CDC ‘va cedir’ un hospital públic a una empresa que li va donar 80.000 euros
La Generalitat va autoritzar el 2014 que una fundació traspassés a la companyia un contracte de 500 milions
El Govern d’Artur Mas (CDC) va autoritzar el 2014 una operació sense precedents en la sanitat pública espanyola: la cessió a una empresa privada d’una gran adjudicació de 500 milions per gestionar durant 30 anys un hospital públic que fins llavors administrava una fundació. Encara que fundació i companyia estan vinculades al mateix grup empresarial (Hestia), el cas té grans implicacions econòmiques perquè suposa transferir, sense passar per concurs públic, el macrocontracte des d’una entitat sense ànim de lucre (i que per això surt amb avantatge en les licitacions) a una companyia que sí que el té. La Fundació Sociosanitària de Barcelona (FSSB) havia aconseguit entre el 2007 i el 2013 una mitjana de 630.000 euros de resultats positius, diners que per llei estava obligada a reinvertir en millores assistencials. Després de la cessió, i fins al 2036, la companyia podrà dedicar aquests resultats a engrossir els seus beneficis.
La Generalitat va autoritzar la cessió després que el grup Hestia hagués donat a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) 80.000 euros a finals del 2010, quan Artur Mas encarava les eleccions que el van catapultar a la presidència de la Generalitat. El llavors gerent del partit, Germà Gordó, va ser com a conseller de Justícia el màxim responsable polític que l’operació tirés endavant. Els pagaments es van realitzar a través de les dues fundacions de CDC –Catdem i Fòrum Barcelona–investigades per un jutjat del Vendrell (Tarragona) pel finançament il·legal del partit.
La història del cas es remunta a l’últim any de govern de Jordi Pujol, el 2003, quan la Generalitat va adjudicar la construcció d’un centre sociosanitari de 400 llits per a malalts crònics i psiquiàtrics, avui anomenat Hestia Duran i Reynals. El concurs establia l’“adjudicació preferent a entitats sense ànim de lucre” i FSSB va resultar ser l’única entitat que es va presentar. El contracte es va signar el 15 de desembre d’aquest any, un dia abans que el socialista Pasqual Maragall substituís Pujol al capdavant de la Generalitat. L’adjudicació consistia en una concessió administrativa per la qual FSSB havia d’invertir més de 15 milions d’euros a rehabilitar una part del complex sanitari Duran i Reynals, a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona) per instal·lar aquí el nou centre.
Una donació en precampanya
Després set anys d’un tripartit que en els últims mesos mostrava símptomes clars d’esgotament, CDC es preparava el 2010 per tornar al Govern de la Generalitat. Aquest va ser el moment en el qual el grup Hestia va donar al partit 80.000 euros, aportació que va dividir en dos pagaments. Un el va fer l’empresa Clínica Secretari Coloma (avui SSR Hestia) el 26 d’octubre del 2010, un mes abans de les eleccions, a la Fundació CatDem. Una altra empresa del grup, Gestió de Centres Sociosanitaris (avui Hestia Alliance), va fer l’altre a la segona fundació en l’òrbita de CDC, Fòrum Barcelona.
Les dues entitats estan sent investigades en el conegut com a cas 3% pel cobrament de comissions il·legals per al partit a canvi d'adjudicacions d'obra pública. Hestia no figura entre les empreses investigades, segons la informació que ha transcendit fins al moment.
El grup Hestia, sorgit d’un grup de professionals i petites clíniques catalanes, s’ha consolidat en els últims anys com un prestador potent de serveis sociosanitaris per a malalts crònics i psiquiàtrics, amb una dotzena d’empreses radicades a Catalunya i una altra a Galícia. El grup gestiona mitja dotzena de centres finançats per la Generalitat i n’és propietari d’un altre dedicat a l’assistència privada.
L’estructura societària del grup s’articula com un triangle amb tres nivells. A la base hi ha els centres sociosanitaris, les accions dels quals són propietat de les empreses Bukauding, Drury i Hestia Alliance, les dues primeres dedicades a activitats immobiliàries, segons el Registre Mercantil. A la cúspide se situa Bimpedi, que des del 2012 actua com a capçalera del holding i consolida els resultats del grup.
Hestia va facturar a Catalunya un total de 30 milions d’euros el 2014 (últim any amb els comptes dipositats), dels quals el 90% procedeix de contractes públics. Els beneficis en els últims exercicis han oscil·lat entre els quatre i els sis milions d’euros anuals. Els accionistes, que l’empresa no ha fet públics, van ingressar el 2014 un total de 4,5 milions en forma de dividends. Amb l’operació de l’hospital Hestia Duran i Reynals, el grup empresarial aconseguirà augmentar la seva facturació més d’un 50%.
Les altres activitats destacables de la fundació —que després de desprendre’s de l’hospital va passar a anomenar-se Fundació Hestia—han estat en els últims anys el finançament de beques per més de 700.000 euros per complementar l’assistència sociosanitària a persones sense recursos, la posada en marxa de menjadors socials i el desenvolupament de programes d’investigació i suport a pacients psiquiàtrics i persones grans.
L’hospital, després de tres anys d’obres, va obrir el 2006, any en el qual van començar a comptar els 30 anys de contracte. FSSB, que rebia més de 16 milions d’euros a l’any de la Generalitat, va obtenir uns bons resultats econòmics des del primer exercici, amb un excedent que va anar creixent des de 20.000 euros el 2007 fins a més d’un milió el 2012 i el 2013.
A l’abril d’aquest any, no obstant això, la fundació va sol·licitar a la Generalitat desprendre’s del contracte en favor de l’empresa Clínica Secretari Coloma (avui SSR Hestia). Segons els documents de l’expedient administratiu als quals ha accedit EL PAÍS, l’entitat va justificar el canvi pel seu desig de “retornar als seus orígens”, que segons un portaveu de l’empresa “era la tutela de pacients psiquiàtrics totalment o parcialment inhabilitats judicialment”. La memòria dels comptes de FSSB el 1998, els primers complets després de la seva constitució el novembre del 1997, destaca entre les finalitats de l’entitat “l’assistència sociosanitària” i la “investigació”. La tutela de malalts psiquiàtrics, que també figura en l’article 4 dels estatuts de l’entitat, ni tan sols és esmentada als comptes.
La petició del grup Hestia va donar peu a un complex procés administratiu que va durar més d’un any i va requerir una desena d’informes de tres conselleries de la Generalitat: Salut, Benestar Social i Justícia. Les dues primeres havien d’aprovar el canvi perquè eren les que finançaven el centre sociosanitari. Justícia havia de donar la seva autorització perquè d’ella depèn el Protectorat de Fundacions, l’organisme que vetlla pel bon fer d’aquestes entitats a Catalunya.
La més important de les tres era la de Justícia, ja que l’operació suposava que FSSB es desprengués d’una activitat que li reportava el 93% dels recursos que estava gestionant. Salut i Benestar Social van esperar per a això al fet que la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques donés la seva autorització, el juliol del 2014, per iniciar els seus procediments.
La resolució de Justícia acceptava el pla presentat per Hestia, que preveia la transmissió íntegra dels actius i passius de FSSN relacionats amb la seva activitat assistencial a l’empresa Clínica Secretari Coloma. Entre els actius, destacava el macrocontracte amb la Generalitat. Entre els passius, el deute financer de 12 milions per les obres de reforma a l’hospital, deute que pagava i segueix pagant el concert amb Salut.
Justícia va acceptar també la proposta d’Hestia que l’empresa “compensés” la fundació pel valor del contracte que li cedia. La quantitat fixada, també proposada per la companyia, ascendeix a dos milions d’euros. Aquesta xifra suposa el 0,6% dels 330 milions d’euros que Hestia percebrà pel contracte fins al 2036 i ascendeix als resultats positius obtinguts per FSSB només en els dos exercicis anteriors. SSR Hestia va assumir finalment la gestió de l’hospital l’1 de juny del 2015.
Malgrat la magnitud del canvi, la Generalitat mai ho va fer públic. El cas no va ser portat al Consell de Govern ni al Parlament català i tampoc va ser recollit pel Diari Oficial de la Generalitat, que sí que havia publicat el 2013 la sol·licitud d’Hestia per modificar el contracte. El Servei Català de la Salut (CatSalut) tampoc va portar l’assumpte al seu Consell de Direcció, en el qual estan representats sindicats i associacions de pacients.
Un portaveu d’Hestia nega que la donació feta a CDC el 2010 busqués aconseguir un tracte de favor de la Generalitat. Recorda que van passar més de dos anys entre la contribució i la petició, i insisteix que la raó de tot va ser l’“interès de la fundació a centrar-se en la seva activitat de tutela”. Les conselleries de Salut i Justícia, que avui estan en mans d’ERC, afirmen per la seva banda que els processos administratius van complir tots els tràmits i no entren a valorar la decisió de l’anterior Govern.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Licitaciones
- Artur Mas
- Germà Gordó
- Sanitat pública
- Cas 3 per cent
- Generalitat Catalunya
- Catalunya
- Govern autonòmic
- Sistema sanitari
- Contractes administratius
- Contratación pública
- Corrupció política
- CDC
- Comunitats autònomes
- Política autonòmica
- Investigació judicial
- Casos judicials
- Sector públic
- Administració autonòmica
- Procés judicial
- Espanya
- Administració pública
- PdeCat
- Partits polítics
- Política