_
_
_
_

Les fotos de Robert Capa a Sarrià

Una conferència recupera aquest dijous totes les imatges del fotògraf en aquest barri de Barcelona durant la Guerra Civil

Cristian Segura
Un dels contactes trobats a la Maleta Mexicana.
Un dels contactes trobats a la Maleta Mexicana.Robert Capa

Tot va començar amb Montserrat Sagué, una veïna del barri de Sarrià de Barcelona. Sagué es va identificar en una de les fotografies de la maleta mexicana. El 2008 es va revelar l'existència d'aquesta maleta, que contenia tres caixes amb 4.500 negatius de la Guerra Civil, els autors dels quals eren Robert Capa, Gerda Taro i David Seymour. L'atzar va portar la maleta a Mèxic, sota la custòdia d'un militar, i hi va romandre fins al 2007. Sagué va descobrir-se en una foto de Capa que va publicar El Periódico el 2011. Sagué era una nena quan Capa la va retratar. Era una imatge en què ella rebia un àpat de socors: llet i pa. Gràcies al fet que aquesta veïna s'hi va identificar, els experts van poder determinar que el treball de Capa s'havia fet a Sarrià.

Nenes al pati de l'escola, el novembre del 1938.
Nenes al pati de l'escola, el novembre del 1938.Robert Capa

L'historiador i activista del barri Jordi Bigues ha recopilat 28 fotografies més que Capa va fer aquell matí de novembre del 1938 als jardins del col·legi Dolors Monserdà. A més, Bigues ha recollit 99 fotografies que Capa va disparar a l'antic estadi de futbol de l'Espanyol, el 12 de gener del 1939.

Bigues presenta aquest dijous a les set del vespre a la Casa Orlandai el resultat de la seva recerca. S'ha submergit en el contingut dels negatius, consultant-los a l'exemplar del catàleg de La maleta mexicana que tenen a la biblioteca Agustí Centelles. Els originals es conserven a la fundació Centre Internacional de Fotografia de Nova York. Bigues hi ha identificat més veïns de Sarrià –avui tots són morts, excepte Sagué– i ha confirmat el que ja havia publicat El Periódico: que probablement els aliments que van ser distribuïts entre els nens de Sarrià procedien del buc nord-americà Erica Reed, que va aturar-se a Barcelona el novembre del 1938 carregat de blat i altres aliments bàsics. Capa va utilitzar el mateix carret per fotografiar l'arribada del vaixell i els nens a Sarrià. Els aliments van ser repartits pels quàquers, una societat nord-americana religiosa i de socors internacional que durant la guerra tenia la seu a la torre Sagnier de Sarrià.

Contacte de nens berenant. Novembre 1938.
Contacte de nens berenant. Novembre 1938.Robert Capa

Bigues també mostrarà les 99 fotografies que Capa va fer del reclutament de dues lleves que es va fer a l'estadi de futbol de Sarrià. Va ser l'última convocatòria militar, que cridava a files els homes menors de 50 anys. Les imatges mostren homes i famílies desanimades, fartes del conflicte. Dues setmanes més tard entraven a Barcelona les tropes nacionals. Capa va fugir cap a França el 25 de gener. El reportatge del reclutament al camp de l'Espanyol va ser el penúltim que el fotògraf hongarès va fer a Barcelona: l'últim van ser les ja famoses imatges d'un bombarder alemany caigut als Jardinets de Gràcia, damunt del qual apareixen uns nens jugant.

El catàleg de l'exposició La maleta mexicana, que es va celebrar al MNAC el 2011, reconstruïa amb detall el pas de Capa per Barcelona. La particularitat de la feina que ha realitzat Bigues és l'exhaustivitat de recuperar totes les fotos que va disparar Capa a Sarrià. A la Casa Orlandai també es projectarà el documental La maleta mexicana, que va coproduir Paco Poch des del seu antic estudi de Sarrià, curiosament a pocs metres d'on Capa va fer les fotos del 1938, segons explica Bigues.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_