Els majoristes xinesos del carrer de Trafalgar emigren a Badalona

El carrer de Trafalgar de Barcelona ha estat testimoni dels millors i dels pitjors moments del comerç de la ciutat. A principis dels anys 80, els majoristes de roba venien a merceries, paradistes de mercats, botigues de roba... La vida era feliç a la Barcelona preolímpica. Mesos després que el Cobi s'acomiadés de la ciutat, solcant el cel a bord del seu vaixell de llum, va aterrar una dura competència en forma de locals regentats per empresaris xinesos al carrer que serveix de frontera entre l’Eixample i Ciutat Vella. Les botigues xineses van desplaçar les locals i aviat van ser majoria. Des de fa tres anys, no obstant això, estan abandonant l'enclavament i emigrant a un polígon de Badalona.

Lixiantex és una petita botiga regentada per un empresari xinès que ven roba de bebè i primera infància. El propietari clava els ulls a la diminuta pantalla de l'ordinador del mostrador. Atén, sense deixar de mirar el monitor, un grup de botigueres gitanes que han començat a negociar. Comença el regateig. A la pantalla, una espècie de producció asiàtica d'aventures. “Nosaltres els xinesos venim aquí per treballar i vendre el màxim possible”, somriu. “Des de fa tres anys, estem marxant tots a Badalona. Sempre fem el mateix: primer mantenim una botiga a Trafalgar i obrim una nau a Badalona, veiem que allà es ven molt més i tanquem la d'aquí”, informa. L'empresari és discret i no diu quan posarà fi a la seva aventura a Trafalgar i emigrarà rumb al Chinatown industrial del polígon Badalona Sud. El lloc on es concentren els majoristes asiàtics que proveeixen mig Catalunya. A Lixiantex continua el regateig.

Un matrimoni jove dirigeix la botiga de roba Oy. El local està ple de bosses amb pantalons i samarretes. Somriuen sempre. “A Badalona, les naus són molt més grans que aquí. No és més barat, però no hi ha problemes perquè els clients aparquin”. També ha tirat la tovallola i espera, pel bé del negoci, poder trobar un buit a Badalona.

Desenes de comerços han quedat buits, sobretot al tram entre el carrer de Méndez Núñez i l'Arc de Triomf. En alguns locals, hi ha cartells que indiquen la nova ubicació del negoci. Entre grafies escrites en mandarí apareix la nova ubicació: Badalona.

L'Angelines carrega una furgoneta. “És impossible comprar aquí”, lamenta. Tota la seva família es dedica a la venda a mercats ambulants. “Hem de venir uns quants, un es queda al cotxe perquè no et denunciïn mentre que a Badalona no hi ha problema d'aparcament”, adverteix. Una de les dependentes de Venda al Major Eduard lamenta l'èxode dels empresaris xinesos. “A Badalona només hi són ells, fins i tot lloguen naus entre varis”.

El vigilant del pàrquing Trafalgar treballa des de principis dels anys 80 a l'aparcament subterrani. “Abans era un no parar de gent comprant, no hi havia lloc per aparcar. Després es van instal·lar els xinesos i va canviar tot. Ara, se'n van”.

En el lloc on abans hi havia un comerç de llenceria presumptament sexi i picant ara hi ha un supermercat non stop regentat per un matrimoni pakistanès. “Fa un mes que hi som i estem contents”, assegura el jove que dirigeix el supermercat. La seva dona l'acompanya, dóna el biberó a un nadó mentre es corregeix el vel. El propietari somriu en recordar el que abans venia el local. A l'aparador, destenyit pel sol, sobreviu un adhesiu gegant en el qual apareixen senyoretes asiàtiques amb llenceria.

Un altre negoci que fa un any que ha obert és Vespa Soul. Una botiga de lloguer de bicicletes i motos. El Diego, el propietari, està content amb la ubicació. “Aquí, un local d'uns 200 metres costa 1.500 euros mensuals i en canvi, a la ronda de Sant Pere, pot duplicar-se el preu”. Assegura que ja no té sentit que els comerços de la zona es dediquin a la venda a l'engròs quan hi ha polígons industrials. Pel Diego, el carrer està en un lloc estratègic entre la plaça de Catalunya i l'Arc de Triomf, i té tot allò necessari per convertir-se en un pol d'atracció turística.

El Raimundo s'autodenomina un dels “avis” del lloc. La seva botiga és 10xDiez. “Que se'n vagin els xinesos és una nova ruïna. La gent compra quan tenen varietat per veure, mirar i tocar, si en quedem tres no vindrà ningú”, lamenta.