Patriotisme canicular

La primera meitat d’agost sembla estar destinada a sacsejar els fonaments de la pàtria. Fa just un any, la col·locació d’uns urinaris públics al costat del Born Centre Cultural, zona zero de l’independentisme austriacista català, va provocar reaccions irades contra el govern d’Ada Colau: els ciutadans no havien de satisfer les seves necessitats en lloc tan solemne. El cas és que —davant la imminència de convertir-se en “traïdors”— els lliurepensadors de l’equip municipal van traslladar els polèmics urinaris per no ofendre els més devots defensors de les restes sacralitzades de la Barcelona que el 1714 va ser bombardejada per Felip V.

Aquest mes d’agost, per no ser menys, també ha tingut la seva ració de patriotisme canicular. L’aperitiu ha estat contundent: la paella d’amics amb què la periodista i escriptora Pilar Rahola va obsequiar a Cadaqués el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el comissari cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i l’expresident del Barça Joan Laporta, entre altres personalitats. Va haver-hi un meritori desplegament de guitarres en mans de polítics i caps de policia. Però amb tot, no va passar de ser un mer piscolabis.

El tema estrella d’aquest mes de canícula l’ha portat de nou el Born per la coïssor que ha fet l’anunci de la col·locació en les seves proximitats d’una estàtua eqüestre de Franco escapçat (que era en el Montjuïc militaritzat) i una altra de La Victòria (franquista, és clar). El general a cavall és obra de Josep Viladomat i la segona, de Frederic Marès, va acompanyar durant anys l’obelisc que coronava el passeig de Gràcia.

La decisió de portar al Born l’exposició que sota el nom de Franco. Victòria. República. Impunitat i espai urbà obrirà les seves portes el proper 14 d’octubre ha exasperat el sobiranisme pota negra, el que es considera a si mateix representant i dipositari de les autèntiques essències patriòtiques. El cas és que les seves raons són confuses. No queda clar si la seva oposició es deu a un atac sobtat d’antifranquisme o a la secularització que suposaria situar una exposició de dubtosa adscripció nacional a les entranyes del temple de Salomó.

De moment, el govern de Colau manté la pugna en el municipalment rebatejat —no sense polèmica— Born Centre de Cultura i Memòria. Els detractors de l’exposició no es donen per vençuts, tal com relaten en una carta a l’Ajuntament de Barcelona que tracta de revertir la decisió recopilant signatures a change.org. S’escuden que les estàtues de Franco fereixen sensibilitats de moltes persones amb familiars enterrats en cunetes, però la missiva és una càrrega de profunditat contra el govern de Colau: “Alguns de vostès van qualificar el Born de Valle de los Caídos independentista. Li van voler canviar el nom amb excuses surrealistes per posar-li un altre d’asèptic i neutre que no tenia res a veure amb l’espai. Van instal·lar uns urinaris públics a la façana, pixant-se en la memòria i el simbolisme que representa. Han qualificat el pal [es refereixen al masteler] de la senyera que és a la porta de “pornografia nacionalista provinciana”. “Per l’amor de Déu! Tant odien i tan poc respecten el sentiment d’un poble massacrat, torturat, menyspreat i espoliat que d’alguna manera avui ja és el seu, ja que viuen aquí?”.

Els signants —entre els quals figuren múltiples animadors de Junts pel Sí— sol·liciten a l’equip de Colau que demani perdó pels comentaris i “per coses que no es poden entendre si no és atribuint una mala fe i unes ganes de fer mal pròpies del pitjor de la raça humana”.

En la millor tradició del nacionalisme conservador català —quan acusava la immigració “murciana” de nodrir les files de l’anarquisme “forà” a principis del segle passat—, els sobiranistes pota negra donen el tracte d’estrangers i del pitjor de la “raça humana” a l’equip de govern municipal.

El cas és que ningú sap on estava o què feia tant essencialisme presumptament antifranquista quan CiU va enterrar amb l’excusa de l’austeritat el Memorial Democràtic. O en quina croada estava embarcat durant els 23 anys de pujolisme, ja que va caldre esperar un govern tripartit per reivindicar la figura de Lluís Companys i demanar l’anul·lació del seu consell de guerra. Per sort ara han estat més ràpids i han reaccionat en un tancar i obrir d’ulls per la col·locació d’una estàtua eqüestre del dictador. Les cèl·lules dorments han despertat. Havien d’estar roncant com un tronc quan fa amb prou feines dos mesos Convergència va decidir —en contra de la voluntat de Parlament— mantenir a Tortosa el monument, que a la meitat de l’Ebre, commemora la victòria de Franco i del seu exèrcit.