La victòria de Trump fa perillar el pacte contra el canvi climàtic

Quan el 12 desembre del 2015, fa només 11 mesos, es va signar a la capital francesa l’Acord de París el món era diferent. La Xina i els EUA estaven al capdavant de les negociacions a l’ONU sobre la lluita contra el canvi climàtic i van permetre que es tanqués aquest acord històric, que va entrar en vigor el divendres passat després d’aconseguir el nombre suficient de països. La Xina i els EUA van ser dels primers països del món a ratificar-lo i permetre així que entri en vigor.

L’impuls del president dels EUA, Barack Obama, ha estat determinant perquè s’aconseguís aquest acord i perquè entrés en vigor. Però el seu substitut, el republicà Donald Trump, aposta just pel contrari. Escèptic respecte a la responsabilitat de l’home en l’escalfament global, al maig va sostenir que la seva intenció era “cancel·lar l’Acord de París sobre el clima i frenar tots els pagaments de diners dels impostos dels EUA als programes d’escalfament global de l’ONU”.

Si Trump compleix aquesta amenaça i decideix sortir del pacte, haurà d’esperar tres anys per denunciar-ho, segons estableix l’article 28 de l’Acord de París. La denúncia d’un tractat és la fórmula que s’empra en el dret internacional quan un país pretén sortir unilateralment d’un pacte. En aquest mateix article s’especifica que “la denúncia farà efecte al cap d’un any comptat des de la data” en què s’“hagi rebut la notificació corresponent”.

La ministra de Medi Ambient francesa, Ségolène Royal, ha recordat aquest dimecres a Trump que haurà d’esperar aquests tres anys si finalment decideix sortir-ne. I ha apuntat que ja són 103 els països del món que han ratificat el pacte i que “no pot, contràriament a les seves afirmacions, desfer l’Acord de París”.

Moment crític

Efectivament, Trump no pot acabar amb el pacte de París, però el pot deixar molt tocat. La victòria del republicà ha arribat mentre se celebra a Marràqueix la cimera anual del clima. L’Acord de París és el marc general de la lluita contra el canvi climàtic. Però durant els propers quatre anys –fins que el 2020 es comencin a aplicar les retallades d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle compromesos per tots els signants del tractat– s’han de desenvolupar els reglaments per aplicar-lo. I si aquests reglaments no són prou forts, l’acord fracassarà.

Si els Estats Units, el segon país del món que més gasos amb efecte d’hivernacle emet a l’atmosfera, surt de l’Acord de París es repetiria el fiasco del Protocol de Kyoto, que no ha aconseguit frenar l’escalfament. Els EUA van signar aquell tractat però no el van arribar a ratificar.

En aquest cas, Obama ha trepitjat l’accelerador perquè el seu país el ratifiqui abans de sortir de la Casa Blanca. Però els compromisos adquirits pels EUA es basen en un pla nacional de transició a les energies renovables. Hillary Clinton s’havia compromès a seguir per aquest camí. Trump, no obstant això, aposta pels combustibles fòssils.

Finançament

A més dels compromisos de mitigació (a través dels plans nacionals de retallades d’emissions que tots els signants han de presentar) l’Acord de París té una altra pota important: l’adaptació. És el terme amb què es coneixen els esforços que hauran de fer els països per adaptar-se als canvis i amenaces que ja estan causant l’escalfament global. I per a això es requereix diners.

Els països desenvolupats s’han compromès a aportar, a partir del 2020, 100.000 milions de dòlars anuals per donar suport als estats menys desenvolupats, fonamentalment els africans. Trump també ha deixat clar que es pensarà molt cada dòlar que enviï a l’exterior destinat a combatre el canvi climàtic.

Obama es va comprometre el desembre del 2015 al fet que el seu país aportaria 3.000 milions de dòlars al Fons Verd per al Clima el 2020. El mes de març passat, quan intentava que el màxim nombre de països ratifiqués l’Acord de París, la seva Administració va dipositar 500 milions de dòlars d’aquest compromís, que rebutgen els republicans.