Pujol confessa que se sent culpable per “desídia” però no per “cobdícia”

Jordi Pujol se sent culpable, però no per "cobdícia", sinó per "por, desídia, lleugeresa i feblesa". L'expresident català, investigat per presumpta evasió fiscal, ho ha confessat aquest dimarts en el seu nou blog a Internet, la pàgina web de l'Associació Serviol, creada per ell mateix l'any passat. En aquest escrit, publicat ara però datat el 5 d'octubre del 2015, també admet que s'esforça per "resistir l'ofensiva de desprestigi a la que se sent sotmès".

L'escrit, titulat "Tres àmbits en convulsió. Catalunya, Espanya, Europa", arrenca amb una referència a la situació judicial del fundador de CDC: "El sentiment de culpabilitat em ve no per cobdícia, però sí per por, desídia, lleugeresa, feblesa; he comès una falta que no hauria d'haver comès. Que crec que en el seu moment es reconduirà", expressa. Pujol reconeix que li és "difícil superar l'estat d'ànim" en què es troba a causa de la seva situació, però remarca que es podrà "dilucidar del tot en el seu moment", i que això no és el que realment l'angoixa.

En el text, escrit abans del Brexit i de les dues eleccions generals, Pujol analitza la situació de Catalunya, Espanya i Europa, tres àmbits als quals ja no pot dedicar la seva acció política, no només pels seus "problemes personals" després de confessar que va tenir diners a Andorra, sinó també perquè "en els tres àmbits s'ha anat fent objectivament difícil treballar amb il·lusió i eficàcia, amb entusiasme i ambició".

Sobre Catalunya, l'expresident afirma que ha estat la seva "primera fidelitat" i que va creure que era possible l'encaix a Espanya "amb la seva pròpia identitat reconeguda i respectada i amb les eines i competències pertinents". "Aquest era el nostre objectiu col·lectiu. I el meu personal. Però ara ja no ho és", afegeix, i demana no cedir en el projecte col·lectiu, encara que hi hagi "dificultats molt grans" que assegura que a ell l'han afectat "d'una manera greu". En el text reconeix que durant més de quaranta anys ha contribuït al progrés general espanyol, però que ara la seva capacitat per fer una contribució positiva "ja no existeix".