Ian Rankin guanya el Premi RBA de Novel·la Negra

Segur que el malcarat, rebel, caòtic i brillant policia John Rebus hauria menyspreat, molt tocat per l'alcohol, els honors i les lloances que aquest dijous ha rebut a Barcelona el seu creador, l'escriptor escocès Ian Rankin (Cardenden, 1960) com a guanyador del X Premi RBA de Novel·la Negra per l'obra Perros salvajes. A més dels 125.000 euros i de la publicació del llibre, l'escriptor escocès passa a formar part d'un elenc d'autors del nivell de Philip Kerr, Andrea Camilleri, Francisco González Ledesma, Michael Connelly o Don Winslow, guanyador de l'última edició amb El Cártel.

En el seu discurs d'agraïment, Rankin ha expressat l'amor profund que sent per Edimburg: “Jo escric des d'Edimburg, la capital d'Escòcia. És una ciutat de llums i ombres, un lloc que ha engendrat filòsofs com David Hume, però que també ha donat recer a nombrosos actes i personatges terribles. Explorant Edimburg amb detall, intento llançar llum sobre el món en general. I de material no en falta”.

El ‘Brexit’ serà un tema essencial en la novel·la negra, però fan falta un parell d’anys per escriure sobre el desastre que estem vivint

Considerat com el millor hereu del realisme social de William McIlvanney, l'autor de La biblia de las tinieblas ha incidit en el valor que té la literatura, i especialment la novel·la negra, per “entendre el caos en què estem immersos, assenyalar els culpables i intentar fer aflorar un sentit de justícia. La novel·la negra ens parla del complex món moral, social i polític en què vivim. En el fons, planteja un interrogant molt simple: per què els éssers humans segueixen fent-se coses terribles els uns als altres, a ells mateixos i al planeta?”, es pregunta Rankin, originari de Fife, un petit territori paradigma de la prolífica tradició negra d'Escòcia, cristal·litzada en l'anomenat Tartan Noir i on han nascut, entre d'altres, Val McDermid o Ian Banks.

El somriure, poc habitual, que mostrava a l'atapeïda sala de la seu de RBA a Barcelona ha desaparegut quan ha entrat de ple en els temes d'actualitat. "El Brexit serà un tema essencial en la novel·la negra, però fan falta encara un parell d'anys per escriure sobre el desastre que estem vivint. Segur que es faran novel·les negres sobre el Brexit, però no seré jo qui les escrigui", ha assegurat en la roda de premsa posterior a la cerimònia en què, amb tota la seva habilitat dialèctica, s'ha mostrat contrari a la independència d'Escòcia per raons purament pràctiques.

Pel que fa a l'etern debat sobre el futur de la novel·la negra, Rankin, que no semblava gaire preocupat per la salut del gènere, ha assegurat que la ficció criminal canviarà perquè "hi ha nous lectors que demanen altres coses".

Una llarga història d’amor

"Rebus és un paio difícil d'estimar, no sé per què la gent se l'estima", ha afirmat després un Rankin radiant i alhora seriós. Perros salvajes és la vintena novel·la de la sèrie de John Rebus, l'últim policia de la seva espècie. El personatge es presenta al públic el 1987, quan Ian Rankin debuta amb Nudos y cruces (la seva tercera novel·la, escrita quan estudiava o feia que estudiava Filologia Anglesa), una història sobre un psicòpata que segresta joves i les escanya. En aquell moment Rebus té 41 anys i encara li queda molt per fer, però ja estableix les línies vermelles del personatge: exmilitar, sentimentalment inestable, tossut, justicier, bevedor, un pare difícil, un marit divorciat, un home solitari.

El 2007 Rankin jubila Rebus a La música del adiós (RBA, traducció de Francisco Martín Arribas), una manera crepuscular i grandiosa de dir "fins aviat" a un personatge que ha acompanyat i ha envellit amb el lector durant 17 novel·les, 20 anys. Després de diverses anades i vingudes, ara, ja jubilat, beu tant com abans, de vegades més, té la mateixa afició per buscar-se problemes, el mateix odi per les jerarquies; és un misantrop professional amb molta motxilla, menys il·lusions, si és que alguna vegada en va arribar a tenir, i un policia que cita menys Whitman i Dostoievski, de qui mai ha deixat de llegir Crim i càstig.

Rebus torna a escena com a assessor de la policia per resoldre assumptes bruts en què està immersa la seva nèmesi, algú massa dolent i massa semblant a Rebus, el mafiós Big Ger Cafferty. Al costat seu tindrà el seu fidel Siobhan i Malcon Fox, el detectiu d'Assumptes Interns que Rankin va crear quan va intentar jubilar sense èxit Rebus. Fox té les seves ombres, però en essència és el contrari que Rebus: un policia recte, que fa el que se suposa que ha de fer, que lluita contra les seves febleses i combat sense pietat les dels altres. La parella que formen és de vegades irritant, de vegades perfecta. Però Fox no existiria sense Rebus, perquè el sarcasme, el cinisme, la intel·ligència i el gust pel costat fosc del vell policia no acaben d'anar-se'n. Ara fins i tot ha guanyat un premi internacional.