Puigdemont visita Brussel·les sense entrevistar-se amb dirigents de la UE

El president català, Carles Puigdemont, ha triat Flandes, una pròspera regió belga amb fort esperit nacionalista, per fer el seu primer viatge exterior després del que va anul·lar al març per anar a París, arran de l’accident de Freginals (Tarragona), que va costar la vida a 13 persones. Puigdemont passarà tres dies a Bèlgica i només el dilluns farà aturada a Brussel·les, tot i que l’agenda oficial no revela cap cita amb representants de les institucions europees. Fonts comunitàries rebutgen aclarir si el líder català no ho ha demanat o si les peticions no han estat acceptades. La Generalitat sosté que en aquest viatge institucional no figuren contactes amb dirigents de la UE perquè respon a una invitació dels dirigents d’aquesta regió belga.

El mandatari català mantindrà la seva primera cita, aquest dissabte, amb un dels personatges més controvertits de la vida política belga. Es tracta de Bart de Wever, el president de la N-VA, partit majoritari a Flandes i el que té més pes al Govern federal. De Wever, alcalde d’Anvers, ha mantingut com a dirigent d’aquesta ciutat un enfocament molt restrictiu cap a la immigració. Amb l’argument de la defensa de Flandes i de la llengua, el líder nacionalista ha adoptat un discurs dur contra la multitud d’estrangers que poblen la ciutat.

A banda del president del partit flamenc —partidari de la independència, tot i que de moment aparca aquesta batalla—, la màxima autoritat belga amb la qual es veurà Puigdemont serà el president del Parlament federal, Siegfried Bracke, amb el qual s’entrevistarà demà. Aquest dirigent aclareix, no obstant això, que rep el mandatari el diumenge com a alt càrrec del partit flamenc, no com la cara visible del Parlament. Per això la trobada tindrà lloc a Gant i no a Brussel·les, matisa a EL PAÍS.

Els objectius similars que comparteixen els dirigents catalans i flamencs, així com les diferents vies triades per aconseguir-los, centraran aquesta entrevista de demà. “És bo parlar de les diferències i de les similituds. També serà molt interessant la discussió des del punt de vista legal. Tant Flandes com Catalunya volen continuar sent membres de la Unió Europea i això pot presentar problemes”, assegura Bracke.

Igual com aquest dirigent, el president del Parlament flamenc, Geert Bourgeois, tampoc no rebrà Puigdemont a la seu de Brussel·les. Ho farà també a Gant, en una fira floral a la qual el governant català assisteix com a convidat d’honor el dissabte. El viatge oficial culminarà el dilluns, en una jornada que es desenvoluparà a la seu de la Delegació de la Generalitat a Brussel·les. A primera hora, es reunirà amb els responsables de la seu i els treballadors i, al migdia, s’hi sumaran membres del sector privat i del Consell del Casal Català de Brussel·les, una entitat que aplega catalans que viuen a Bèlgica i que va ser impulsada el 1930 per Francesc Macià i Ventura Gassol durant l’exili.

Puigdemont viatjarà acompanyat del conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, i del representant permanent de la Generalitat davant la UE, Amadeu Altafaj. El 2013, i després de la celebració de la primera gran Diada, Mas va intensificar els viatges a l’exterior i es va reunir a Brussel·les amb diversos comissaris europeus. Tot i que no deixa de ser simbòlic que Puigdemont no hagi concertat cap cita amb cap comissari, el Govern català entén que aquest viatge institucional se circumscriu estrictament a una invitació feta a Puigdemont per les autoritats de Flandes.