_
_
_
_

Cinc restaurants amb segell Slow Food

Gairebé 30 establiments a Barcelona tenen aquesta certificació que garanteix que es cuina amb productes de proximitat i temporada

Mar Rocabert Maltas

Ara tot té la seva versió slow. Part de la població s’ha cansat de les presses, la producció intensiva i la industrialització excessiva que imposa el model econòmic actual i comença a reivindicar el costat lent de la vida. Però tot això té l’origen sobretot en el moviment Slow Food, impulsat per l’italià Carlo Petrini el 1986, com a protesta per la proliferació de restaurants de menjar ràpid. Trenta anys després, és un moviment internacional present a 160 països, que reivindica els aliments sans, nets i justos. Hi ha 65 restaurants a Catalunya que s’hi han unit, i prioritzen la pagesia propera i ecològica, els aliments de temporada, eviten l’ús de transgènics, recuperen productes locals i cuinen peix capturat de forma sostenible. A Barcelona, n’hi ha gairebé una trentena, però aquí només n’hi caben cinc.

Un plat de vegetals i peix del Somorrostro.
Un plat de vegetals i peix del Somorrostro.

Mam i Teca

La taverna Mam i Teca va ser el primer restaurant de Barcelona que es va certificar amb el segell Slow Food. El seu propietari i xef, Alfons Bach, explica que al principi no era així, però ara el segell es renova cada any, i el té des del 2008. A la seva carta hi ha plats que hi són tot l’any i d’altres que canvien cada temporada, sempre amb aliments de proximitat i d’acord amb l’estació de l’any. Un dels seus plats estrella és el confit de costella de porc amb cigrons i botifarra negra. “Juraria que només el faig jo”, apunta Bach. També és marca de la casa el bacallà a l’all traginer. Fa 13 anys que va obrir amb la mateixa filosofia, que cada vegada té més seguidors. Carrer Lluna, 4 (Raval).

Somorrostro

El Somorrostro.
El Somorrostro.

L’horta del Maresme, la llotja de la Barceloneta o una granja de vedelles de la Vall d’en Bas són alguns dels productors amb els quals treballa Somorrostro, sense intermediaris, per oferir plats de temporada amb un toc d’innovació. La cuina va a càrrec del xef Jordi Limón, que està especialitzat en peixos estranys i oblidats, en recuperar-los i donar-los valor. A la carta hi trobareu peix de llotja cuinat de formes sorprenents o propostes diferents com anemones en tempura. També tenen la cocteleria, on a més a més serveixen àpats, Rebelot, que gaudeix del segell Slow Food. Sant Carles, 11 (Barceloneta).

El NoNoNo.
El NoNoNo.

NoNoNo

El NoNoNo va obrir fa tres anys sota el paraigua del xef Isma Prados, i en fa dos que el regenta un dels cuiners que va començar en el projecte, Carles Ros, amb a seva parella, Juliana Alatorre. Destaquen les seves carns de vedella de la Seu d’Urgell. Les costelles, que deixen coure a baixa temperatura amb cítrics i herbes aromàtiques durant 14 hores, i l’ossobuco, guisat de garró de vedella que també couen a foc lent i acompanyen d’una salsa feta amb el mateix suc de la carn, són els plats més sol·licitats. Des d’aquest any tenen el segell Slow Food. El seu nom diu no als fregits, no al microones i no als transgènics. I sí a la cuina de proximitat i temporada. Lluís Pellicer, 12 (Eixample).

El filet rus que dóna nom El Filete Ruso.
El filet rus que dóna nom El Filete Ruso.

El Filete Ruso

Ja fa temps que les hamburgueses s’han tret de sobre l’etiqueta de menjar ràpid, gràcies a establiments que han convertit aquesta vianda popular en un producte gurmet, elaborat amb carn de qualitat, pa de debò i condiments de proximitat. A El Filete Ruso, la vedella és ecològica i biodinàmica d’una explotació del Pirineu, el pollastre de corral, els ous de gallines en llibertat amb DO de Calaf i la cervesa artesana del Montseny. Aquesta passió pels productes de proximitat i els aliments conreats o elaborats sense presses, el fan mereixedor del segell Slow Food. Tenen especial predilecció pel filet rus, molt habitual aquí des de fa anys i que té algunes diferències amb l’hamburguesa. En tenen 14 especialitats i fins i tot una de vegetariana, feta amb mongeta del ganxet i arròs de Pals. Enric Granados, 95 (Eixample).

La favada asturiana del Llamber.
La favada asturiana del Llamber.

Llamber

Productes del mar i de la terra. Però dels mars propers i de la terra que ens envolta és el que trobareu a Llamber, que ha obtingut aquest any el segell Slow Food. És una taverna on picar a qualsevol hora, platinos amb sabor asturià que es mesclen a la carta amb altres tradicions culinàries, ideats pel xef Fran Heras, que ha portat al Born un germà del Llamber Avilés. Entre els plats que hi actualment a la carta, hi trobareu l’autèntica favada asturiana, amb tots els productes amb denominació d’origen d’aquesta terra, l’arròs negre de Pals amb sèpia del Mediterrani, l’anxova del cantàbric amb pa d’espelta i formatge La Peral, o taules de formatges asturians i catalans i embotits del Prepirineu. Fusina, 5 (Born).

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Mar Rocabert Maltas
Es periodista de tendencias y cultura en la redacción de Cataluña y se encarga de la edición digital del Quadern. Antes de llegar a EL PAÍS, trabajó en la Agència Catalana de Notícies. Vive en Barcelona y es licenciada en Periodismo por la Universitat Pompeu Fabra.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_