Cinc coses que has de saber sobre el botulisme

Dos bombers de Girona romanen ingressats en estat greu i pronòstic reservat a la unitat de vigilància intensiva (UCI) de l'Hospital Josep Trueta de Girona. Segons les primeres investigacions de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (Aspcat), els pacients podrien haver ingerit algun aliment contaminat per la toxina botulínica, una substància que provoca el botulisme, una malaltia poc comuna però molt greu. Salut Pública ja ha retirat del mercat dos productes sospitosos (unes conserves de mongetes blanques cuites i d'esqueixada de bacallà dessalat) que podrien haver ingerit els bombers.

Què és el botulisme. És una malaltia greu provocada per la potent neurotoxina que desprèn el bacteri Clostridium botulinum. La toxina bloqueja funcions nervioses i pot produir paràlisi respiratòria i muscular.

Com es produeix. El botulisme es genera a partir d'una intoxicació, normalment alimentària, causada per la toxina, que contamina alguns aliments. Els brots solen estar vinculats al consum de conserves casolanes, tot i que altres productes també poden provocar la malaltia, com les carns curades o fermentades, els peixos amb tractaments lleus de conservació (fumats) o productes envasats al buit.

Els experts assenyalen que la toxina no es desenvolupa en obrir l'aliment o en cuinar-lo, sinó que el bacteri ja està present en el moment en què es posa el producte en la conserva. No genera cap olor, ni color, ni gust estrany en ingerir-lo, per la qual cosa la seva presència és inapreciable per als sentits.

El botulisme també es pot contreure per una infecció en una ferida o, en el cas de nens molt petits, per una infecció a l'aparell digestiu, que encara no està completament desenvolupat.

Símptomes. El quadre clínic del botulisme comença per fatiga intensa, feblesa, vertigen, i després visió borrosa, sequedat de boca i dificultat per empassar i parlar. La malaltia també pot produir debilitat al coll i als braços, i afectar posteriorment els músculs respiratoris i els músculs de la part inferior del cos.

"La toxina s'enganxa a la placa motora, que està present a tots els músculs i és l'encarregada de connectar el múscul amb l'arrel nerviosa. Aquí s'enganxa als receptors de l'acetilcolina, encarregada de contreure els músculs, i els impedeix fer la seva funció. Genera una paràlisi simètrica, flàccida i descendent", explica la doctora Àngels Gispert, de la unitat de toxicologia del Josep Trueta de Girona, on s'han atès els bombers afectats.

Els símptomes no es presenten immediatament. Solen trigar entre 12 i 36 hores a manifestar-se. Segons els experts, la literatura científica assenyala que, com més tard comencen els símptomes, més lleu serà la malaltia.

Tractament. La toxina es combat amb un sèrum d'origen equí que funciona com a antídot. El sèrum s'enganxa a la toxina que corre lliure per la sang i evita que el quadre clínic empitjori. Se sol administrar una dosi al més aviat possible i se'n pot injectar una altra sis hores després si l'estat del pacient empitjora.

Com que la toxina pot acabar paralitzant els músculs respiratoris, els pacients sempre són traslladats a l'UCI per disposar de suport respiratori mecànic en cas que fos necessari.

Pronòstic. El botulisme pot ser mortal si no es detecta a temps. La literatura clínica assenyala que la mortalitat als països occidentals és del 3%, encara que la causa està més vinculada a les patologies associades a l'estada a l'UCI durant molt de temps.

Malgrat tot, l'antitoxina que s'administra per pal·liar els símptomes només actua sobre les toxines que són al torrent sanguini. Contra les que ja s'han enganxat a la placa motora, no hi pot fer res. Així, al pacient afectat li poden quedar seqüeles però, segons els experts, en tres mesos l'ésser humà pot regenerar la placa motora danyada, per la qual cosa els efectes de la malaltia desapareixen al cap de pocs mesos.