El drac i la perla en flames

Un recorregut ple de bellesa, misteri, exotisme i història per un imperi daurat. Dracs que persegueixen la perla en flames de la perfecció i la saviesa; el blauet que espia sobre els joncs els amors dels ànecs mandarins; paons entre peònies; un gran plat ritual que mostra el blau ji quing, el meravellós blau ombrívol, el de l'aspecte del cel quan para de ploure; objectes tan delicats com una minúscula cigala d'or que descansa sobre una fulla de jade; la ceràmica inconfusible blanca i blava decorada amb els motius qui han san you; “els tres amics de l'estació freda”: pins, bambús i flors de prunera… Endinsar-se en l'exposició Ming, l'imperi daurat, que es desplega al CaixaForum fins al 2 d'octubre, amb 126 peces excepcionals d'aquesta dinastia xinesa procedents del Museu de Nanjing, és apuntar-se a un món d'un refinament sorprenent que emana poesia per tots els porus.

En el recorregut coneixerem el Van Gogh dels Ming, que també va embogir, i fins i tot la Mona Lisa xinesa, pintada pel mestre Tang Yin. Però l'exposició és al mateix temps una lliçó d'història en la qual bateguen rebel·lions, morts d'emperadors, processos econòmics, canvis socials, exploracions i, en suma, una brillant síntesi d'un dels períodes més interessants del passat de la Xina. Si bé totes les dinasties xineses ressonen en les nostres oïdes amb la màgia de velles monedes de bronze en gerros de porcellana –els Han, els lluminosos Tang, els Sung–, els Ming, delerosos de plata, semblen compendiar en l'imaginari popular tot el que és més definitòriament xinès imperial.

Arribats al poder el 1368 després de la caiguda de la dinastia mongola –els Yuan de Kublai Kan i Marco Polo−, els Ming, 16 emperadors de la mateixa família (encara que sovint amb moltes picabaralles) van significar una restauració nacional que va quedar aparedada al final, el 1644, amb una altra dinastia estrangera, la dels manxús, els Ching (la de l'últim emperador). L'època Ming, de gran prosperitat i riquesa, va veure el trasllat de Nanjing a la nova capital, Pequín, una vida cultural riquíssima i que es va popularitzar, els viatges de la flota imperial de l'almirall Zheng He amb els seus joncs d'alta mar fins a Àfrica i la reconstrucció en pedra de la Gran Muralla (essencialment fins llavors d'argila), que és la que ara es veu.

Elisa Durán, directora general adjunta de la Fundació La Caixa, ha destacat en presentar l'exposició que la cultura xinesa ja ha estat objecte d'altres mostres de l'entitat, com La Xina, cel i terra, el 2001, o Confuci, el 2004 i ha recalcat, utilitzant diverses vegades la paraula, com és d'extraordinària la mostra dels Ming. Ho és, ha explicat, per la qualitat de les obres, amb altíssimes peces de ceràmica, però no només; pel discurs expositiu sobre una de les dinasties xineses més importants i que desperten més admiració; i perquè, per primera vegada, s'exposen al nostre país col·leccionis del museu de Nanjing, la segona gran ciutat del sud de la Xina després de Xangai, amb 10 milions d'habitants i primera capital dels Ming. També, que és la primera itinerància d'aquesta exposició, produïda per Nomad Exhibitions, que només es podrà veure a Rotterdam i Edimburg, a més de Barcelona.

Durán ha subratllat el que va tenir l'època Ming d'“irradiació de la bellesa” amb la difusió de l'alta cultura xinesa per diferents capes socials i la seva internacionalització a través del comerç, que va causar gran admiració a Europa. El recorregut presenta diferents àmbits: Palaus i muralles, en el qual es mostren objectes rituals i aristocràtics i elements constructius, fins i tot diversos maons de la famosa muralla de Nanjing, de 48 quilòmetres de perímetre; La societat ideal, que explica la minuciosa organització social encapçalada pels funcionaris d'Estat; La bona vida, que es refereix al món del confort i el plaer dels sentits, encara que no fa referència a l'erotisme ni a la font de jade –la saliva del petó–, sinó a plaers menys mundans, com la contemplació estètica, la música, la poesia o l'amistat; i La relació entre la Xina i la resta del món.

L'exposició ve acompanyada d'una sèrie d'activitats (en col·laboració amb la Casa Àsia) que inclouen desfilades de tambors i dracs, sessions gastronòmiques i cerimònies com la del te. El subdirector del Museu de Nanjing, Qizhi Wang, ha explicat que el centre, fundat el 1933, guarda 400.000 peces, sobretot de la dinastia Ming, i compon una de les col·leccions més completes de la Xina. “Hem seleccionat peces extraordinàries del nostre fons”, ha recalcat, i ha destacat entre elles el “mapa dels nombrosos països del món”, una de les còpies a mà del mapa de Matteo Ricci que va encarregar l'emperador Wanli cap al 1605 i que mostra la Xina Ming al centre, les nombroses obres mestres de pintura i cal·ligrafia o la pintura en rotlle. Wang ha expressat el desig de poder veure al seu museu obres occidentals.

Preguntat pel que va suposar per al museu i el patrimoni de la ciutat la invasió japonesa i, sobretot, l'episodi brutal conegut com la Violació de Nanjing, el 1937, Wang ha explicat que les peces van ser evacuades cap a l'oest amb un gran esforç, sota les bombes de l'aviació japonesa, i no van tornar fins deu anys després. Tim Pethick, de Nomad, ha dit que han trigat set anys a preparar la mostra, que il·lustra gairebé totes les facetes de l'imperi Ming, que significa molt més que els grans gerros de porcellana, tan coneguts i estimats.

La visita s'obre amb una superposició de retrats dels emperadors Ming i els seus sobrenoms oficials, i un fabulós exemple de vas de porcellana de la dinastia, denominada Da Ming, “gran esplendor”. Figuren en l'exposició un plat de coure esmaltat amb dos dracs perseguint una perla en flames, símbol de la recerca de la perfecció; un got groc, el color reservat a l'ús imperial; teules amb relleu de drac jove (chi) que protegien del foc; retrats d'homes eminents, entre ells, el citat Van Gogh Ming, l'erudit Xu Wei, pres per matar la seva dona després d'embogir; tocats de fil d'or per recollir-se els cabells els homes (tallar-se els cabells es considerava una forma de mutilació); l'esmentada cigala d'or, peça funerària (sovint es col·locava un model de cigala a la boca dels difunts); una cítara de set cordes, i l'esmentada Mona Lisa, que toca la flauta embolcallada en tot el seu misteri i elegància. La dona, no obstant això, no tenia una gran consideració en la dinastia dels Ming. No només se la relegava a “les tres obediències”, successivament la del pare, el marit i el fill, sinó que una citació de Dong Quichang (1555-1636), que potser era un geni, però també un ignorant misogin, estableix que quan mostris cal·ligrafia o pintura “convé evitar cinc coses: no l'exhibiu sota un focus de llum, ni en un dia de pluja, ni si heu begut, o en presència d'una persona vulgar, o d'una dona”.