Cuba deixa enrere el segle XX amb la mort de Fidel Castro

Más información

Un recorregut per la vida del líder revolucionari

Cubanos exiliats a EUA surten al carrer per celebrar la notícia

Raúl Castro acomiada al seu germà: “Hasta la victòria sempre!”

Una vida en imatges

Fidel Castro, l'home que va canviar la història de Cuba amb una revolució socialista que el va enfrontar durant mig segle a Estats Units, va morir el divendres a la nit a l'Havana. La seva defunció als 90 anys suposa la desaparició de la figura política més influent del segle XX a Amèrica Llatina, un geni del poder tan lloat com injuriat durant la seva llarga i tempestuosa existència. Retirat del comandament el 2006 per malaltia, la seva presència en un primeríssim segon pla va seguir funcionant com a pilar simbòlic del règim que va fundar el 1959, encara en els últims anys de vellesa, ja molt afeblit. Ara Fidel, com li deien els cubans, ja fossin els seus adeptes o els més acèrrims enemics, no hi és. Cuba camina sense ell per primera vegada en sis dècades. La ruta que ve, capitalisme vermell de partit únic, pluralisme de partit hegemònic o transició a la democràcia, és encara molt incerta.

Els galons els va portar des del seu retir i els seguirà portant el seu germà Raúl Castro, de 85 anys. El general i president de Cuba va ser qui va anunciar la mort de Fidel en un missatge televisiu que va arrencar amb veu trèmula. “Amb profund dolor comparec per informar al nostre poble, als amics de la nostra Amèrica i del món que avui 25 de novembre del 2016, a les 10.29 hores de la nit, va morir el comandant en cap de la revolució cubana”.

La notícia va enxampar a una Havana ja nocturna, on les discoteques van anar tancant. També el Malecón es va buidar. Els cubans que havien sortit a ballar o passejar es van anar recollint. Els pocs que comentaven la mort de Castro, parlaven d'una figura “respectada”. Tristos però sense grans escarafalls. “Perdre a Fidel és com perdre un pare, un guia, el far de la nostra revolució”, va dir Michel Rodríguez, forner de 42 anys a France Presse.

“Tot i que ho esperàvem, no deixa de causar sorpresa”, apuntava per telèfon des de la capital cubana Enrique López Oliva, professor d'Història en la Universitat de l'Havana, de 80 anys. “Això marca la fi d'una etapa i l'inici d'una altra que la gent del carrer creu que suposarà una acceleració del procés de canvis”, va afegir.

Si a l'illa aquells que es pronunciaven en públic ho feien per lloar la figura de l'heroi de la revolució, a Miami, el nucli dur de l'exili anticastrista va sortir al carrer només fer-se pública la notícia per celebrar la defunció de Castro amb el sorollo d'un carnestoltes. La Petita Havana, feu històric dels opositors a la Revolució, es va omplir de gent festejant l'esdeveniment. Tots amuntegats amb banderes de Cuba, casseroles i tambors, cridant la seva satisfacció “Viva Cuba lliure!”.

Cuba deixa enrere el segle XX amb la mort de Fidel Castro

La mort de Castro va provocar reaccions de la majoria dels líders internacionals. El president sortint d'Estats Units, Barack Obama, l'arquitecte del desglaç amb l'illa, va reaccionar amb un mesurat exercici d'equilibri: ni retrets ni afalacs al líder mort, sí la mà estesa al poble cubà. El seu successor, el president electe, Donald Trump, va qualificar a Castro de “brutal dictador” i va enterrar la política d'Obama en aquest vell conflicte. Des de Veneçuela, el principal aliat de Cuba a Llatinoamèrica, el president, Nicolás Maduro, va urgir als “revolucionaris del món” a seguir el llegat de Castro, i el líder xinès, Xi Jinping, va manifestar que “els xinesos han perdut a un camarada proper i un amic sincer”.

Estava previst que les restes de Castro s'incineressin ahir. El Govern ha declarat nou dies de dol. Demà i dimarts tindran lloc actes d'homenatge a l'Havana i el dimecres començarà el trasllat de les seves cendres en una processó que travessarà l'illa fins a arribar a Santiago de Cuba, on se li donarà sepultura en el cementiri on reposa José Martí, l'heroi de la Guerra d'Independència d'Espanya, de qui Castro es considerava continuador natural.

Amb Fidel Castro s'evapora l'últim alè de la Guerra Freda. Se'n va el soci de la Unió Soviètica que va col·locar amb Moscou míssils nuclears apuntant als Estats Units, el líder que va repel·lir la invasió de Bahía de Cochinos afavorida per la CIA muntat en un tanc amb ulleres d'intel·lectual, el propagador de revolucions que va portar a milers de cubans a matar i morir sota el sol d'Àfrica, el tità geopolític que va aguantar el pols a 11 inquilins de el Despatx Oval.

Raúl Castro, mà dreta de Fidel des dels dies dels combats en la serra contra els soldats del militar colpista Fulgencio Batista, seguirà com a president fins a 2018 i aquest any deixarà els seus càrrecs, segons ha promès, encara que seguirà sent secretari general del Partit Comunista de Cuba fins al 2021. Si la salut l'acompanya, guiarà el procés d'obertura fins llavors. Per a la successió presidencial apunta la figura del vicepresident Miguel Díaz-Canel, exministre d'Educació amb reputació d'home moderat.

El futur del desglaç

La incògnita és com evolucionarà la relació amb Estats Units quan arribi al gener Trump, que ha dit —encara que les seves declaracions s'agafen amb pinces— que tombarà la política del president sortint per tornar al vell esquema: exigir a l'Havana la restitució plena de les llibertats polítiques per tenir relacions bilaterals. La inèrcia que ha agafat el rumb iniciat per Obama, els interessos empresarials de companyies d'Estats Units i l'opinió pública favorable a la normalització entre els americans podrien contenir el pla de demolició de Trump.

Entre les elits conservadores del poder cubà seguirà sentint-se el ressò anti-ianqui de la veu de Fidel Castro. Encara l'últim any va treure forces per escriure un article on uns dies després de la visita de Barack Obama, a qui Raúl Castro havia aixecat la mà davant els mitjans com un púgil que s'agermana amb l'altre després del combat, va posar negre sobre blanc la seva bel·ligerància eterna davant Washington: “No necessitem que l'imperi ens regali res”. Siguin com siguin les noves relacions bilaterals, en la cúpula sempre es tindrà a mà la fórmula clàssica. En cas de dubte, Fidel Castro.

En la seva última aparició davant el congrés del Partit Comunista de Cuba, l'abril passat, el fundador de la Revolució cubana es va acomiadar del poble que va tutelar: “Aviat seré ja com tots els altres, a tots ens arribarà el nostre torn”. “Però quedaran les idees dels comunistes cubans”. La petjada de Fidel Castro serà inesborrable a Cuba i amb seguretat la seva figura seguirà sent per dècades font de debats a foc viu. Però el comandant en cap ha mort i Cuba es troba, ja, definitivament davant del segle XXI.