L’ordre de trasllat de l’art de Sixena “posa en risc” la col·lecció del MNAC

L'ordre del jutjat de primera instància número 2 d'Osca al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) perquè retorni al Monestir de Sixena les pintures murals que exposa a les seves sales des de fa més de 40 anys va caure com un gerro d'aigua freda tant al museu com a la Generalitat, que veu com s'acumulen resolucions en contra seva en els litigis oberts per Aragó en relació amb obres d'art. Traslladar aquests murals seria una “temeritat”, va assegurar Pepe Serra, director del museu, que considera que es “posaria en perill el valor de la millor col·lecció medieval d'Europa”.

Les dues demandes judicials plantejades pel govern d'Aragó —en nom de les religioses de la comunitat de Sixena— reclamen, d'una banda, la devolució dels murals conservats i exposats al MNAC —que dirimeix el jutjat de primera instància número 2 d'Osca— i, de l'altra, la restitució de 97 objectes d'art de la mateixa comunitat religiosa, cas sobre el qual aquest dimarts un altre jutjat, el de primera instància número 1 d'Osca, va instar la Generalitat a explicar de quina manera restituirà les peces el 25 de juliol, dia en què s'ha de fer efectiva aquesta devolució. “Decididament portem uns dies pèssims”, reconeixia el conseller de Cultura, Santi Vila, en una compareixença compartida amb el director del MNAC, Pepe Serra, i amb el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni. Una manera d'il·lustrar que en aquest tema hi ha un front comú.

Sota els murals que reclama des del 2013 el Govern d'Aragó, Serra va insistir en una idea: “No es tracta de discutir sobre la propietat de les pintures, sinó que el risc del trasllat és infinit. La realitat és que és millor preservar un bé que no el contrari”.

Precisament, la qüestió de la propietat és un dels elements en els quals insisteix la sentència. La jutgessa qüestiona la legitimitat de la possessió de les pintures per part del MNAC i sosté que han de ser considerades com un bé immoble inseparable del monument nacional del qual van ser extretes. La sentència posa en dubte tot el que ha passat des que les pintures van ser arrencades, el 1936, en plena Guerra Civil, per l'expert en art Josep Gudiol i traslladades a Barcelona perquè fossin custodiades. Diu, per exemple, que no queda clar què va encomanar la Generalitat a Gudiol ni “quin era l'ànim del mateix Gudiol, si purament lucratiu o de salvaguardar. El que resulta determinant és que l'acció es va fer sense tenir en compte el parer de les propietàries, les religioses del Monestir de Sixena”. I tampoc “hi va haver cap tipus de resolució administrativa de l'òrgan competent, la Direcció General de Belles Arts” que, més endavant, l'abril del 1961, sí que va admetre que les pintures murals es trobaven en situació de “custòdia temporal” a l'espera de la restauració del monestir. La jutgessa assegura que la Generalitat no va aportar a la causa “cap contracte de dipòsit entre la comunitat religiosa de Sixena, propietària de les pintures, i el museu”. I si ho hagués fet, raona, aquesta cessió no s'hauria de considerar permanent sinó en funció de la restauració del seu lloc d'ubicació d'origen.

A l'Aragó han arribat a qualificar el cas d'espoli i, a més de les demandes judicials, el seu govern ja ha fet alguns passos per preparar el terreny per a la tornada de les pintures: recentment va acordar una partida de 200.000 euros per condicionar la sala capitular del monestir. Segons la Generalitat, sotmetre les pintures a un segon procés d'arrencada és “un atemptat cultural i una temeritat”. En canvi, l'alcalde de Sixena, Ildefonso Salillas —fill d'una de les persones que va ajudar Gudiol a arrencar les pintures el 1936— assenyala que la resolució és una “victòria important” per als veïns i per al patrimoni historicoartístic aragonès.

El conseller de Cultura, Santi Vila, va deixar clar que la Generalitat no cedirà amb facilitat i que esgotarà tota la via judicial “fins al Suprem o la instància que calgui”, va subratllar. Vila està convençut que darrere de les dues demandes —la dels murals del MNAC i la dels objectes que en part es troben al magatzem d'aquest museu i l'altra al Museu Diocesà de Lleida— hi ha una motivació política: “I això no és qüestió ni de banderes ni d'ideologies”.

Vila va insistir que la Generalitat complirà el mandat del lliurament dels objectes religiosos però va aclarir que, prèviament, s'ha de reunir la junta de museus i el Departament d'Economia ha de “descatalogar” aquests béns. El que encara no se sap és si tot això es podrà fer abans del 25 de juliol, la data indicada per la jutgessa d'Osca.