Un jutge ordena embargar “diners i mobles” a Bankia per les preferents

Una comitiva judicial protagonitzarà, el proper 3 d'octubre i si ningú hi posa remei, una escena insòlita: entrarà en una oficina de Bankia de Barcelona i s'endurà "diners en efectiu en caixa, mobiliari i estris" per valor de 26.925 euros. No és un atracament: és un embargament. Un jutge ha ordenat que es retinguin béns de Bankia, després que l'entitat bancària s'hagi negat a retornar a una dona els diners que li deu per l'estafa de les preferents.

Una portaveu de Bankia ha assegurat aquest matí que, ahir dijous, van consignar els 26.925 euros pendents davant del jutge. Després de fer aquest pas, l'entitat assegura que l'embargament ordenat pel proper 3 d'octubre ja queda descartat. 

Les sentències contra entitats bancàries per la comercialització de participacions preferents -un producte "complex i de risc", amb una rendibilitat "no garantida"- estan a l'ordre del dia. En la majoria dels casos, es resolen amb condemna al banc per no haver donat informació suficient als clients, en general petits estalviadors que creien haver contractat dipòsits a termini i pensaven que els seus diners estaven fora de perill. El temps ha demostrat que no ho estaven.

El cas de María Rosa Bosch ha donat lloc a l'insòlit embargament de Bankia, però forma part del mateix relat social. La dona, de 81 anys, "vídua i pensionista amb escassos recursos", segons la sentència que li dóna la raó, va contractar preferents amb l'antiga Caixa Laietana. El 2002, el director de l'oficina de Sant Celoni (Barcelona) va oferir, a ella i a la seva filla, un producte "garantit i d'alta rendibilitat".

Bosch va comprovar nou anys més tard que res d'això era cert. La seva filla patia aleshores "un greu càncer de pulmó i fetge amb metàstasi", recull la sentència. La dona es va presentar al banc per retirar "el que creia que era un dipòsit a termini" i poder rescatar els 30.000 euros invertits. Aquests diners, va explicar, eren imprescindibles per "aconseguir un tractament mèdic en una clínica de fora d'Espanya". Va ser impossible: les preferents es contractaven a perpetuïtat. La seva filla va morir, víctima del càncer, el gener de 2012.

La dona i les seves nétes van presentar una demanda. En el judici, l'anciana va explicar que creia que es tractava d'un termini "fix" i que podia treure els diners "al cap d'un any". Un empleat de l'oficina va dir que no la coneixia. La resta no van comparèixer. L'abril, el titular del jutjat de primera instància número 21 de Barcelona li va donar la raó. Va concloure que el banc no va donar "la deguda informació" a la dona ni li "va advertir" del risc. Va declarar nuls els contractes per "vici del consentiment" i va obligar a retornar-li els diners (30.000 euros) més els interessos.

Bankia va recórrer només una part de la sentència: va demanar que, de la quantitat que havia de retornar, s'hi descomptés l'interès generat i els interessos. L'advocat de la dona, Santiago Vitas, va demanar l'execució provisional de la sentència. El banc no s'hi va oposar i l'execució va ser ferma. Bankia va retornar els diners. Però només una part: 35.425 euros que ja estan en mans de Bosch. La resta dels diners, 26.925 euros (el que inclou els interessos més les costes), van quedar pendents de pagament.

Vitas ha anat aquest temps darrere d'aquests diners. Primer va sol·licitar al jutjat l'embargament telemàtic dels comptes corrents de Bankia. No va funcionar. "Fins a tres vegades ens van dir que no trobaven comptes, com si Bankia no tingués comptes a Espanya", lamenta l'advocat, que va fer servir la imaginació i va demanar al jutjat que embargués béns de l'oficina de l'entitat al cèntric passeig de Gràcia. I el jutge li ha donat la raó en considerar que els béns consignats fins ara són "insuficients per cobrir les responsabilitats".