Nens ‘científics’

Un dels tipus de llibre que s’ha vist més afectat per l’ús generalitzat d’internet és el llibre de coneixements, ja que la majoria saciem la nostra necessitat d’informació a través de la xarxa. Els llibres i el món editorial que hi ha al darrere, però, s’entesten a persistir, a seguir cridant l’atenció dels lectors, tot reinventant-se de forma continuada. Això es veu clar en els llibres de coneixements infantils que, darrerament, s’han publicat. Són exemplars que modelen els continguts i prenen unes formes que abans no tenien.

Cada vegada més, les escoles proposen cerques d’informació als més petits i a les seves famílies. Per aquest motiu, cada vegada més hi ha llibres de coneixements adreçats a infants de menys edat, molts dels quals barregen ficció i no-ficció, per tal que la informació no arribi de forma directa. És el cas d’El jardí màgic de Lemniscates —pseudònim de dissenyadora catalana—, que presenta la història d’una nena que passeja per un jardí ple de bestioles, amb unes pàgines finals que donen resposta a preguntes bàsiques sobre alguns animals, com ara Per què l’eruga es converteix en papallona? O bé que combinen continguts coneguts amb presentacions innovadores. És el cas de Comptant lleons, retrats d’animals en llibertat de Katie Cotton i il·lustracions de Stephen Walton, un llibre com n’hi ha tants per tal que els petits aprenguin els primers números. En aquest cas, cadascun s’il·lustra amb el dibuix, gairebé fotogràfic i en blanc i negre, d’un o d’un conjunt d’animals i una descripció de cadascun d’ells que informa sobre la seva situació al món. Un llibre per als més petits, amb una estètica i una doble lectura que sorprendrà els adults i que apunta una altra característica.

L’actual llibre de coneixements posa en valor la il·lustració de caire científic, per sobre de la fotografia. Molts d’ells tenen l’aparença del quadern d’apunts d’un naturalista amb una enorme precisió i bellesa. Un exemple en seria Inventari il·lustrat dels ocells, de Virginie Aladjidi (Kalandraka), que, com d’altres de similars, convida a passejar per les pàgines, com si ho fes per les sales d’un museu, tot admirant les peces dibuixades i seleccionant-ne la informació. És el cas, també, de Botànicum, de Katie Scott i Kathy Willis (Símbol). 

Aquestes obres, en lloc dels habituals llargs paràgrafs informatius i definicions de diccionari, ofereixen sovint respostes breus a curiositats sobre el tema, que tots ens hem plantejat alguna vegada. No pretenen donar lliçons sinó que es posen al servei del visitant per alimentar la seva curiositat. És el cas d’El jardí de les meravelles de Jenny Broom i K. S. Williams (Flamboyant), exposició que ens passeja per entremig de cinc ecosistemes, farcits d’animals i plantes exuberants.

N’hi ha d’altres que aposten per una presentació dinàmica, algun component lúdic i un to d’humor, aparentment sense tant ordre ni concert, però amb un contingut precís, com El gran llibre de les cuques, de Yuval Zommer (Joventut), o bé Tota la gent del món, d’Anja Tuckermann i Tine Schulz (Takatuka).

Molts d’aquests llibres tenen present també l’evolució dels mètodes escolars. Alguns responen al treball per projectes que cada cop més s’implanta a les escoles, en detriment del treball per assignatures. Una mena de treball que es mou per una curiositat inicial que, a mesura que grata sobre un tema, enllaça amb un altre, alhora que va aprofundint cada vegada més en tot allò que aborda. Un exemplar que respondria a aquest paràmetre seria Món natural, compendi visual de meravelles de la naturalesa, d’Amanda Wood i Mike Jolley (Flamboyant).

Qualsevol d’aquests llibres, si alguna cosa fa, és cridar l’atenció. A vegades amb la seva forma, a vegades amb la presentació del contingut, però, sobretot, qualsevol d’ells és capaç de satisfer la set de curiositat i de coneixements.