Les autonomies van gastar 1.578 milions en política exterior en plena crisi
El Tribunal de Comptes qüestiona el control de les comunitats a les ajudes a ONG
La factura de la política exterior de les autonomies va sumar 1.578 milions d'euros entre el 2011 i el 2014. Andalusia (449,7 milions), el País Basc (247,7) i Catalunya (202) van encapçalar les comunitats que més van gastar en aquest període en delegacions comercials a l'estranger i subvencions a la cooperació internacional, segons un informe del Tribunal de Comptes al qual ha tingut accés EL PAÍS.
La despesa més gran en projecció exterior i ajudes va arribar el quart any de la crisi, el 2012. Va ser l'exercici dels homes de negre: Espanya va demanar un auxili bancari a Europa de 100.000 milions. I la Comunitat Valenciana, la Regió de Múrcia i Catalunya van sol·licitar el rescat al Govern central. En paral·lel, el pressupost de les 17 autonomies per vendre's i potenciar la seva imatge de marca fora del territori va sumar aquell any 1.050 milions, segons el fiscalitzador.
El Tribunal de Comptes destaca que les delegacions a l'exterior van costar a l'erari públic 50,7 milions entre el 2011 i el 2014. Catalunya va concentrar la meitat d'aquestes instal·lacions (25) seguida del País Basc (7).
Navarra no col·labora amb el Tribunal de Comptes
“La Comunitat Foral de Navarra s'ha negat a facilitar la informació i la documentació requerida”. El Tribunal de Comptes s’expressa en aquests termes sobre la posició de l'autonomia de no proveir l'organisme fiscalitzador de les dades per al seu informe sobre els fons destinats a la internacionalització d'empreses entre el 2011 i el 2014. Yolanda Barcina, de la Unió del Poble Navarrès (UPN), presidia llavors l'autonomia.
El Tribunal de Comptes adverteix que avisarà el Congrés dels Diputats i el Senat del comportament de Navarra. “L'incompliment del deure de col·laboració es posarà en coneixement de les Corts Generals […], sense perjudici de la possible responsabilitat penal per delicte de desobediència prevista, igualment, en l'article 30.5”.
El supervisor arremet contra els sistemes de control autonòmics de les ajudes a la cooperació internacional. Les comunitats van reservar a aquesta partida entre el 2011 i el 2014 un total de 648,6 milions. El 87% dels diners va anar a parar a organitzacions no governamentals (ONG), “sense que consti en el projecte que s'hagi realitzat cap comprovació sobre la concessió i justificació de les subvencions”, es queixa el Tribunal de Comptes.
L'organisme subratlla la paradoxa que, en la majoria dels casos, la xarxa exterior de les comunitats se superposa a la de l’Administració General de l’Estat. Catalunya (29) va encapçalar les delegacions comercials a l'exterior seguida del País Basc (13) entre el 2011 i el 2014.
El Tribunal de Comptes denuncia que vuit comunitats autònomes –que no identifica– no tenien pla estratègic de subvencions per a empreses que surten a l'exterior. I considera que hi ha una “justificació insuficient” en ajudes concedides per les Canàries, Catalunya, el País Basc i la Regió de Múrcia en aquesta àrea.
El fiscalitzador reconeix que no detecta “deficiències significatives” en les subvencions signades entre el 2011 i el 2014 per l’Aragó, Cantàbria, Castella-la Manxa, Castella-Lleó, Extremadura, Galícia, les Balears, la Rioja, Astúries i la Comunitat Valenciana.
La institució incideix en clau política que les autonomies “han de respectar els principis d'unitat d'acció en l'exterior, lleialtat institucional i coordinació”. I adverteix que les comunitats no poden obstruir la política exterior del Govern central.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
