Identitat i territori

Fa uns dies vaig llegir un article de Javier Cercas en el dominical d’EL PAÍS on, citant George Orwell, afirmava que “el nacionalista és indiferent a la realitat”. Hi estic d’acord. Creuen que el seu poble o nació és l’escollit o, com a mínim, millor que els altres. Formen una comunitat identitària moguda per una fe infrangible. Un creu que els nacionalistes han d’apreciar el seu territori, han d’estimar el seu paisatge, els seus rius, les seves muntanyes, els seus camps de cultiu, els seus mars i els seus boscos. La sorpresa és que el seu amor a la seva terra és una cosa immaterial, intangible. Ells estimen la seva identitat que se circumscriu en un territori original que pot ser destrossat per les seves decisions.

El paisatge, les persones que formen part d’aquest territori nacional, està al servei de la pàtria. Per això, els nacionalistes que governen a Catalunya fan patir la ciutadania amb les seves polítiques de retallades socials. Tampoc tenen cap problema a destruir el paisatge, a dessecar rius i aqüífers o a contaminar el mar. La política mediambiental ha desaparegut i amb ella la Conselleria de Medi ambient. Els agrada parlar del fet que volen un país lliure però no els importa si és ambientalment insostenible.

Per argumentar aquesta última afirmació podria fer una llista llarguíssima d’actuacions sobre el territori aprovades pels governs de CiU i ara amb ERC. Em centraré en dues actuacions que trobo exemplars per il·lustrar la introducció de l’article: Barcelona World al Camp de Tarragona i la construcció d’una autovia per la vall d’en Bas (Garrotxa, Girona).

La construcció de Barcelona World, a Salou, al costat de Port Aventura, suposa la creació d’una ciutat d’uns 15.000 habitants sobre uns terrenys propietat de CaixaBank (que ja ha fet el seu gran negoci amb la requalificació d’uns terrenys rústics a urbanitzables) al voltant de casinos i hotels. Volen fer d’aquesta zona una espècie de ciutat del joc i dels negocis.

Utilitzant el reclam turístic de la Costa Daurada i de Port Aventura es podran construir casinos alegres i lluminosos, com el que pretén aixecar l’empresa nord-americana Melco, que al seu país té vetada l’obtenció de llicència per cooperar amb la màfia xinesa. O com el que pretén construir el promotor del Casino de Peralada, associat amb l’empresa Genting que opera a Malàisia, on el joc és una activitat de primer ordre. I perquè això funcioni la mar de bé han abaixat els impostos i les taxes al sector del joc, del 55% al 10%, perquè ajudin a la internacionalització de Catalunya.

El govern nacionalista afirma que es crearan milers de llocs de treball (sostenen que seran entre 7.000 i 10.000 ocupacions directes) i això activarà econòmicament la zona. Menteixen en relació amb el suposat nombre d’ocupacions i callen respecte de la qualitat dels mateixos. Un complex com Port Aventura té 1.500 treballadors, els sous i les condicions laborals del sector són indignes i el Camp de Tarragona continua sent una de les zones amb la taxa d’atur més alta. El govern nacionalista oneja les banderes de la pàtria al mateix temps que enfonsa el territori en el monocultiu turístic del joc.

A l’altre extrem de Catalunya, molta gent ha admirat el paisatge de la Vall d’en Bas, amb la mirada majestuosa del Puigsacalm i la ziga-zaga lenta del riu Fluvià després de caure en boniques cascades des del seu naixement al Collsacabra (Osona). Una vall d’origen lacustre que ha generat un dels sòls agrícoles més fèrtils de Catalunya. En aquesta zona el govern nacionalista vol construir una autovia de quatre carrils que vagi des d’Olot fins a la connexió amb la carretera que va a Vic a través del nou túnel de Bracons. Això significarà la destrucció definitiva d’un paisatge únic i es trencarà l’equilibri que es mantenia entre el sector agrícola, turístic i industrial. Es prioritzarà arribar uns minuts abans a canvi de destruir la vall. Guanyarà l’estupidesa.

Els nacionalistes donen suport a la infraestructura, els empresaris —principalment del sector carni i de l’asfalt— hi estan d’acord. Molts d’ells col·laboren econòmicament amb l’ANC i són considerats grans patriotes. Per als nacionalistes la identitat és intocable però per arribar a la seva Ítaca no els importa destruir la bellesa que fa feliç moltes persones. Tot per la pàtria.

Joan Boada Masoliver és professor d’Història.