Quant de temps s’endarrereix el teu hospital per fer una operació no urgent?

El Departament de Salut ha posat data màxima d’espera a les operacions més urgents, amb risc vital, com la cirurgia cardíaca o oncològica. Però el gruix dels retards quirúrgics s’acumulen en les operacions menys urgents (la majoria), que no tenen un temps d’espera garantit per llei. A aquest grup de procediments quirúrgics, anomenats “de referència segons priorització [clínica]”, hi pertanyen, a més de moltes altres, 11 de les 14 intervencions que fins a l’any passat tenien un temps màxim d’espera de sis mesos garantit per llei (varius, circumcisions, colecistectomies, etc.) i que l’exconseller Boi Ruiz va fulminar amb un nou decret de priorització. Totes aquestes operacions tenen ara un temps d’espera de referència d’un any. El desembre del 2015, 119.263 persones esperaven per una d’aquestes intervencions i la mitjana de dies d’espera pujava a 144.

Tres de les quatre operacions quirúrgiques amb més llistes d’espera dins del sistema de salut pertanyen al grup d’aquestes intervencions de referència segons priorització. A més de les cataractes (que tenen una espera màxima garantida de sis mesos), els procediments de fusió vertebral, les hèrnies abdominals i les operacions d’obesitat mòrbida acumulen les esperes més llargues. Més de 3.400 persones esperen per una fusió vertebral i la mitjana de retard és de 415 dies. Per operar-se hèrnies abdominals hi ha 6.530 pacients més que esperen i la mitjana de demores s’eleva als 216. Amb tot, el cas més caòtic és el de les operacions d’obesitat mòrbida, que tenen una mitjana d’espera de 14 mesos. Uns 1.700 pacients esperen per aquest procediment i gairebé la meitat superen l’any de retard.

Segons s’aprecia en el mapa interactiu, 27 hospitals superen la mitjana catalana de dies d’espera. L’Hospital de Viladecans, amb 336 dies de retard de mitjana, i l’hospital General de Granollers, amb 322, són els dos centres sanitaris que acumulen les demores més llargues. Per nombre de pacients, l’Hospital de Bellvitge té 7.483 persones a la llista, i el Vall d’Hebron i el Moisès Broggi superen les 6.000.