Carta de la Plataforma Gais contra el VIH al president Puigdemont

Molt Hble. president,

Ens hem decidit a escriure-li aquesta carta arran de les declaracions sobre la sida fetes per vostè dies enrere en el decurs d’un sopar per recaptar fons destinats a projectes de recerca relacionats amb aquesta patologia. Segons hem pogut llegir, hi va afirmar, textualment, que "estem guanyant la batalla de la sida" i també es va mostrar convençut que "des de Catalunya estem ajudant el món a alliberar-se" de l’epidèmia.

Entenem, president, que la seva intenció era reconèixer la important tasca que s’està fent a casa nostra en el camp de la recerca sobre la sida però ens preocupa que de les seves paraules se’n pugui desprendre una visió creiem que equivocadament optimista sobre la situació actual del VIH al nostre país.

Catalunya, en els darrers anys, registra una mitjana de prop de 800 nous casos de VIH anualment. Aquest degoteig constant de noves infeccions ens situa entre els països europeus més afectats per una epidèmia que, tot i haver reduït molt la seva mortalitat d’ençà que va declarar-se, continua comprometent de per vida la salut de milers de catalans. En el cas concret del nostre col·lectiu, el dels homes gais, bisexuals, altres homes que tenen sexe amb homes i dones transsexuals, la situació és particularment dramàtica: durant el període 2001-2013, el nombre de casos s’ha incrementat en un 129% i, a Barcelona ciutat, el 82% de les noves infeccions es diagnostiquen en aquest mateix grup de població.

Per tant, donat que les dades epidemiològiques desmenteixen rotundament que estiguem guanyant la batalla a la sida, potser caldria que com a país ens preguntéssim si estem fent tot el possible per aconseguir-ho. Nosaltres creiem que no. És més, estem convençuts que la lluita contra la sida fa temps que ha deixat de ser una prioritat pel nostre govern. La Direcció General de Drogodependències i Sida fa anys que va ser suprimida; posteriorment, també va desaparèixer la figura del director del Programa per a la Prevenció i l'Assistència de la Sida i va deixar Catalunya sense un lideratge clar a l’hora de donar resposta a aquesta greu crisi de salut pública.

A dia d’avui ni tan sols disposem d’un pla d'acció enfront el VIH/sida i, encara menys, d’un d’específic per fer-hi front en el nostre col·lectiu, malgrat que en la darrera legislatura s’hi va comprometre públicament el conseller Boi Ruiz en el marc del Memorial Internacional de la Sida a Barcelona.

Catalunya, per tant, no té full de ruta per fer front al VIH malgrat que tots els experts i organismes internacionals assenyalen amb claredat què cal fer per frenar el degoteig de noves infeccions en el nostre col·lectiu: increment del nombre i la freqüència de la prova de detecció, tractament com a prevenció, cribratge i tractament d’altres ITS i implementació immediata de la profilaxi preexposició (PrEP).

President, no podem donar per guanyada la batalla contra la sida abans d’hora ni mantenir per més temps la inacceptable desproporció que existeix entre l’elevada incidència que el VIH té en el nostre col·lectiu i la migradesa dels recursos públics que s’hi destinen a la prevenció de noves infeccions. Tenim l’experiència, els coneixements i les eines per capgirar el curs de l’epidèmia però ens manca quelcom imprescindible: un govern amb voluntat política i això, president, és a les seves mans, no a les nostres.

Ferran Pujol, director de Projecte dels NOMS-Hispanosida, i Gabriel J. Martín (president d’Afirma’t), Plataforma Gais Contra el VIH