Un jutge decidirà finalment si es retira el monument franquista de Tortosa
Admesa a tràmit la demanda interposada per l'advocat Eduardo Ranz per "incompliment manifest" de l'article 15 de la Llei de memòria històrica
Un jutge haurà de decidir finalment, al marge del resultat de la consulta ciutadana celebrada el passat 28 de maig, si l'Ajuntament de Tortosa ha de retirar el monument franquista erigit enmig de l'Ebre. El jutjat Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona ha admès a tràmit la demanda interposada per l'advocat Eduardo Ranz per "incompliment manifest" de l'article 15 de la Llei de memòria històrica, en mantenir el monument franquista de Tortosa, tal com van decidir els veïns de Tortosa en la consulta de maig.
Ranz, l'advocat especialitzat en memòria històrica, ha rebut amb satisfacció la notícia: "He presentat 21 demandes d'aquest tipus i les 21 han estat admeses a tràmit", ha explicat. Una d'aquestes demandes ja ha obtingut una sentència favorable que pot crear precedents.
Es tracta d'una sentència del jutjat contenciós Administratiu número 2 de Valladolid, que ha obligat aquesta setmana l'Ajuntament d'Omeda a elaborar un catàleg de vestigis en aquest municipi sobre la Guerra Civil i la Dictadura, així com la retirada de qualsevol simbologia del règim franquista i la seva repressió. La sentència, la primera d'aquestes característiques a l'Estat, estima la demanda interposada el passat 1 de maig per Ranz i és ferma, per la qual cosa no admet recurs.
Amb aquest recent antecedent, Ranz confia que la demanda contra l'Ajuntament de Tortosa segueixi el mateix curs. "La fonamentació legal és la mateixa, la llei és la mateixa i les circumstàncies són les mateixes. Esperem que el resultat sigui similar", assegura.
L'article de la Llei de memòria històrica en què Eduardo Ranz basa la demanda és el 15.1, segons el qual les 'administracions públiques prendran les mesures oportunes per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la guerra civil i de la repressió de la dictadura'.
Un article que en el seu punt 3 també insta el Govern estatal a "col·laborar" amb les comunitats autònomes i les entitats locals "en l'elaboració d'un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la dictadura" per a la seva posterior retirada o museïtzació. Un catàleg del qual, segons constata la demanda de Ranz, tampoc no disposa l'Ajuntament de Tortosa.
Defensors del manteniment del monument als caiguts de la batalla de l'Ebre basen els seus arguments en què l'article 15.2 diu que allò disposat en "l'apartat anterior no serà aplicable quan... concorrin raons artístiques, arquitectòniques o artístic protegides per la llei".
El cert, no obstant això, és que el monument franquista de Tortosa no disposa de cap figura de protecció. Si bé es troba inscrit Catàleg d'Edificis i Conjunts Urbans i Rurals de Caràcter Històric del mateix municipi, aquest tipus de catalogació no disposa de protecció com sí que ho estan els Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) o els Béns Culturals d'interès Local (BCIL).
El següent pas processal després de la seva admissió a tràmit és que l'Ajuntament de Tortosa, en el termini de 20 dies, aporti el seu expedient administratiu, justificant, en el seu cas, l'incompliment de la Llei de Memòria Històrica. Una vegada hagi donat trasllat, depenent de la documentació que hagi aportat, serà el jutge qui decidirà si es procedeix a celebrar judici o, directament, dicta sentència.
En el cas de la demanda presentada a Olmedo , el cas s'ha resolt amb sentència ferma en menys de dos mesos. Ranz confia que el cas de Tortosa es resolgui amb la mateixa celeritat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.