Versos ‘ocults’

La poesia potser no dura tant com els diamants, que són per sempre, però sí que dura molt, i com deia Valéry de la mar, sempre recomença. El lector de poesia és conscient que sovint fa falta girar la mirada enrere, a veure què ens hem deixat pel camí, i més enllà del clos pairal, per entendre el nostre lloc en el món; que il·luminar facetes ocultes a primera vista és imprescindible; que rellegir és inexcusable. És sabut l’obstinat lliurament a la poesia d’Agustí Bartra, però la seva obra no ha estat prou ben editada ni reconeguda; L’arbre de foc és el primer poemari català plenament modern que recull l’experiència de la guerra, la del 1936-1939. En ell va influir Wilfred Owen, el gran poeta anglès de la Primera Guerra Mundial; una valuosa aproximació a la seva figura i els seus poemes principals es poden trobar a Los tambores del tiempo. Fa deu anys que ens va deixar Jordi Sarsanedas; per completar la visió de la seva obra és imprescindible Palimpsest, poemes escrits en una agenda del seu últim any de vida, que ara s’editen. Com també ho és, per entendre la formació literària de Francis Scott Fitzgerald, un recull que no va publicar en vida, Poemas de la era del jazz; la poesia va ser la seva primera vocació, cosa que la seva acurada prosa no desmenteix. Minuciosament analitzat, en un altre volum de la magna edició crítica que dirigeix Rosa Delor, Les cançons d’Ariadna, llibre interminable de Salvador Espriu, des dels 33 poemes de la primera versió de 1949, fins al centenar de la del 1981, es converteix en un mena de troballa poètica.Reeditar, redescobrir, aprofundir en cerca de tresors encara no descoberts, és la feina a què estan joiosament condemnats els feliços i pocs seguidors de la poesia.

L’arbre de foc. Agustí Bartra. Adesiara. 198 pàg. 15 euros. Los tambores del tiempo. Wilfred Owen. Funambulista. 288 pàg. 16.50 euros. Palimpsest. Jordi Sarsanedas. Comanegra. 160 pàg. 18 euros. Poemas de la era del jazz. F. Scott Fitzgerald. Visor. 180 pàg. 12 euros. Les cançons d’Ariadna. Salvador Espriu. Edicions 62. 592 pàg. 42 euros.

Marinejant

Pere Gimferrer
Proa
64 pàgines. 16 / @ 7,99 euros

Imprescindible, autor triomfant tant en les lletres catalanes com en les espanyoles, l’acadèmic de la RAE treu nou recull, amb setze poemes escrits al llarg d’un mes de reclusió per qüestions de salut. Singular exercici d’introspecció, en el seu habitual estil barroc influït per l’avantguarda.

L’ombra de l’altre mar/La sombra...

Joan Margarit
Nórdica
80 / 96 pàg. 16.50 euros

El poeta conegué l’escultor Subirachs el 1962. Es van tractar fins a la mort del darrer, però la seva filla ha triat dibuixos del pare per a aquest volum. Per què Margarit escriu com ho fa, ho explica a Un mal poema ensucia el mundo (Arpa. 17,90 euros), assaigs sobre poesia.

Obra selecta

Rubén Darío
RAE
640 pàgines. 13,90 euros

Més coses no hi poden caber: les Prosas profranas, Cantos de vida y esperanza, Los cisnes y otros poemas i les cròniques de Tierras solares (amb el viatge a Espanya de 1904). I tot regat amb glossaris de noms i estudis d’experts. La millor manera de celebrar el centenari del gran clàssic nicaragüenc.

Poesia completa

Lluís Solà

Edicions de 1984

1.056 pàgines. 25 euros

En un volum que inclou la increïble quantitat de 42 llibres inèdits, apareix tota la poesia de qui durant molt temps va ser director de la revista Reduccions, dramaturg i, sobretot, poeta. Una llarga trajectòria iniciada el 1975, independent i rigorosa, centrada a enfrontar-se als grans interrogants.

Odas de Ricardo Reis

Fernando Pessoa

Visor

562 pàgines. 18 euros

<Pessoa, gràcies a la seva “tendència orgànica a la despersonalització i a la simulació”, més que fer poemes creava poetes, a qui dotava de biografia i obra. Edició bilingüe d’un dels més ben perfilats: classicista i epicuri, monàrquic i partidari del retorn al paganisme.

Dret al miracle

Víctor Obiols

Proa

88 pàgines. 16 / @ 9.99 euros

Després d’un precoç debut als 14 anys (i en paral·lel a una carrera musical amb el nom de Víctor Bocanegra), la vocació poètica d’Obiols, irregular però constant, culmina aquí, últim premi Carles Riba: una manera de dir l’amor fresca i espontània. “Amor i Mort? / (que resumí el poeta). / Dret al miracle.”