Sant Martí tindrà la primera superilla de l’era Colau

L’Ajuntament de Barcelona vol que, a banda de cotxes, pels carrers hi passin “altres coses”. El Govern municipal ha presentat aquest dimecres un pla de superilles per guanyar espai per als vianants en certes zones de l’Eixample, és a dir, tota l’àrea que concentra el pla Cerdà que va ampliar la ciutat al s. XIX. La proposta és una antiga reivindicació d’Iniciativa per Catalunya (ICV), avui integrada al partit del Govern, Barcelona en Comú. En l’anterior mandat el convergent Xavier Trias va fer el mateix amb el nucli antic de la Vila de Gràcia. L’executiu actual d’Ada Colau vol ampliar aquestes actuacions a diverses zones i ha decidit començar per un grup de cinc illes de Sant Martí, on ja s’han fet estudis previs. Es preveu que la mesura costarà 1,7 milions d’euros només en aquest espai i 10 en global.

Les superilles consisteixen en un perímetre d’illes on els carrers que queden dins tindran una reducció del trànsit privat important. La circulació estarà limitada a 10 quilòmetres per hora i hi haurà dies en què el tall serà total. La idea és guanyar espai per als vianants, perquè aquests recuperin un lloc a la ciutat i per poder posar més zones verdes. En total l’objectiu és arribar al 94% d’espai per als vianants dins del recinte. Tot serà estudiat en funció de proves i intervencions per fases; per això, segons la tinenta d’alcalde i regidora de Medi Ambient Janet Sanz , no es pot concretar quants carrils es tallaran, per exemple. Les actuacions no exigeixen grans obres ni actuacions urbanes, sinó “repensar la ciutat”, defensa l’Ajuntament.

El pla està pensat per complir les demandes europees de reducció de la contaminació, molt altes a Barcelona, i que causen “3.000 morts any a l’àrea metropolitana”, segons Sanz. També té l’objectiu d’intentar reduir a tota la ciutat un 21% dels desplaçaments en trànsit privat i alhora augmentar els que es fan a peu i en transport públic. Per això, les actuacions s’hauran de coordinar amb la nova xarxa d’autobusos, segons ha explicat Mercedes Vidal, regidora de Mobilitat.

En el cas concret de Sant Martí, el grup d’illes triat està delimitat al nord pel carrer de Tànger, el límit per l’esquerra és al carrer de Badajoz i, per la dreta, al carrer de Bilbao. D’aquí al 2019 s’aniran experimentant limitacions a tot el districte i la resta no s’ha concretat fins al pròxim mandat municipal. “Estem en una part prèvia d’urbanisme tàctic i empoderament ciutadà”, ha defensat Sanz.

El pla estarà consensuat amb plataformes veïnals i entitats, per la qual cosa encara està molt a l’aire. “No podrà passar res de tot això si no hi ha un treball previ participatiu. No és només dissenyar què passarà en aquest carrer o en aquest altre, per això no volem posar dates. Fins que això no sigui possible, és un model teòric. No plantegem calendaris hermètics”, ha afegit la regidora. L’única cosa que és clara és que en aquest districte abans del 2019 es passarà d’un 8,7% de carrers “pacificats” al 58%. El pressupost està recollit en el Pla d’Actuació Municipal i altres partides en el pla de districte, per la qual cosa no depèn dels comptes globals del Consistori.