Les comunitats rebran el 2017 més diners que abans de la crisi

Les comunitats autònomes obtindran l'any que ve una mica més de 96.700 milions d'euros pels lliuraments a compte del model de finançament del 2017 i pels recursos procedents del tancament definitiu del sistema del 2015, segons la projecció realitzada a través de les dades recopilades pel Ministeri d'Hisenda. Amb aquesta injecció de diners que el sistema de finançament aportarà el 2017, les autonomies disposaran de més recursos que el 2008, abans que esclatés la crisi financera que va canviar el panorama econòmic i polític d'Espanya.

Els experts en finançament autonòmic recorden, no obstant això, que entre el 2009 i el 2010, en plena recessió, les autonomies van obtenir una injecció extraordinària per la reforma del sistema de finançament que va aprovar el Govern socialista de Zapatero. Per això el 2009 és una excepció en la sèrie estadística. Va ser l'any en què les autonomies van rebre més fons del model de finançament. Llavors les comunitats van ingressar 11.000 milions addicionals, que van negociar per tancar l'acord de la reforma del sistema en el pitjor any de la recessió, quan la recaptació es desplomava prop d'un 40%. L'Executiu socialista intentava així, injectant més diners públics en l'economia, pal·liar els efectes de la pitjor crisi econòmica en gairebé un segle. Mai va imaginar que aquesta crisi seria tan aguda i persistent.

Un altre dels advertiments que cal fer és que els Governs regionals trigaran a recuperar el conjunt de tots els ingressos que tenien el 2007, no només els procedents del sistema de finançament. Llavors, en ple boom immobiliari recaptaven uns 12.000 milions més pels tributs propis vinculats al maó, com l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD).

Després de fer aquestes dues precisions, la veritat és que les comunitats rebran més diners del sistema de finançament que el 2008, abans de la crisi. L'actual model de repartiment de recursos entre l'Estat i les comunitats està molt qüestionat. Se li atribueix que és complex, opac i desigual. Les diferències de finançament entre la comunitat més ben finançada i la més mal finançada són aclaparadores. Fins ara gairebé no ha pogut desplegar els seus efectes pels perjudicis de la crisi econòmica.

L’excepció: l’exercici 2009

Alain Cuenca, professor de la Universitat de Saragossa, i un dels experts que va intervenir en el disseny del model actual explica que "el sistema actual es va dissenyar amb una aportació més elevada de les comunitats en els tributs". I precisa que en els anys de recessió aquestes administracions territorials van rebre menys fons perquè la recaptació va caure. Ara que l'economia torna a créixer estan recuperant part del terreny perdut perquè augmenta la recaptació. "El sistema de finançament reparteix els tributs que paguen els ciutadans entre l'Estat i les comunitats", precisa. El 87% dels recursos que van rebre les comunitats el 2014, l'últim any que s'ha tancat, procedien dels tributs cedits que formen part del sistema de finançament. Les comunitats són partícips del 50% de la recaptació de l'IRPF, de la meitat de l'IVA i del 58% dels impostos especials (alcohol, tabac...).

Malgrat que ingressaran més diners el 2017 que abans de la crisi, les comunitats no hauran revertit totes les retallades. I això a pesar que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar fa uns dies que "al final d'aquest any Espanya haurà gastat en polítiques socials 50.000 milions d'euros més que el 2007, en educació gastarem una xifra molt semblant a la del 2007, i en sanitat gastarem més".

Malgrat que es destinin més diners a sanitat i polítiques socials —fins al 2019 no es recuperarà el nivell de despesa en educació, segons les previsions oficials—, tot i que no s'ha recuperat el nivell de qualitat dels serveis d'abans de la crisi. "Les retallades en sanitat, educació i serveis socials s'han destinat sobretot a contenir les despeses", diu Cuenca, que de seguida recorda que també es van aplicar mesures dràstiques. "S'ha notat sobretot en la congelació del salari dels treballadors públics i la reducció de les plantilles de funcionaris", continua mentre enumera les mesures que van reduir la despesa farmacèutica, com el copagament.

Despesa sanitària creixent

La veritable retallada es va produir en les inversions regionals a partir del 2011. S'han reduït a la meitat, segons les dades oficials. Les comunitats pràcticament van eliminar els diners per a noves infraestructures perquè tenien un menor cost polític que rebaixar les despeses en sanitat i educació, que és més impopular.

Amb l'inici de la recuperació els Governs autonòmics només han pogut contenir l'augment de les despeses essencials: l'educació, la sanitat i els serveis socials suposen el 80% dels pressupostos regionals. I aquestes prestacions tenen uns costos creixents.

"La despesa sanitària creix a un ritme més alt que el PIB". El factor demogràfic, amb un ritme elevat d'envelliment de la població dispara els costos sanitaris. Els tractaments per les noves tecnologies i avanços mèdics i farmacèutics són cada vegada més cars. A més, els ciutadans cada vegada viuen més i hi ha més malalties cròniques que suposen un augment de la despesa.

A més, en els prolegòmens de la crisi les comunitats es van embarcar en noves infraestructures, hospitals i escoles –alguns amb finalitats electorals–, que ara engreixen les seves despeses fixes estructurals. "Amb ingressos conjunturals [procedents del boom immobiliari] les autonomies van assumir despeses recurrents que després són molt difícils de retallar", explica Ángel de la Fuente, director de Fedea i expert en finançament autonòmic.

"Que les comunitats tinguin més diners no suposa que tinguin més marge", sentencia Cuenca. "Trigaran molt de temps a tenir-ne", conclou.