“Traduir suposa enamorar-se”

Què suposa traduir? Ramon Farrés ho té clar: "Traduir suposa enamorar-se, i jo sóc un traductor enamoradís". Amb aquestes paraules començava la seva intervenció el traductor, entre d'altres, d'obres de Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht o Hannah Arendt. L'acompanyaven la resta de finalistes del I Premi PEN Català de Traducció: Josep Maria Jaumà, Albert Nolla i Dolors Udina. El guardó, atorgat pel PEN Català, s'ha estrenat enguany i ha estat concedit a la traducció que ha fet Farrés de Correspondència amb Goethe, de Bettine von Arnim (Adesiara Editorial), en un acte organitzat dimecres a l'Ateneu Barcelonès.

"Més que enamorar-me'n, jo he hagut de conviure-hi, entendre'l i suportar-lo, però al final ens hem fet amics", matisava Albert Nolla sobre la seva relació amb l'autor japonès Junichiro Tanizaki. Per traduir El tallador de canyes (Viena Edicions), més que recórrer al diccionari, confessa que s'ha passat moltes hores a Google Maps seguint les passes del protagonista, una eina que l'ha ajudat a acostar-se als paisatges que l'autor descriu a la novel·la, tot i que destaca que el repte més important ha estat "afinar-li la veu" en català.

Aquests són només dos punts de vista del que suposa traduir, una tasca que el PEN Català precisament vol posar de relleu amb la creació d'aquest premi, atorgat tot just uns dies després que l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) presentés el Manifest per la visibilitat dels traductors, amb més de 1.700 adhesions, en el marc de la celebració del Dia Internacional de la Traducció. L'AELC i APTIC, entitats que apleguen els professionals de la llengua, fa temps que reivindiquen el reconeixement explícit dels traductors i insten les editorials a fer-ne constar el nom a la coberta dels llibres, un fet cada vegada més habitual. No obstant això, tot i que bona part de les obres que es llegeixen són traduïdes, molts traductors continuen sent anònims per al gran públic.

Dolors Udina, també finalista del premi i la veu en català d'autors tan coneguts com J. M. Coetzee i Virginia Woolf, admet la manca de reconeixement de la professió, però en l'acte d'aquest dimecres no va dubtar a afirmar que "cada vegada es fan més bones traduccions al català". Precisament enguany el Premi Trajectòria ha guardonat la feina d'una traductora, Anna Casassas.