Glòria per al fotògraf perdut de la Guerra Civil

Les fotografies i el testimoni de Francesc Boix (Barcelona 1920 - París, 1951) van ser vitals en el judici de dirigents nazis i membres dels camps de concentració un cop finalitzada la II Guerra Mundial. Boix va ser testimoni el 1946, davant del Tribunal Internacional de Nuremberg i en el procés celebrat a Dachau, contra 61 acusats de crims a Mauthausen, en què es van fer servir algunes de les 2.000 fotografies que havia fet, d'amagat, durant els anys de captiveri en els camps de concentració. Conegut el seu paper en aquests esdeveniments, el que no es coneixia és que Boix també va ser l'autor d'una sèrie de 706 fotografies que va fer el juny de 1937 i finals de 1938 durant la Guerra Civil espanyola, als fronts d'Aragó, que mostren la vida diària de les tropes, després de ser reclutat com a soldat de la Lleva del Biberó. Aquest material, després d'un complicat procés d'adquisició i identificació, ha ingressat aquest dimecres a l'Arxiu Nacional de Catalunya, després que hagin signat els responsables de la Comissió de la Dignitat que l'han donat, el conseller de Cultura Santi Vila i el director de l'arxiu Francesc Balada, que ha assegurat que la propera setmana estarà accessible per a tothom.

Després de posar-se en venda en dues ocasions (el 2010 a la casa de subhastes Soler i Llach per 23.000 euros, però no va trobar venedor, i el 2013 a la pàgina Todocolección per un preu inferior), el lot, format per 1.369 negatius en blanc i negre (706 de Francesc i 663 del seu pare Bartomeu Boix, un sastre apassionat de les fotos, amb imatges de la ciutat de Barcelona i de pobles dels voltants, les eleccions de 1931 o una visita del president Macià a Valldoreix), va ser adquirit el 2013 per la Comissió de la Dignitat després de ser avisada per l'Associació Fotoconnexió, dedicada a promoure l'estudi, la investigació, la conservació i la difusió de la fotografia, mitjançant l'aportació de mecenatge de 47 persones.

Després de netejar, classificar, descriure i identificar els escenaris que reproduïen les imatges, només faltava saber qui les havia fet. La difusió llavors d'algunes de les imatges de l'anomenat en aquell temps "Fons Argelès", perquè es pressuposava que havia pertangut a un soldat republicà que havia estat en aquest camp de concentració d'Argelès sur Mer, va fer que es rebessin moltes trucades a la seu de la Comissió i de Fotoconnexió, tal com ha explicat Josep Cruanyes, responsable de la primera entitat.

Algunes de les trucades van posar en la pista correcta: en una de les fotografies apareixia una parella, un capità republicà i la seva promesa. Els néts de la parella els van identificar com Ventura Pau i Montserrat Sureda. Pau no era el fotògraf, tal com es va pensar al començament, però al revers de la còpia que conservaven els familiars podia llegir-se: “2 de juny de 1938, Vilanova de Meià, pel fotògraf de la 30a Divisió, Francesc Boix.” Una altra de les trucades va reconèixer en una de les imatges Maria Fabregat, que treballava de secretària a la seu de les Juventuts Socialistes Unificades (JSU) situada a l'Hotel Colón de Barcelona i que recordava que hi havia per allà un fotògraf anomenat Boix.

En una altra imatge, Ricardo Marco de Fotoconnexió va identificar el dirigent Gregorio López Raimundo abraçat a un jove milicià que no era cap altre que Boix, en una espècie de selfie de l'època feta a l'Hotel Colón. Boix va treballar a la revista Juliol de les JSU. No hi havia dubte, doncs. L'anàlisi de les grafies d'algunes de les notes que apareixien en els negatius comparades amb la de Boix va acabar de confirmar el que ja semblava una evidència, malgrat que es va determinar que hi havia una segona persona: el seu pare Bartomeu, que havia tingut un laboratori a la sastreria que tenia al carrer Margarit de Barcelona i que hauria inculcat, sens dubte, l'amor per la fotografia al seu jove fill.

La resta ja se sabia. Després de la guerra, amb tot just 19 anys, Boix es va exiliar passant pels camps de Vernet d'Ariège i Setfonts. El 1940 va ser capturat pels alemanys i després de passar per diferents camps, va arribar el 1941 a Mauthausen, juntament amb 7.000 republicans més. Pels seus coneixements, va ser destinat al servei d'identificació del camp, un laboratori destinat als retrats policials d'identificació de presos. Gràcies a l'ajuda d'altres presos va poder fer i amagar 2.000 fotografies i negatius que es van guardar en un domicili particular. Després es van utilitzar per mostrar la cruesa del genocidi nazi. Tal com mostrava el documental Francisco Boix, un fotògraf a l'infern, realitzat l'any 2000 per Llorenç Soler.

Al novembre s'exposarà per primera vegada part d'aquestes imatges. Serà a Lleida. Després, viatjaran a Zarautz i possiblement també es podran veure a Sant Cugat, a la seu de l'ANC o a Barcelona, però no està confirmat. Coincidint amb l'exposició, Ara Llibres editarà un llibre catàleg amb prop de 200 d'aquestes imatges.