El dia de l’anaconda

Les anacondes són grans, molt grans. Les més robustes i pesades de les serps (però no les més llargues, que són els pitons reticulats). I, com ha quedat demostrat a Cosmocaixa, on han nascut 35 cries de la parella que es manté en captivitat a la instal·lació del Bosc Inundat, són prolífiques. Neixen vives: les anacondes són ovovivípares, coven set mesos els ous dins del cos i pareixen petites serps ja formades. Normalment neixen de 20 a 40 cries, però poden arribar a cent. La còpula de les anacondes és interessant de veure perquè resulta molt agressiva, produeix sorolls rars de fregament d’escames i normalment (no en el cas de Cosmocaixa) diversos mascles s’enrosquen amb la femella formant “boles de serps”. S’han donat casos de partenogènesi quan no hi ha mascles disponibles. Les cries no necessiten atencions i són completament independents des que neixen. Les del Bosc Inundat seran donades a diferents zoos i centres científics quan facin la primera muda.

Hi ha dubtes sobre la mida màxima que poden arribar a tenir les anacondes; s’ha arribat a esmentar exemplars llegendaris de més de 10 metres (una de fins a 12), la qual cosa, sens dubte, és una exageració. Les més grans acreditades –sempre femelles, que són molt més grans que els mascles– estan sobre els 6 metres (la serp més llarga viva era el pitó reticulat Fluffy, mantingut en el zoològic de Columbus, Ohio, que va morir l’octubre del 2010 d’un tumor als 18 anys; mesurava 7,3 metres).

Les anacondes, serps americanes, les més llargues del continent, són poderoses, gruixudes i pesades, però excel·lents nedadores: de fet, la seva vida és pràcticament amfíbia, d’aquí la seva denominació vulgar de “boes d’aigua”. En realitat, les anacondes són boes del gènere eunectes (en grec, “bon nedador”). Les de Cosmocaixa pertanyen a l’espècie anaconda verda o anaconda comuna (eunectes murinus –murinus, del llatí, ‘ratolí’, per unes de les seves preses). En la seva dieta figura una gran varietat de preses, des de mamífers (fins i tot grans com capibares i cérvols) fins a peixos, ocells i altres rèptils, incloent-hi parents anacondes i fins i tot la parella. En un pantà a Trinitat es va capturar una femella que tenia a mig digerir –la criatura– un caiman d’un metre i mig.

"Las més llargues del continent, són poderoses, gruixudes i pesades"

Hi ha poques serps tan envoltades de mite i llegenda. Se les ha titllat de devoradores d’homes, però sense gaire (tot i que en algun cas horrorosa) evidència. La mida i el caràcter que tenen les ha fet proclius a protagonitzar relats i pel·lícules d’horror, com la cèlebre Anaconda, en la qual la bestiola protagonista s’empassava humans adults sencers, i les seves seqüeles. És cèlebre l’escena documental en la qual n’ hi ha una que gairebé arrenca la cara a Félix Rodriguez de la Fuente als Llanos de Veneçuela.