Cinc tendències tecnològiques que canviaran el món més que Trump

Per primera vegada, la conferència tecnològica WebSummit va sortir de Dublín per aterrar a Lisboa i la mudança s'ha saldat amb un èxit rotund. Clausurada la tarda d'aquest dijous, el seu creador, Paddy Cosgrave, ha aconseguit atreure el doble de persones (53.000 inscrits) que a la seva pàtria i en promet 70.000 per al proper any. De moment, ha esgotat les entrades posades a la venda per a la propera edició a un preu ganga de 300 euros.

Durant les quatre jornades han pujat als diferents escenaris 663 oradors i, encara que bona part d'ells són polítics i periodistes, de les seves intervencions i de la presència de 200 start ups poden extreure's algunes de les tendències que han de marcar el futur d'aquí a deu anys.

“Connectivitat, intel·ligència artificial i realitat virtual”, són les claus per dissenyar el futur en una dècada. És l'opinió de Mike Schroepfer, cap de tecnologia de Facebook,que va omplir el pavelló central de la fira, amb capacitat per 15.000 persones.

Connectivitat. No hi ha avanç possible sense connectivitat, abans es deia electricitat, ara internet. El 1996 només l'1% de la població mundial estava connectada a la xarxa; fa deu anys, el 17,6% de la humanitat; ara, el 46% dels seus 7.400 milions d'habitants, malgrat això, l'objectiu tant de Facebook com de Google és portar la connectivitat al 100% dels racons de la Terra.

Drones de Facebook i globus de Google portaran internet al 54% de la població que encara no en té

Enfront de l'enviament de satèl·lits, els dos grans aposten per sistemes més barats i ecològics. Google, amb globus; Facebook, amb drones gegants. És el cas de l'Aquila, amb l'envergadura d'un Boeing, amb 42 metres d'ala a ala, però amb amb prou feines 500 quilos de pes, 340 vegades menys que un avió, i consum similar al d'un microones.

La primera prova realitzada aquest estiu a Arizona ha estat positiva, però el model era cinc vegades inferior al real i, a més, la seva operativitat es redueix a un parell de setmanes i l'objectiu és de tres mesos. Des de 15.000 metres d'altura, Aquila envia connexió a la superfície amb rajos làser. A cada territori seran les empreses locals els qui donin el servei i els continguts.

“La connectivitat significa desenvolupament”, segons John Chambers, president executiu de Cisco, empresa dedicada a les infraestructures de xarxa. “Cada mes, diversos milions d'indis surten de la pobresa i s'integren en la classe mitjana gràcies als avanços del món digital”, va explicar Chambers a la WebSummit.

Mentre la població internauta mundial va créixer l'últim any una mitjana del 9%, a l'Índia ho va fer un 40%; sense aquest país de 1.300 milions d'habitants, els nous internautes només haurien crescut el 7%.

Artificial, però intel·ligència finalment. Una vegada connectats ordinadors i telèfons, cal fer-los cada vegada més llestos. Innumerables aplicacions de la fira buscaven capital per a aquest camp. És el cas de Perfometric, que és capaç de detectar i preveure el cansament d'un treballador en funció dels errors, la pressió o rapidesa amb el seu teclat. Una eina que pot prevenir fallades en els més variats camps de l'activitat productiva.

Els robots aprenen a distingir entre una cara somrient i una cara emprenyada

Els robots, que circularan pels nostres carrers i hospitals, necessiten que els omplin el cap de dades però també que sàpiguen interpretar la veu que els parla i la cara que els mira per ser realment útils i, a més, traduir ràpidament a la seva llengua. Facebook i Google hi treballen a preu fet, doncs els va el negoci en això. Fa sis anys, el reconeixement de les ordres de veu a Google era del 70% ara és del 90%.

No menys important és la rapidesa de la traducció. Facebook Live està en això, però també altres aplicacions com Defined Crowd, centrada en la rapidesa dels diàlegs, imprescindible, per exemple, perquè els robots ocupin tots els llocs dels call centers. L'humà té els mesos comptats en aquest sector d'ocupació.

Però no és menys important que els robots i els ordinadors interpretin la imatge que veuen, les nostres cares i, fonamental, la raça d'aquesta cara. Per a un europeu moure el cap cap amunt i cap avall és un sí, però el mateix gest d'un pakistanès significa un no. Tampoc és el mateix somriure que arrufar les celles. L'empresa Affectiva ha portat a l'ordinador la intel·ligència emocional. Els seus algorismes distingeixen mig centenar de ganyotes en els rostres, amb diferenciació de sexes i de races. Ja ho apliquen les grans marques publicitàries per comprovar la resposta als seus anuncis, o Hollywood. La reacció als seus tráilers els permet modificar la pel·lícula abans de la distribució definitiva.

El 2020, la meitat de totes les ordres al cercador seran per veu o per imatge

Hola, comunicació per vídeo, fins ara, veu, adéu, textos. Paral·lelament al desenvolupament de la intel·ligència artificial avança la comunicació que no obliga a escriure. Ja ha començat amb les ordres als assistents virtuals de Google o Apple. Avui, una de cada cinc recerques amb un mòbil Android és per la veu; en 2020 el 50% el seran per veu o per imatge. En dos anys, les ordres als assistents de veu han pujat als Estats Units del 30% al 65%.

Aconseguirà la seva maduresa la generació Z i els Millennials seran uns carrosses. Si aquests (nascuts a partir dels 80) es van adaptar a treballar alhora amb dues pantalles, la Z ha nascut aquest segle ja amb cinc sota el braç, la seva comunicació és via imatge; no seleccionen ni distribueixen continguts com els anteriors, sinó que els creen o col·laboren en ells.

És la generació Z la que està aixecant Snapchat i passa del Facebook. Als Estats Units, Snapchat ha passat en un any de 2.000 milions de visionats de vídeos al dia a 10.000 milions, més que Facebook. L'audiència dels premis musicals MTV va ser superior en Snapchat que en televisió. La comunicació serà amb imatges en directe, com fan ja Periscope i Facebook Live i la traducció instantània de les paraules.

El ‘bitcoin’ no ha desaparegut, ni molt menys.  La moneda virtual cotitza a l’alça i augmenta el seu mercat

La banca sóc jo. Square s'ha obstinat que els comerços adoptin el seu sistema de pagaments sense pagar comissions als bancs. Una altra més, perquè ja funcionen aplicacions per transferir divises entre empreses, com TransferWise, per prestar-se diners entre persones o per finançar-se per qüestació pública, és l'economia col·laborativa en aquest cas amb el crowfunding i el crowdlending. I no, ho sento, el bitcoin no ha mort; es cotitza a 717 dòlars i les transaccions segueixen augmentant. Com diu Peter Smidt, que ha fundat la plataforma de carteres de bitcoins Blockchain, més va fluctuar la lliura amb el Brexit i ara el dòlar amb Trump. Al final, el bitcoin és una moneda refugi per a molts inversors, de Veneçuela a l'Iran.

La propietat del cotxe està en franca decadència i en deu anys serà compartit o autòmat

Ni taxistes ni Uberistes. “El tradicional model de propietat s'està trencant”, va anunciar el passat any Mary Barra, directora executiva de General Motors. “Veurem més canvis en els propers cinc anys que els que hem vist en els últims 50”. Ja s'ha detectat que la generació Millennials no corre a treure's el permís de conduir. Als Estats Units ha baixat aquest costum del 92% el 1982 al 77%. Fer autoestop torna a estar de moda, però no cal posar-se amb un cartró i una guitarra a la carretera, apuntin-se a Internet. L'èxit de BlaBlacar és absolut. A Uber, que va trencar amb el monopoli del taxi, el 20% de tots els seus serveis ja són per compartir vehicle (Uberpool), amb prou feines dos anys després d'oferir-lo. A l'Àsia, el 50% de la població comparteix el cotxe.

Però en deu anys fins i tot Uber haurà quedat obsolet per la implantació dels transports autòmats i elèctrics, sense conductor o sistemes de transport ara en proves, siguin de Google, de Tesla o de la reciclada indústria de l'automòbil. Precisament la WebSummit es va tancar amb els profetes Josh Giegel i Shervin Pishervan, creadors de l'Hyperloop, el sistema de transport terrestre al buit que enviarà paquets i persones a 1.000 quilòmetres per hora. En un nou món on el temps es paga molt car, no es poden perdre dues hores de vida al dia conduint entre embussos.