Els riscos de les ‘chemsex’

En una coneguda aplicació mòbil per lligar, un noi en convida un altre a una festa a casa seva. Mitja dotzena de joves i “una safateta amb speed i ketamina” l'esperaven al saló. Per davant, una llarga sessió de sexe en grup sota els efectes de diverses drogues. “Aquí em vaig adonar que era una chemsex i me'n vaig anar perquè jo no prenc drogues”, explica. Les chemsex —de l'anglès “chemical sex”, sexe químic— són un fenomen, gairebé exclusiu del col·lectiu gai, que es caracteritza per tenir relacions sexuals sota l'efecte d'un determinat tipus de drogues durant un període de temps molt llarg. No hi ha dades, ni una sola xifra que dimensioni l'abast d'aquesta pràctica, però els metges i activistes del col·lectiu gai ja han donat la veu d'alarma. Els experts alerten que el fenomen pot contribuir a la transmissió del virus del VIH i, encara que se sospita que és una pràctica residual dins del col·lectiu, ja s'han començat a detectar casos de joves dependents de certes substàncies a l'hora de tenir relacions sexuals.

Combinar sexe i drogues no és res nou, i molt menys exclusiu del col·lectiu gai. El que va posar nom al chemsex va ser l'associació de determinades característiques comunes a les cites sexuals: l'auge de les aplicacions mòbils per lligar i l'aparició d'unes substàncies característiques (mefedrona, metamfetamina i GHB) per suportar les llargues sessions de sexe (poden durar dies) són els elements identitaris del fenomen.

La mefedrona és un estimulant, la metamfetamina provoca eufòria, desinhibició i treu la son i el GHB o èxtasi líquid és un depressor sedant. La combinació d'aquestes substàncies permet aguantar durant les festes sexuals però també pot deixar els participants en un estat de semiinconsciència que els faci baixar la percepció de risc. En un col·lectiu on la prevalença del VIH és del 14% i que porta la càrrega de tenir sis de cada 10 noves infeccions, les conductes sexuals de risc com el chemsex han posat en alerta els epidemiòlegs. “El chemsex està associat a no fer servir preservatiu, per la qual cosa augmenta el risc d'infeccions. A més, si a això li afegeixes que són festes en les quals es fa un policonsum de drogues, es pot perdre la percepció de risc”, sosté  Jordi Casabona, director del Centre d'Estudis Epidemiològics sobre el VIH/SIDA de Catalunya (CEESCAT).

“S’ha perdut la por i a la gent l’atrau el risc”, afirma un facultatiu

Encara que el risc de transmissió es redueix si un infectat de VIH està medicat, la pèrdua d'adherència al tractament eleva les possibilitats de contagi. En unes jornades de la Societat Espanyola Interdisciplinària de la Sida (Seisida), la seva directora, María José Fuster, va assenyalar que un 35% dels pacients amb VIH se salta les dosis del tractament intencionadament si saben que consumiran drogues. A més, si es té en compte que al voltant del 25% de les persones infectades per VIH no ho saben, Josep Mallolas del Servei de Malalties Infeccioses de l'Hospital Clínic alerta que en aquestes sessions de sexe amb desconeguts “podria haver-hi, inevitablement per probabilitat, algun VIH positiu que no ho sàpiga”.

Amb tot, els experts puntualitzen que no només hi ha risc de transmissió del VIH. També altres infeccions de transmissió sexual, com són la sífilis o la gonorrea, poden contreure's si es realitzen pràctiques sexuals sense protecció. En el col·lectiu gai, els casos de sífilis i gonorrea s'han quadruplicat i triplicat respectivament en 10 anys. “S'ha perdut la por i el respecte a les malalties de transmissió sexual i si a això li sumes que a la gent l'atreu el risc, sorgeix el chemsex”, apunta Mallolas.

Però el fenomen del sexe químic també ha començat a generar altres conseqüències vinculades al consum de drogues. A Londres, el chemsex ja es concep com un problema de salut pública i hi ha clíniques especialitzades que reporten mensualment fins a un centenar de casos de persones que tenen un consum problemàtic vinculat al chemsex. Encara que a Espanya encara és anecdòtic i puntual, les entitats comunitàries ja han començat a detectar també casos de joves dependents d'algunes substàncies per tenir sexe. “Aquí no és un problema de salut pública però sí que és cert que hi ha una minoria que té un consum problemàtic”, certifica Fernando Caudevilla, metge de família i expert en drogues de síntesis.

“Són gent que necessita ajuda professional perquè poden presentar trastorns de personalitat. S'adona que les seves pràctiques s'han tornat incompatibles amb anar a treballar o tenen problemes amb algunes substàncies i són incapaços de relacionar-se sòbriament”, exemplifica Ferran Pujol, director del Bcn Checkpoint (aquest centre detecta el 40% de totes les infeccions de VIH que es registren a Catalunya entre el col·lectiu homosexual). Des de Stop Sida fan un pas més i asseguren que les persones que arriben al seu programa de suport específic pel chemsex precisen una atenció integral perquè la seva problemàtica va més enllà de la dependència. “Poden tenir problemes d'ansietat, de solitud, a la seva relació de parella, fins i tot problemes amb la seva pròpia sexualitat i com la viuen”, apunta l'investigador Percy Fernandez Davila.

Si en alguna cosa coincideixen metges i activistes és en la falta de recursos per abordar el tema del chemsex, primer per dimensionar-lo i després per prevenir els problemes associats a aquesta pràctica. “No estem finançats per poder estudiar a fons aquest fenomen i fins que no tinguem dades, no podem fer res”, apunta Caudevilla. Lligats de peus i mans, els experts clamen per despertar una Administració que fins ara, asseguren, s'ha mostrat impassible amb el tema.

“No tenim capacitat per fer prevenció”, critica Davila. Als pacients dependents de substàncies per tenir sexe no els serveix anar a un centre de drogodependències ordinari perquè la seva casuística és molt diferent. “Hem de donar una resposta i invertir recursos públics perquè, en coordinació amb les entitats, puguem derivar aquesta gent a un lloc adequat”, apunta Pujol. El treball preventiu de camp en zones d'oci de risc i un paquet de mesures de reducció de riscos són les línies estratègiques per atallar els problemes del chemsex, segons els investigadors. Caudevilla ho té clar: “És el moment d'investigar i intervenir en zones de conductes de risc, però per a això necessitem que les administracions es moguin”.