Sixena el 1936 i el 2016

El conservador del Museu de Lleida, Albert Velasco, durant aquest estiu, ha anat filtrant, només a la premsa catalana, dades manipulades sobre la gent de Sixena i els plets que hi ha hagut sobre el cenobi. La primera manipulació, és en un article a EL PAÍS titulat “Sixena i la caixa de Pandora” on Velasco s’estranya que no hàgim reclamat una taula del retaule major de Sixena que el Museu del Prado va comprar el 2003, alertant del possible desmantellament de museus. Tot això desqualifica de ple el bel·licós discurs de Velasco, més interessat que res a atiar un conflicte entre dues comunitats germanes com Aragó i Catalunya, atès que aquesta taula no es pot reclamar perquè ja havia estat venuda abans que el 1923 el monestir de Sixena es declarés monument nacional, com ocorre amb dos retaules de Sixena que es van vendre al MNAC abans d’aquesta data, que tampoc reclamem.

La funció dels museus avui dia, no és espoliar monuments, sinó ajudar a mantenir-los i, si pot ser, reconstruir-los. Així, la norma 2.4 del Codi ètic dels museus (ICOM) diu: “Un museu no ha d’adquirir objectes quan hi hagi motius raonables per creure que la seva obtenció s’ha aconseguit a costa de la destrucció o deterioració de monuments”. Deixar el monestir de Sixena sense el seu tresor artístic, és produir el seu buidatge i destrucció.

La segona manipulació, la llança en un article seu publicat en aquest diari aquest dissabte en el qual acusa els veïns de Sixena de ser els autors de l’incendi del monestir de Sixena. Per a això utilitza de forma parcial la Causa General oberta per les autoritats franquistes acabada la Guerra Civil. Però el que oculta Velasco, és que, en aquesta Causa General hi ha, diversos interrogatoris que no donen lloc a dubte de qui provocava aquests incendis a Sixena i als pobles confrontants en el fatídic mes de juliol del 1936.

Julio Zapater testifica que el 21 de juliol del 1936 “forces d'Assalt arribades de Barcelona” profanen l'església de Ballobar l la de Loreto. Eduardo Estradera testifica que aquest mateix dia van arribar a Chalamera “set individus armats desconeguts” que van coaccionar els veïns a desallotjar l'església i després van incendiar les imatges i ornaments sagrats. Isidro Barber testifica que el 23 de juliol “van arribar a Alcolea de Cinca dos camions de milicians de Catalunya que van entrar a l'església cremant l'arxiu parroquial i profanant imatges”. Melchor Meler Sender testifica que, el 23 de juliol, membres de la columna Durruti arribats a Albalate de Cinca “van incendiar l'església que va quedar completament destruïda”. José Sanz Villas testifica que el 22 de juliol van arribar “dos camions d'individus desconeguts armats” que van tirar a terra les imatges religioses i les van cremar. Enrique Pinedo, sergent de la Guàrdia Civil de Castejón de Monegros, testifica que el 25 o 26 de juliol “van arribar les forces de Durruti que van profanar l'església traient fora les imatges i ornaments sagrats sent cremats sense que pogués aquest fer res per evitar-ho donat el gran número de milicians que hi havia, tots ells armats”.

Finalment, el testimoni més colpidor i verídic, és el que aporta aquest advocat en el plet de les pintures murals de Sixena, la declaració del testimoni Antonio Lerín Villas, qui diu davant del Fiscal de la Causa General: “Al voltant del 21 de juliol del 1936 van arribar diversos camions amb milicians procedents de Catalunya i que l'endemà en unió de Julio Arribas, secretari de l'Ajuntament de Sixena, va anar al Monestir de Sixena per dir a les monges que aquests milicians cremarien el Monestir, aconsellant-les que anessin al poble, doncs, als dos o tres dies, va cremar”.

Disposem d'altres testimonis que avalen això, però, de totes maneres, qui va encendre la metxa té ja poca importància, i no obrirem nosaltres cap ferida amb aquest assumpte, doncs l'important és qui va ser l'instigador o autor intel·lectual de l'incendi, i això ho deixa ben clar Lerín: els primers membres arribats de la Columna Durruti en la seva marxa des de Barcelona cap al front d'Osca, tal com van incendiar les esglésies de Ballobar, Chalamera, Alcolea de Cinca, Albalate i Castejón de Monegros. Gent de Sixena, en veure cremar el monestir, lluny d'incendiar-lo com diu Velasco, van baixar a salvar el seu ric arxiu medieval i els retaules que van poder, jugant-se les seves vides davant dels milicians armats.

El Monestir de Sixena té el dret a ser reconstruït de la destrucció i barbàrie que va patir, com va ocórrer al Monestir de Poblet, que havia estat incendiat per vilatans catalans el 1822. En el cas de Sixena, va ser la primera seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó abans que el rei Jaume II la traslladés a Barcelona.

Jorge Español Fumanal és advocat de l'Ajuntament de Villanueva de Sixena.