El Tribunal de Comptes sosté que 30.000 morts ‘cobren’ pensió

El Tribunal de Comptes ha detectat que gairebé 30.000 persones que figuren com a morts seguien cobrant una pensió el 2014 per un import total de 25 milions mensuals. Això és uns 300 milions d'euros a l'any. En un informe de fiscalització corresponent al 2014, l'organisme troba una sèrie de “llacunes i deficiències” en el control que exerceix la Seguretat Social sobre les defuncions de pensionistes i, en conseqüència, recomana millores per impedir que es paguin prestacions a persones que ja han mort.

El Tribunal de Comptes creua l'històric de defuncions registrades entre el 1987 i l'agost del 2015 amb la nòmina de pensions del desembre del 2014. I com a resultat troba que “un total de 29.321 pensionistes amb pensions per import de 25,3 milions mensuals figuren com a morts segons la informació de l'INE”. La institució fiscalitzadora també assenyala en la seva nota que el 95% d'aquests difunts continuaven cobrant una pensió pràcticament un any més tard, l'octubre del 2015.

No obstant això, la Seguretat Social resta veracitat a les afirmacions del Tribunal. L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) al·lega que ha anat cas per cas i que en creuar els beneficiaris de la prestació i les dades de decessos de l'INE del Tribunal sorgeix la sorpresa: en la gran majoria dels "presumptes pensionistes morts" només coincideix el nombre del document nacional d'identitat. Ni el nom, ni cap altra dada. És a dir, sosté que hi ha un error a l'hora de registrar els DNI. "Sembla altament probable que l'error en la identificació per DNI es trobi en el fitxer de defuncions o, en tot cas, que es tracti de duplicitats", explica. 

En definitiva, la Seguretat Social considera que els resultats que ha obtingut el Tribunal respecte al control dels morts han de ser “objecte de revisió”, ja que en la seva opinió no es corresponen amb la realitat.

Per la seva banda, el Tribunal de Comptes atribueix aquestes deficiències a la pobra informació sobre defuncions que remeten a l'INSS tant la Direcció General dels Registres i del Notariat com l'Institut Nacional de Estadística. A més, qüestiona els criteris de l'INSS a l'hora d'efectuar l'encreuament informàtic. “L'INSS no té establert un control de vivència dels beneficiaris d'una pensió i les entitats financeres col·laboradores en l'abonament de les pensions tampoc efectuen de manera sistemàtica aquest control”, subratlla el Tribunal de Comptes.

Un control manual

En les seves al·legacions, l'INSS assenyala que el sistema principal de detecció de defuncions és l'intercanvi diari d'informació amb Justícia, un sistema informàtic que funciona a ple rendiment des del 2014. És més, fonts del Ministeri d'Ocupació insisteixen que ara aquest encreuament diari amb el registre de defuncions assegura un marge d'error mínim. Aquest informe del Tribunal de Comptes tan sols representa "una foto de l'època anterior", indiquen aquestes fonts.

Amb tot i dit això, a continuació la Seguretat Social reconeix en les seves al·legacions al Tribunal: "No és menys cert que la tasca de control i detecció de defuncions de pensionistes segueix fent-se (paral·lelament) de forma manual i per diverses vies des de les mateixes direccions provincials de l'INSS".

Respecte als controls de vivència suggerits per el Tribunal de Comptes, l'INSS argumenta que existeixen més d'1,2 milions de pensionistes de més de 85 anys i que la realització d'un control presencial ocasionaria a aquest col·lectiu “greus perjudicis i donaria lloc a suspensions probablement injustificades” de la pensió, atès que molts d'ells serien incapaços de comparèixer o fins i tot ni tan sols tindrien coneixement d'aquesta exigència.

A més, l'INSS indica que la diferència entre les prestacions que suprimeixen els bancs i el nombre de morts ascendeix només a l'1,2%, xifra "inevitable" tenint en compte que no dóna temps a suspendre el pagament als morts en els últims dies del mes.

“Sembla, doncs, una miqueta desproporcionat fer costosos controls de vivència que ocasionarien serioses molèsties a un col·lectiu nombrós i especialment vulnerable per evitar aquest petit tant per cent de retrocessions [retirada de la prestació], que són retornades immediatament per les entitats financeres. Fer controls de vivència indiscriminats als pensionistes o instar les entitats financeres a la fer-ne no té cap lògica i aniria en contra de la vocació de servei públic que ha d'imperar en la nostra actuació”, conclou l'INSS.

La Seguretat Social sí que admet que els recursos humans destinats a la gestió de deutes són escassos i que està pendent d'introduir millores. No obstant això, adverteix que l'escassetat de personal exigeix donar prioritat a les àrees relacionades amb el reconeixement i manteniment de les prestacions.