“El bilingüisme ha de ser una realitat a fer desaparèixer”

Una Catalunya independent hauria de relegar la llengua castellana del sistema educatiu i els mitjans d'educació, i en cap cas convertir-la en oficial. Aquest és el missatge repetit pels participants en una taula rodona de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) que s'ha celebrat aquests dies a Prada de Conflent (França). La bel·ligerància d'aquestes posicions va molestar fins i tot als diputats Gabriel Rufián (ERC) i Eduardo Reyes (JxSí), que segons el diari digital El Nacional van abandonar la sala.

“No hem de tenir por als castellanoparlants com si fossin extraterrestres”, va dir aquest dilluns Carme Junyent durant la seva intervenció a la UCE. Junyent, professora de lingüística a la Universitat de Barcelona (UB), va participar a la taula rodona sobre el futur de la llengua catalana en una Catalunya independent.

Junyent va ser una de les ponents més escèptiques sobre la necessitat de reconèixer llengües oficials. Va recordar que actualment hi ha unes 2.000 llengües oficials al món, quan fa poques dècades no n'hi havia més de 70. Aquesta oficialitat no ha millorat l'ús dels idiomes minoritaris; és una qüestió de 'postureig democràtic', va argumentar Junyent. La subsistència del català passa per acabar amb el bilingüisme, segons Junyent: “El bilingüisme ha de ser una realitat a fer desaparèixer. El pas previ a la mort d'una llengua és la bilingüització d'una societat”. Juntament amb Junyent, el catedràtic de la UB Josep Murgades va ser molt crític amb la utilitat de l'oficialitat dels idiomes, i va exposar l'exemple d'Andorra, on el català és llengua oficial i el seu ús, segons Murgades, és molt dèbil. “En aquest estatut de la hipotètica república catalana, jo faria aquest redactat: «Primer punt: la llengua de Catalunya és el català» Punt”, va dir Murgades.

Gabriel Rufián i Eduardo Reyes van abandonar la conferència molestos per la posició bel·ligerant contra el castellà dels ponents

Aprendre del franquisme

Murgades va reconèixer que la seva posició pot generar polèmica: “Des del colonialisme lingüístic espanyol suscitarà allò que van repetint, entre d'altres atrocitats, que aquest país sempre ha estat bilingüe i que fins i tot Guifré el Pilós podia possiblement parlar castellà. Això és fals, com tantes fal·làcies que s'empesca el colonialisme espanyol. La llengua del país en els últims mil anys és la catalana”. Murgades va carregar en especial contra el PSC: “Ara resulta que tothom és independentista. Fa 14 anys, només un partit era independentista [ERC]; un partit que en dues ocasions va vendre el govern a la filial local del PSOE, a don Pasqualo [Maragall] i a don Pepe [Montilla]. Vénen aquí i ens parlen en espanyol. Què vénen aquí a predicar en la llengua del borbó?”. Murgades va recomanar la no oficialitat de cap idioma com a estratègia per potenciar el català: “Deixeu-me ser cínic, del franquisme també es pot aprendre. Hi havia aquell funcionari del franquisme, tan intel·ligent, tan cínic, tan malparit, que deia "aquí no se prohíbe nada, aquí se autoriza». Aquest senyor, si més no, s'havia llegit Maquiavel, cosa que no han fet molts dels nostres polítics catalans tan patriotes. Això és una possible política a seguir; aquí no prohibim, no fem el que han aplicat ells a nosaltres, però la llengua del país és aquesta”.

Junyent va insistir que la política lingüística, la protecció del català mitjançant decisions polítiques, és un fracàs: “Tenim gairebé 40 anys d'experiència, no anem enganyats. Si ens fiem dels polítics, sabem cap a on anem. Tots aquests anys de política lingüística ens han portat a una caiguda sostinguda de les xifres”. És a dir, segons Junyent, el català està en pitjors condicions que fa 40 anys. Junyent va afegir fins i tot que “si tu et vols morir, i et vols morir en català, ho tens molt difícil. Si tu vols que els teus fills tinguin la seva educació en català, ho tens molt difícil”.

Límits als mitjans espanyols

Gabriel Bibiloni, professor de filologia de la Universitat de les Illes Balears, va assegurar que “el català ha de ser la llengua oficial del nou Estat. També l'occità, a la Vall d'Aran o a Catalunya. El català ha de ser la llengua de totes les administracions i tots els servidors públics”. Bibiloni va precisar que una hipotètica Catalunya independent ha de posar límits als mitjans de comunicació en castellà: “Cal una desconnexió dels mitjans de comunicació espanyols, i especialment de les televisions espanyoles. És veritat que és molt difícil posar fronteres als mitjans de comunicació. Però els Estats dissenyen unes polítiques de televisió, i el nostre Estat també hauria de construir un sistema nacional de televisió terrestre en què la llengua normal d'aquests canals fos el català”.

L'anglès, llengua imperial

Bernat Joan, exsecretari de política lingüística de la Generalitat, va proposar una multioficialitat. Joan va defensar que l'anglès també hauria de ser oficial: “Algun reconeixement oficial de l'anglès donaria una pàtina de pluralitat i d'universalitat i de democràcia a la futura república catalana”. Joan va avisar que l'única oficialitat del català suscitaria una oposició majoritària a la Unió Europea, com ha succeït amb les repúbliques bàltiques que han renunciat a reconèixer oficialment el rus malgrat el seu ús per part de bona part de la seva població. Arran d'una pregunta del públic que proposava reconèixer l'esperanto com a llengua oficial d'una Catalunya independent, i rebutjar l'anglès per ser “un idioma que se'ns imposa de manera imperial”, Joan va apuntar que l'oficialitat de l'anglès és un encert perquè “la millor manera d'anar contra l'imperi és ser-hi dins”.

La conferència a la UCE va desenvolupar-se amb el manifest Koiné sempre present. Aquest manifest, presentat aquest any i signat per uns 300 acadèmics i membres destacats de la cultura catalana, proposa acabar amb el bilingüisme per aconseguir la subsistència del català. El diari digital 'El Nacional' ha informat que els diputats Gabriel Rufián [ERC] i Eduardo Reyes [Junts Pel Sí] van abandonar la conferència molestos per la posició bel·ligerant contra el castellà dels ponents. Rufián i Reyes són membres de la plataforma de castellanoparlants independentistes Súmate. Junyent va afirmar que la política lingüística que defensa Súmate seria la sentència de mort del català.