Colau anul·la la compra d’un edifici de pisos turístics, que seran socials

Mentre la polèmica entre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la Generalitat per la intervenció aquest dimecres d'unitats antidisturbis dels Mossos en un desnonament al barri de Sants encara cueja, l'Ajuntament ha fet balanç aquest dijous de la seva política en matèria d'habitatge. El Consistori ha explicat que ha exercit per primera vegada el dret de retractació —ha anul·lat una compravenda entre privats i ha comprat ell— en un edifici de Ciutat Vella que estava destinat a albergar pisos turístics perquè sigui d'habitatge social. L'Ajuntament també ha comprat l'edifici on estava situat l'Espai de l'Immigrant, al carrer de l'Hospital, que estava amenaçat de desnonament.

La primera compra ha estat possible pel decret de la Generalitat de l'any passat de Mesures Excepcionals en matèria d'habitatge, que permet als Ajuntaments comprar preferentment pisos procedents de transmissions després d'execucions hipotecàries. L'edifici era de la Sareb, la societat que gestiona els actius tòxics dels bancs, que el va vendre a una empresa d'apartaments turístics. Es troba al carrer de Metges, és d'interès històric i el Consistori l'ha comprat per 861.000 euros, la mateixa quantitat que havia pagat l'empresa d'apartaments. Té deu habitatges i un local de cinc plantes. En el cas de la finca de l'Espai de l'Immigrant, de 1825, ha exercit el seu dret de tempteig i l'ha comprat per un preu inferior al de mercat, 1,4 milions d'euros. La finca té nou pisos i tres locals, que també es convertiran en habitatges socials.

Sobre la polèmica pel desnonament d'ahir, Colau ha admès que "van fallar els protocols" i ha demanat a la Generalitat revisar-los perquè no torni a passar. "No vull picabaralles, però alguna cosa es va fer malament i l'objectiu és que un desallotjament amb menors i amb antidisturbis no es torni a produir", ha dit amb una "actitud constructiva". Colau ha dit que encara no ha parlat directament amb cap responsable de la Generalitat, però ha ofert "màxima col·laboració".

Des de la Generalitat, la vicepresidenta Neus Munté ha mostrat el seu malestar per les paraules de Colau d'ahir. "No se'ns pot posar al mateix nivell que el Govern del PP, és ofensiu per a un Executiu [el català] que ha treballat" per evitar desnonaments. En última instància, amb tot, l'alcaldessa ha culpat el Govern del PP i el Tribunal Constitucional per "suspendre la part de la llei 24/2015 que possibilitava que es produís, perquè hauria obligat el propietari a reallotjar la família". Des de l'oposició a l'Ajuntament, CiU i PP han criticat Colau, a qui han emplaçat a resoldre el drama dels desnonaments, que no s'aturen a la ciutat; i la CUP s'ha mostrat partidària de desobeir el Tribunal Constitucional.

En el seu repàs a les polítiques d'habitatge Colau i el regidor del ram, Josep Maria Montaner, han assegurat que la UCER, la unitat que van crear i que actua quan el Consistori coneix un cas d'intent de desnonament, n'ha aconseguit aturar "més de 100 al mes". "Avui mateix hem evitat cinc desnonaments a Nou Barris", ha dit Colau. La unitat n'ha atès 1.515 entre gener i juliol d'aquest any. "Mai ningú s'ha quedat al carrer", ha celebrat Montaner. L'Ajuntament, a més, ha obert 250 expedients per multar grans propietaris que tenen pisos buits des de fa més de dos anys.