Els Roca: del barri obrer a la cúspide de la gastronomia mundial

Un viatge multisensorial als orígens de tres germans nascuts en un barri humil de Girona que van somiar de revolucionar l’alta cuina mundial. Aquesta és la intenció de l’exposició “El Celler de Can Roca: de la Terra a la Lluna”, presentada aquest dilluns al Palau Robert de Barcelona i que explica el món gastronòmic dels 30 anys del que ha estat considerat el millor restaurant del món el 2013 i el 2015. “La cuina és un llenguatge per explicar històries”, ha resumit en Joan, el gran dels Roca, acompanyat pels seus germans Jordi i Josep. La mostra s’inaugura demà i romandrà oberta al públic fins al 23 d’abril.

L’exposició consta de sis espais que pretenen repassar el camí dels Roca des de les seves arrels al restaurant gironí dels seus pares fins a ser reconeguts internacionalment com el millor restaurant del món. De la tradició més popular a l’avantguarda més innovadora, el viatge s’inicia amb una representació del restaurant familiar Can Roca de Talaià, un barri obrer de Girona, fins a pujar per una escala a un calidoscopi replet de projeccions, miralls i olors amb un denominador comú: la fusió de tres personalitats diferents que es complementen amb polsims de passió, generositat i enginy.

El comissari de la mostra, Toni Massanés, ha explicat que el títol de l’exposició evoca el fet que fa 150 anys, l’escriptor Jules Verne va imaginar com tres persones arribaven a la lluna en coet. “Aquesta és la història dels Roca: qui s’havia d’imaginar que tres germans d’un barri humil poguessin arribar a l’impossible?”, ha afegit Massanés.

El calidoscopi es divideix amb la successió de tres sales que van des de la percepció dels sentits amb fotos antigues, llibres de recepta i imatges de vinyes, fins a tres imatges dels germans en pantalla gran que representen personalitats diferents: mentre la foto de Joan Roca es va deformant amb imatges de llapis i regles a la recerca de l’“ordre i l’equitat”, la del pastisser Jordi fa referència al gamberrisme de l’estirp a través d’un collage d’imatges folklòriques i motos. La d’en Josep s’omple de raïm per la relació especial del sommelier amb els vins.

“És una aposta valenta”, ha dit Massanés. Les desenes de miralls irregulars que la vesteixen representen, en paraules de la interiorista Mamem Domingo, “la interiorització de la seva cuina”. “Han estat sis mesos d’estudi intens per poder arribar a això”, ha afegit Domingo.

De la Terra a la Lluna, resumeix la història del Celler a partir de 31 plats o “poemes inacabats”, que representen les fites del restaurant. També les seves idees i les seves obsessions per portar a la taula qualsevol record, olor i fins a passió futbolera: “Algú s’imagina com seria un gol de Messi convertit en postres?” “Els Roca sí”, ha explicat el comissari davant la representació del plat.

La cinquena part, Experiència total, disposa de tres càmeres de realitat virtual que aporten una perspectiva omniscient des del punt de vista d’un comensal i presenten la feina que realitzen en Joan a la cuina, en Josep al celler i en Jordi al laboratori de la Masia. Els tres germans no han dubtat a posar-se les ulleres i per moments s’han vist transportats a la seva pròpia cuina. “Com que no podíem oferir als nostres visitants una degustació del restaurant optem per introduir-los directament al restaurant”, ha explicat Massanés.

El sisè i últim espai, Memento Mori, pretén tancar l’exposició al mateix lloc on comença, el restaurant-bar Can Roca dels seus pares. Per representar que un dels secrets del seu viatge a la Lluna, segons Massanés, ha estat no haver deixat mai de “tenir els peus a terra”. La imatge dels Roca travessant un pas de vianants a l’estil dels Beatles és l’última parada del viatge. Els tres germans, no obstant això, no travessen el carrer d’Abbey Road a Londres, sinó del barri de Talaià amb el local familiar al fons. Un fragment escrit a la sala resumeix el sentit de la fotografia: “Darrere del món de l’alta gastronomia s’amaguen aquells xavals nascuts en un barri humil que sempre han tingut present d’on vénen”.