El rector de la UB: “No sé si la meva família ara podria pagar la carrera”

Mai abans s’havien presentat tants candidats –set, tots homes– a les eleccions a rector de la Universitat de Barcelona (UB). El catedràtic de matemàtiques, Joan Elias (Barcelona, 1956) va avançar els seus sis contrincants en la primera volta i es va coronar com a rector en una disputada segona volta enfront de Màrius Rubiralta.

En campanya va defensar a ultrança la “transparència radical” en la gestió i va topar, amb prou feines 24 hores després de ser escollit, amb una denúncia de Rubiralta a la Junta Electoral per “pràctiques impròpies”. Elias és taxatiu: “Per la meva banda no hi va haver guerra bruta”.

Pregunta. Va dir en el debat electoral que “la UB no sap on va”. Per què ha perdut el rumb?

Resposta. Hi ha un problema intern de diversitat perquè la UB és molt gran i diversa. I després hi ha els canvis externs, a propòsit de la crisi o els canvis legislatius, perquè cada ministre i cada conseller ha de fer la seva norma i això provoca un desajustament a la casa.

P. On vol portar-la?

R. Un objectiu raonable és posicionar-nos entre les 100 millors universitats del món en 10 o 15 anys i això significa millorar en tots els aspectes, no només en investigació. Però només podem assentar les bases d’aquest canvi si afrontem el tema del relleu generacional. Si no abordem aquest problema, la UB caurà.

P. Per on començarà?

R. A curt termini, haurem d’abordar el tema del finançament perquè la UB està infrafinançada. Un altre problema és estabilitzar la reforma d’estructures i la situació del personal d’administració i serveis (PAS).

“La universitat era abans un ascensor social i ara no sé si compleix amb això” 

P. Anem a pams. El finançament es negocia amb la Generalitat. Quina serà la seva postura davant l’Administració?

R. Serà una actitud lleial però ferma. Defensarem que estem mal finançats i aquesta defensa hem de fer-la amb universitats que són semblants a la nostra, com l’Autònoma o la Politècnica. Hem de convèncer la Generalitat que hem d’estar més ben finançats.

P. I l’altra part: la reforma d’estructures, que no ha funcionat per igual en totes les àrees. Vol tirar-la enrere?

R. No, perquè seria pitjor el remei que la malaltia. A Medicina sembla que funciona però a Humanitats tot està pendent i hem d’asseure’ns amb ells, veure què volen fer i trobar una solució. Cal parlar també dels PAS, que tenen una situació d’indefinició molt greu. Cal acabar amb la reforma d’estructures el més ràpid possible.

P. A les eleccions va rebre el suport majoritari dels estudiants. Què hi haurà per a ells?

R. Hem de fer que participin en coses que els són pròpies, obrir canals de comunicació entre ells i nosaltres.

P. Però la seva preocupació més gran és l’econòmica: la pujada de taxes universitàries, el 3+2…

“Si no afrontem el tema del relleu generacional, la UB caurà”

R. Sí i cal tendir a una rebaixa de les taxes perquè puguin accedir a la universitat totes les capes socials que sempre hi han accedit. Jo no sé si la meva família ara podria pagar-me la matrícula de la carrera com va fer en el seu moment. Abans la universitat era un ascensor social i ara no sé si compleix aquesta comesa.

P. Què farà amb l’IL3?

R. No penso tancar l’IL3 però cal entrar-hi, mirar els números i veure si l’IL3 compleix amb el que hauria de complir. No es tancarà però tal vegada es refon l’estructura per veure si el que estan fent és el que ens convé.

P. EL PAÍS va revelar que la UB va fulminar un màster de l’IL3 en detectar-hi irregularitats.

R. Sí, i aquestes ofertes acadèmiques incorrectes han d’acabar-se. No podem vendre la marca UB per quatre rals. Ha de ser una marca de prestigi reconegut.