Temporers a quatre euros l’hora sobrevivint als carrers

Més de 20.000 temporers de la campanya de la fruita treballen cada any a la província de Lleida. Abans, era una ocupació a la qual es dedicaven estudiants disposats a guanyar diners i torrar-se l'esquena entre arbres fruiters. Fa dècades que aquesta feina la realitzen immigrants —sobretot subsaharians— que s'instal·len des de mitjan juny fins a setembre als pobles lleidatans. Alguns agricultors els cedeixen una nau on viuen en condicions infrahumanes mentre recullen fruita.

“Ens paguen quatre euros l'hora i moltes vegades n'hem de pagar cinc perquè ens portin en furgoneta fins al camp”, explica un jove senegalès assegut a les escales de la Seu Vella. Se sent estafat.

Anys enrere, a la ciutat de Lleida era habitual veure desenes d'immigrants al solar del Pla del Seminari —a 50 metres del carrer Major— malvivint a l'espera que una furgoneta aparegués per portar-los al camp. Fins i tot van arribar a ser desallotjats a cop de mànega mentre dormien.

Avui hi ha menys immigrants. Segueixen malvivint, encara que ara la majoria ho fa en un alberg gestionat per una comunitat catòlica.

“El conveni marca que l'hora neta que ha de percebre un temporer és de 6,12 euros. Als agricultors ens costa més de vuit euros l'hora, entre Seguretat Social i paperassa, però hi ha empreses que han arribat a oferir al pagès treballadors per menys de set euros”, denuncia l'empresari Josep Maria Companys. L'explotació dels més febles de la cadena no és nova. Maricco, natural de Mali, de 35 anys, assegura que poques vegades li han ofert més de cinc euros l'hora. “Ara estic a Lleida, després vaig a Logronyo, Huelva i Jaen… Des de 2008 que estic així i les he vist de tots els colors”, confessa a l'habitació que comparteix amb tres companys a l'alberg Jericó.

Francesc Gabarrell, regidor de la CUP a Lleida, denuncia que l'Ajuntament no compleix els seus compromisos socials. “En ple 2016, hem vist grups de temporers dormint a la plaça de L'Hort de Santa Teresa, a la terrassa dels castellers de Lleida i als Camps Elisis”. Gabarrell critica que l'equip de govern d'Àngel Ros no hagi creat un alberg municipal i que cada estiu es repeteixi la mateixa escena als carrers de la ciutat.

Jericó

La pensió que fa aquesta funció la gestiona l'entitat religiosa Jericó. Ahir hi dormien 94 temporers, 70 en habitacions compartides i 24 més en hamaques distribuïdes en dues sales. Per a Gabarrell és una solució insuficient ja que només els allotgen per un nombre de dies. Xavier Rodamilans, regidor del PSC en polítiques per als drets de les persones, defensa que l'Ajuntament “ofereix que cada temporer tingui durant 15 dies les seves necessitats bàsiques cobertes a l'alberg Jericó i a més els donem la possibilitat que utilitzin els serveis de consigna, dutxes, perruqueria, menjar…”. Rodamilans afirma que aquest any s'ha atès una mitjana de deu persones diàries a la ciutat mentre que l'any passat eren 16. “Els temporers han canviat i estan molt més informats, per això en vénen molts menys”, defensa.

A mitja tarda, desenes de temporers apareixen pels carrers del centre històric. Pedro, “a seques”, dirigeix l'alberg Jericó: “Hi ha veritables drames personals, hi ha problemes, però la majoria d'ells només volen sobreviure i nosaltres tenim l'obligació d'ajudar-los”.