Catalans i extremenys, els que més pressió fiscal autonòmica suporten

Catalunya, Extremadura i Astúries són les comunitats que sotmeten a més pressió fiscal els seus ciutadans. Segons les dades de les balances fiscals publicades per Hisenda, aquestes autonomies apugen més els impostos que la resta. Per aquest motiu, cada extremeny va abonar 199 euros més de mitjana el 2013 per les tarifes autonòmiques o els tributs propis vigents a la seva regió. Els catalans figuren segons en aquesta llista, amb 165 euros per persona i any. I els asturians apareixen tercers, amb 161 euros. Per contra, Canàries, Navarra, Ceuta i Melilla i el País Basc són els territoris on més s'abaixen els impostos.

El 2013, any de referència de les últimes dades elaborades segons el Sistema de Comptes Públics Territorialitzats —ideat pel director de Fedea, Ángel de la Fuente—, als canaris se'ls va rebaixar la factura fiscal en 783 euros de mitjana per càpita respecte al que haurien abonat només amb les tarifes vigents en la legislació nacional. Els navarresos es van estalviar 427 euros per cap, només un euro més que els habitants de Ceuta i Melilla. I els contribuents bascos van obtenir un descompte fiscal de 377 euros per habitant.

Entre el que suporta un extremeny i un canari, la diferència en tributs pagats arriba als 982 euros a l'any. Aquestes grans disparitats són el resultat de la capacitat normativa dels governs autonòmics per crear noves figures tributàries i modificar els seus trams dels impostos estatals. No obstant això, en el cas dels territoris que presenten tributs més baixos, coincideix amb unes circumstàncies extraordinàries que no reuneixen la resta: d'una banda, les comunitats forals gestionen els seus propis impostos i després només en paguen un contingent a l'Estat pels serveis que els presta. Tenint en compte aquestes dades, el sistema, tal com està configurat, llança uns dividends fiscals molt generosos per a bascos i navarresos malgrat que es tracta d'unes comunitats amb una renda per càpita superior a la mitjana.

D'altra banda, els canaris tenen una tributació indirecta molt baixa perquè en lloc d'IVA i Especials suporten un impost propi conegut com IGIC (impost general indirecte canari) i que resulta bastant menys onerós. Finalment, per la seva condició de localitats extrapeninsulars, Ceuta i Melilla també tenen alguns beneficis fiscals que permeten als seus ciutadans desemborsar menys impostos dels que desemborsarien si a tot el país estiguessin vigents les mateixes tarifes fiscals i els mateixos impostos.

A banda d'aquests enclavaments afavorits per unes condicions especials, les úniques comunitats que el 2013 van abaixar els impostos als seus contribuents van ser Castella-la Manxa i Madrid, dues autonomies llavors governades pel PP i que mantenien els impostos més baixos malgrat enfrontar-se a unes restriccions pressupostàries severes i tenir dèficit als seus comptes públics. Els manxecs i madrilenys van abonar a les seves hisendes regionals unes quantitats més baixes, en concret 60 i 40 euros menys a l'any, respectivament.

A més d'Extremadura, Catalunya i Astúries, dues autonomies més destaquen per demanar més esforç fiscal als seus contribuents: Balears, amb 145 euros anuals més, i Cantàbria, amb 123 euros més a l'any.

Atesa la capacitat recaptatòria, Catalunya és en termes absoluts la comunitat que més diners ingressa pels seus tipus i impostos més alts. En total, el 2013 es va embutxacar 1.246 milions d'euros, 337 milions més que l'any anterior. En segon lloc, per quantitat total ingressada se situa, encara que molt per darrere, Andalusia, que va recaptar aquell any 635 milions, gairebé el doble que els 361 milions obtinguts el 2012. I València ocupa el tercer lloc, amb 348 milions, xifra que gairebé duplica els 176 milions de l'exercici previ. Enmig de les dificultats pressupostàries i la caiguda de la recaptació, aquestes alces indiquen que les autonomies van apujar amb força els impostos.

En canvi, curiosament Extremadura va reduir el 2013 la tributació per ingressar 218 milions d'euros davant dels 265 milions recaptats el 2012. Les rebaixes fiscals que va aprovar el 2013 el Govern de la comunitat, dirigit llavors pel popular José Antonio Monago, van alleujar una mica l'elevada pressió fiscal dels extremenys.

Menys càrrega tributària

A l'altra banda de la balança en termes absoluts, la comunitat que el 2013 va estalviar més impostos als seus ciutadans va ser Canàries amb 1.653 milions, seguida del País Basc, amb 825 milions; Navarra, amb 274 milions, i Madrid, amb 271 milions. Si es compara amb els registres del 2012, Canàries va aprovar el 2013 una severa alça tributària que li va servir per captar 787 milions per sobre de l'exercici anterior.

Una vegada es tenen en compte aquestes divergències en el rebut fiscal, es pot afirmar que els espanyols tenen més o menys càrrega tributària en funció del lloc on viuen. D'acord amb el Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral del 2014 confeccionat pel Registre d'Economistes i Assessors Fiscals, cada autonomia segueix legislant "de forma independent i caòtica". Tot i així, les arques regionals amb prou feines obtenen amb aquest sobreesforç fiscal al voltant d'un 2% del total de recursos impositius obtinguts en una comunitat.