La dignitat dels captaires
Els captaires que ens arriben amb els nous nòmades són els nostres captaires. Mereixen respecte, atenció i protecció
Al llarg de la història els europeus van fugir de la gana i de les guerres, practicant una espècie de nomadisme forçat, buscant estabilitat. Així van poblar continents. Ara, des d'altres continents, altres persones arriben a Europa. De vegades són un degoteig constant de joves que busquen feina. De vegades són una allau incontenible de famílies i grups humans de totes les edats i condicions, que fugen indefensos de violències armades brutals. Formen el corrent dels nous nòmades, que flueix cap a Europa portant els individus més valuosos i lúcids i també els grups socials més deprimits. Molts d’ells reclamaran feina, estabilitat, i conseqüentment dignitat. Alguns, desgraciadament, només sabran demanar almoina.
L'acolliment dels nous nòmades, refugiats, migrants econòmics, treballadors o captaires, suscita amplis moviments de solidaritat i generositat. La rebuda, no obstant això, no sempre és tan solidària, generosa i generalitzada com seria desitjable. A mesura que creix el seu nombre, als països als quals arriben comencen a aflorar símptomes d'una recepció hostil, que expressa sentiments individuals i col·lectius de xenofòbia.
Pel Consell d'Europa, xenofòbia és tot rebuig de qualsevol identitat cultural aliena a la pròpia, i dels estrangers que han arribat amb cultura, tradicions i valors diferents. La xenofòbia, gairebé sempre, va unida al racisme, com a convicció de la superioritat d'un grup racial que li atorga dret a dominar o eliminar els altres, presumptament inferiors. Aquesta és la descripció de racisme de la Unesco, recollida en un excel·lent estudi sobre els crims d'odi, coordinat pel fiscal Miguel Ángel Aguilar, editat pel Centre d´Estudis Jurídics de la Generalitat.
A l'empara de les democràcies europees van sorgint noves formacions xenòfobes i racistes. Els vells instints de supremacia i patriotisme reapareixen ara amb uns instruments de mobilització de temps passats i que desitjaríem oblidar. Tant se val que siguin els vells discursos, himnes i banderes, o que siguin altres d’equivalents. En tot cas els nous xenòfobs són els vells racistes.
Alguns grups d'aquestes característiques han aparegut al recer de les masses d'aficionats al futbol que viatgen per Europa seguint els seus equips. És cosa demostrada que l'afició a viatjar i a l'esport és positiva sociològicament i econòmicament. Milers de persones fan breus viatges col·lectius d'oci esportiu, festius, alegres i inofensius. No obstant això, al seu entorn poden fermentar impulsos primaris d'agressivitat col·lectiva i sensacions d'impunitat grupal profundament negatius. En aquest context hem presenciat el vergonyós espectacle d'un d'aquests grups humiliant unes dones que demanaven almoina a Madrid. A Barcelona un altre grup similar es divertia burlant-se d'un captaire invàlid. A Roma uns energúmens orinaven sobre una dona que pidolava. No es tracta d’uns pobres eixelebrats alcoholitzats. Borratxos o no, són, simplement, malvats. Es consideren superiors als més deprimits dels nous nòmades. Traspuen la més covarda de les formes de xenofòbia i racisme, que és l'aporofòbia, l'odi al pobre, sobretot si és estranger. Ho fan emparats per la passivitat gairebé generalitzada dels vianants, espectadors de la humiliació, atemorits o indiferents. Ho fan protegits per l'anonimat del grup xenòfob o racista, sentint-se impunes perquè en poques hores marxaran del país.
Aquestes agressions són intolerables èticament, cívicament i jurídicament. El Codi Penal castiga amb presó de sis mesos a dos anys els actes de tracte degradant que menyscabin greument la integritat moral d'un altre. Amb igual pena castiga els actes que comportin humiliació, menyspreu o descrèdit, que lesionin la dignitat de les persones per raó de la seva pertinença a grups de determinada raça, nació, sexe, orientació sexual, malaltia o discapacitat. Són delictes d'odi que mai han de minimitzar-se, ni tan sols quan no arribin a la violència física. Els agressors poden creure que la passivitat dels vianants significa que els riuen la gràcia. Davant d’aquestes agressions, com davant de tots els comportaments xenòfobs o racistes, el primer ha de ser el rebuig, el retret social, la rigorosa intolerància cívica i democràtica. La imatge d'un valerós ciutadà encarant-se contra els bàrbars xenòfobs a Madrid no hauria de ser una excepció.
Europa és una societat globalitzada, inevitablement permeable. Els captaires que ens arriben amb els nous nòmades són els nostres captaires. Mereixen respecte, atenció i protecció. Tolerar la seva humiliació equivaldria a agredir la nostra mateixa dignitat europea.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.