Fills de tres bons pares
Els nens nascuts gràcies a la substitució dels gens malalts de la seva mare pels gens sans d'una altra dona trenquen un tabú i estimulen la biomedicina
Per si els nostres juristes no tinguessin bastant amb els dilemes de paternitat, adopció i pàtria potestat en aquest món en què cada fill té només dos pares, la tecnologia biomèdica ha vingut a martiritzar-los amb un nou tipus de fill que en té tres. O dues mares i un pare, precisant una mica més. Si ets jurista, llegeix a Materia en què consisteix això i quines són les seves raons. Si ets filòsof, llegeix primer quines són les seves raons i després en què consisteix. Però, siguis el que siguis, llegeix-ho: et revelarà fins a quin punt tenen la mandíbula de cristall, fins a quin punt els peus de fang, els principis que, més per inèrcia que per convicció, hem sostingut durant deu mil·lennis. I de quina forma un pensament més flexible, profund i creatiu pot ajudar la gent i contribuir a alleujar el sofriment humà.
El naixement d'aquesta nena és un bon exemple de la nova 'legislació distribuïda' que caracteritza la investigació en embriologia humana en els nostres temps
El naixement d'aquesta nena és un bon exemple de la nova legislació distribuïda que caracteritza la investigació en embriologia humana en els nostres temps. Els pares (això és, dos dels tres pares) són religiosos, de la variant jordana, i no volien destruir embrions, així que s'han valgut de les recents regulacions del Regne Unit, de l'experiència embriològica d'altres països europeus i de la falta de regulació a Mèxic per veure complert el seu desig de procrear, frustrat diverses vegades per una malaltia genètica en les mitòcondries de la mare. Les mitòcondries són uns orgànuls (petits òrgans) que s'ocupen de gestionar l'energia de totes les nostres cèl·lules i, com a antics bacteris de vida lliure, posseeixen els seus propis gens. Quan aquests gens tenen mutacions, resulten malalties fatals, en aquest cas per al fetus de la parella. Substituir les mitòcondries per les d'una altra dona ha resolt el problema.
Que els defectes estiguin en els gens mitocondrials, no obstant això, no suposa cap nova categoria ètica. La gran majoria dels gens estan en el nucli de les cèl·lules, la principal seu del genoma, i les seves mutacions causen les 3.000 "malalties rares" que afligeixen a milions de persones al món. Cadascuna és tan infreqüent que resulta molt difícil finançar la seva investigació. Però les estratègies genètiques aspiren a ser una solució global per a totes elles, ja que persegueixen substituir la causa última del problema –un gen erroni— per una versió sana, i això val per a totes. Avui són fills de tres pares i demà seran les primeres modificacions de la línia germinal, que igual que aquestes seran trasmisibles a fills, néts i tota la descendència. Alleugem l'escàndol i recolzem unes investigacions que procuren millorar la vida de les persones.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.