Fernández i Díaz promouen que el grup socialista s’abstingui en bloc

Más información

Fernández demana “coherència” al PSC i que no qüestioni la decisió del comitè

Rajoy diu que governar en minoria serà una “gran oportunitat” per resoldre els reptes d’Espanya

Tots o ningú. Aquest és el sentiment generalitzat entre els diputats i la majoria dels dirigents socialistes consultats quan es planteja l'abstenció en la segona votació de la sessió d'investidura, cosa que donaria la presidència a Mariano Rajoy. Una altra opció seria que tot el grup votés en contra excepte 11 diputats, que serien suficients per al candidat del PP; però tant el president de la gestora, Javier Fernández, com el PSOE d'Andalusia, la principal federació, defensen que tots assumeixin la decisió. I això comptant que, com sembla gairebé segur, el comitè federal de demà decideixi facilitar que Rajoy formi Govern.

La comissió gestora del PSOE no ha resolt encara ni té una resposta aproximada sobre la instrucció que formularà al grup parlamentari socialista per materialitzar l'abstenció en la segona votació de la investidura de Rajoy. Les diferents modalitats d'“abstenció tècnica” que propugnen diferents responsables socialistes xoca amb el rebuig gairebé absolut dels que hauran d'afrontar aquesta situació: els 84 diputats socialistes.

L'abstenció davant un Govern del PP és un pas molt difícil per al PSOE, però ho serà molt més si es produeix una votació amb nos i abstencions i només uns quants s'han de significar, assenyala una diputada socialista que no veu altra sortida que inhibir-se en la votació. “Ens estan acusant dins del partit d'indignes i farem alguna cosa amb aparença d'indignitat?”, pregunta aquesta parlamentària, que no pot acceptar que ella hagi d'aixecar-se i dir “abstenció”, si fos una de les seleccionades, i que el seu company de davant, de darrere i del costat proclamin el seu no.

Aquestes raons les sosté també el president de la gestora, Javier Fernández, així com la cúpula del socialisme andalús, segons diferents interlocutors. La defensa de la posició que demà molts membres del comitè federal exposaran per primera vegada a favor de l'abstenció ha de servir per justificar que aquesta postura sigui presa en bloc, opinen diverses fonts. Els dubtes procedeixen de les decisions que la gestora i la direcció del grup socialista haurien de prendre davant hipotètiques indisciplines.

Els nos al comitè federal no es traduiran després matemàticament en el grup parlamentari, atès que alguns dels dirigents crítics ja han avançat que, després de defensar la seva posició, acataran la que prengui la majoria. Però sí que és segur, per exemple, que els set diputats del PSC no atendran aquest mandat: han anunciat que votaran no, decideixi el que decideixi el comitè federal. El mateix faran els dos parlamentaris de les Balears, l'aragonesa Susana Sumelzo i la independent Margarita Robles.

El diputat basc Odón Elorza està en contra de l'abstenció i apel·larà a l'article 33 del reglament del grup socialista, que al·ludeix al vot en consciència i que res té a veure, segons explica, amb la llibertat de vot. L'article diu: “El ple del grup parlamentari podrà excepcionalment acordar la llibertat de vot per raons de consciència una vegada escoltades les raons del parlamentari o parlamentaris sol·licitants”.

En principi, no més d'una dotzena de diputats se saltarien la decisió del comitè federal. Però aquests quedarien difuminats si només 11 s'abstinguessin, atès que ells no estarien entre els assenyalats per a l'abstenció, com tampoc els parlamentaris de les comunitats autònomes on governen els socialistes amb el suport de Podem. Aquesta és l'estratègia per la qual treballa el PSC i el seu primer secretari, Miquel Iceta, que demana comprensió als dirigents del PSOE respecte a la situació del socialisme català, totalment contrari, sense fissures, a tornar a fer president Rajoy, sobretot per la seva actitud davant el problema territorial amb Catalunya.

Evitar una major ruptura

Las peticions d'Iceta no passen desapercebudes per a la majoria dels dirigents del PSOE, que no volen veure's en la necessitat de prendre mesures dràstiques contra el partit federat. El dilema està en que no posar en evidència la fallida de la disciplina dels diputats catalans violenta molt la resta dels parlamentaris socialistes. La proposta de l'abstenció selectiva, que va ser realitzada fa setmanes pel president extremeny, Guillermo Fernández Vara, també té ara com a principal defensor el president de Castella la Manxa, Emiliano García-Page, amb l'afany de tots dos de no provocar més ruptures que les que ja té l'organització socialista.

La fermesa en el no la manté la presidenta de les Balears, Francina Armengol. “Si es planteja un viratge històric com és donar suport que governi el PP demanaré llibertat de vot al grup parlamentari per mantenir el compromís amb els votants”, ha declarat aquest divendres.

La tesi que previsiblement triomfarà al comitè federal respecte a que l'abstenció no és donar suport al PP tampoc l'admeten bona part dels dirigents que van estar a favor de l'anterior secretari general, Pedro Sánchez. Óscar López, exportaveu del Senat, segueix en la defensa del no, igual que l'exsecretari d'Organització, César Luena. “L'abstenció és un suport directe a Rajoy i defensaré el no en qualsevol investidura: la segona, la tercera, la quarta, la cinquena...”, va dir el número dos de Sánchez. No obstant això, Luena acatarà la decisió del comitè federal.