El barem per a les ajudes socials fa sis anys que està congelat

Hi ha xifres que poden canviar la vida a la gent, especialment a la més necessitada. Una d’elles és l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), la quantia que la Generalitat fixa anualment com a barem per permetre l’accés a diferents ajudes socials. Entitats i sindicats denuncien que l’IRSC està congelat des del 2010 i el seu càlcul no s’actualitza des de la seva creació, el 2006. “Estem lluitant contra la pobresa actual amb els mesuraments de fa deu anys”, critica Gina Argemir, responsable d’estudis econòmics de CCOO.

Aquesta obsolescència l’exemplifica la decisió d’Ensenyament de canviar els criteris per assignar les beques menjador. Davant les constants queixes de la comunitat educativa per la cobertura limitada, el ple contra la pobresa del Parlament va instar la Generalitat a substituir un model de concessió de l’ajuda basat en l’IRSC pel del llindar de risc de pobresa, molt més generós. Mentre que amb la fórmula antiga una família de quatre membres (amb dos menors) tenia dret a la beca si els seus ingressos no superaven els 16.541 euros anuals, amb el nou límit s’elevarà progressivament fins a 19.151.

Quan es va crear l’IRSC, el 2006, la Generalitat pretenia tenir un indicador propi que servís per valorar la situació de necessitat d’una família catalana, diferenciat de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM) espanyol. El barem català és més generós que l’estatal. La llei determina que l’IRSC es fixa dins dels Pressupostos de la Generalitat i que el Govern “ha d’avaluar anualment l’actualització de l’indicador, en el marc de l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana”.

“Els diferents Executius, de tots els colors, han menyspreat el compromís d’actualitzar-lo”, blasma Laura Pelay, sotssecretària de l’Àrea Externa d’UGT. Des del 2010, addicionalment, l’IRSC ni tan sols s’actualitza mitjançant l’IPC, una decisió amb la qual es va intentar contenir despesa. “És una retallada encoberta en tota regla”, denúncia Argemir. La Federació de Pensionistes calcula que l’Indicador ha perdut un 12% del seu valor en els últims sis anys, uns 80 euros. En diverses ocasions s’han aprovat en el Parlament mocions que insten el departament d’Economia a dur a terme l’actualització, l’última fa dos anys i amb els vots de Convergència i Unió, sense cap efecte.

Des de la vicepresidència econòmica accepten que la congelació de l’Indicador és una mesura de contenció, si bé recorden que entre el 2003 i el 2015 la despesa per finançar l’estat del benestar ha pujat un 132% i ha arribat als 1.144 milions i en l’últim projecte de Pressupostos que no va ser aprovat representava el 73,6% de la despesa. “Si bé és cert que els Serveis Socials han estat insuficients a causa del creixement de la demanda, hi ha una cobertura més gran que fa dotze anys”, explica una portaveu. Actualitzar el barem al context actual de pèrdua d’ingressos de les llars catalanes implicaria la possibilitat que milers de famílies poguessin accedir a les ajudes amb el consegüent efecte en les arques catalanes. En el cas de les beques menjador, per exemple, el canvi permetrà l’entrada d’almenys 12.000 menors més, la qual cosa implica per Ensenyament un sobreesforç econòmic de 12 milions d’euros.

“Un indicador té sentit només si s'adecua a la realitat territorial", diu Oriol Illa, president de la Mesa del Tercer Sector

“Si ja existeix un indicador de renda el que s’hauria de fer és actualitzar-lo i fer una revisió general del sistema de prestacions. Dir que es viu de manera suficient amb 562 euros al mes està molt desfasat amb la realitat”, assegura Mercè Civit, coordinadora de la Comissió de Serveis Socials Bàsics del Col·legi de Treballadors Socials. “Un indicador té sentit només si s’adequa a realitats territorials. La discussió sobre l’IRSC ha d’anar acompanyada de la del salari mínim, que té un gran component local”, diu Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector.

“El còmput anual de l’IRSC és menor al del Salari Mínim Interprofessional, que no permet una vida decent. Hi ha debat sobre què entenem per vida digna”, assegura l’economista Maria Àngels Cabasés. “No pot ser que creem una Agència Catalana de Protecció Social sense fer un debat sobre el model que volem”, diu la també exdiputada d’Esquerra Republicana.