El Museu de Lleida, més enllà de Sixena

L'enfrontament entre Catalunya i Aragó per 97 béns patrimonials i unes pintures murals del monestir de Sixena que es conserven en museus catalans va viure aquest dimarts un nou episodi: el ple extraordinari de l'Ajuntament de Sixena va anunciar que demandarà "per difamació" Alberto Velasco, conservador del Museu de Lleida, després de la publicació a EL PAÍS d'un article d'opinió en el qual assenyalava que les milícies anarquistes arribades des de Catalunya, una cosa que s'ha assegurat sempre a la localitat i s'ha argumentat en els diferents plets oberts, no van ser els que van cremar el monestir, sinó que ho van fer els membres del comitè local de la CNT amb ajuda de la majoria de veïns, tal com es pot llegir en documents com la Causa General realitzada al final de la Guerra Civil. L'acord municipal va acordar sol·licitar 10.000 euros al tècnic lleidatà, una quantitat que si s'obté servirà per restaurar el monestir.

La denúncia es produeix els mateixos dies en què es pot fer efectiva l'amenaça de la jutgessa d'Osca d'enviar per força pública les 44 peces que estan dipositades al museu de la capital lleidatana que formen part de les 97 que es reclamen des d'Aragó i que la Generalitat argumenta que no pot lliurar perquè són peces que estan catalogades i pertanyen al patrimoni català.

Tot i això, el museu segueix funcionant amb aparent normalitat més enllà del cas Sixena, i avui mateix s'inaugura una mostra centrada en la vida i l'obra del pensador mallorquí Ramon Llull, en els 700 anys de la seva mort. La mostra itinerant, promoguda per l'Institut Europeu de la Mediterrània, s'ha enriquit en terres lleidatanes amb peces excepcionals vinculades a la vida del pensador, entre les quals hi ha el testament que va fer el 26 d'abril de 1313, que es custodia al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Maresme) i que molt poques vegades s'ha vist en públic i una de les relíquies més destacades que s'ha conservat mai en terres lleidatanes, l'anomenat Sant Drap de Jesús, uns fils del bolquer que la Mare de Déu va col·locar al seu fill quan va néixer, segons la tradició cristiana, i que "miraculosament" va acabar en aquestes terres.