovern, Víctor Cullell. Segons ha descrit, l’IEA ha elaborat aquest any mitja dotzena a informes a petició del Govern català, a més de realitzar motu proprio tasques d’investigació “sobre el marge que li queda a la Generalitat” en àmbits com l’educació, el medi ambient i el comerç interior. Els estudis, ha assenyalat, “demostren el migradíssim poder polític que té la comunitat autònoma”. L’IEA també ha desenvolupat les administracions d’autogovern perquè “estiguin preparades” en cas de la constitució d’una Catalunya independent.

Tant l’activitat de Cullell com de Viver han estat agrament criticades principalment pels portaveus del Partit Popular i de Ciutadans. La popular Esperanza García ha acusat tots dos d’estar preparant “un cop d’estat”, la qual cosa ha assenyalat que és contradictori amb el que hauria de defensar un “constitucionalista” com Viver, en referència al seu passat com a magistrat del tribunal de garanties.

Carlos Carrizosa, en una intervenció molt dura que s’ha centrat més en els diferents càrrecs que ha tingut Viver, l’ha acusat d’estar “amagant-se per burlar la Constitució i preparar un esguerro polític”, en referència a l’elaboració de les futures lleis de desconnexió i de les estructures d’Estat.

“Seria una gran irresponsabilitat no crear aquestes estructures quan s’està propugnant la independència”, ha respost Viver, que ha assegurat que una vegada s’acabin els treballs sobre el procés independentista “els explicarem”. I ha assenyalat: “L’experiència històrica demostra que quan et trobes en un bloqueig, la política desplaça el dret”. Sobre una possible desobediència al Tribunal Constitucional amb els treballs en què participa, el president de l’IEA ha dit: “Es poden fer els treballs preparatius sempre que no s’executin”, moment en el qual es convertirien en inconstitucionals.

Davant les demandes de Carrizosa, el president de l’Institut d’Estudis Autonòmics ha detallat que l’ens disposa d’un pressupost anual de 240.000 euros, que puja fins als 800.000 euros si es té en compte la plantilla. L’organisme té uns 15 treballadors i es nodreix per elaborar els informes d’empreses externes. Pi-Sunyer cobra, ha detallat Carrizosa, 109.000 euros anuals.