La pugna dels hereus desequilibra Freixenet

Freixenet no passa pel seu millor moment aquests últims mesos. El passat 5 de setembre, en plena verema, després d'una tibant jornada de contínues reunions, Pedro Ferrer, conseller delegat, desencallava el nou conveni col·lectiu. Assegurava a la plantilla una millora salarial acumulada del 3% durant 2015 i 2016. Evitava així una vaga convocada per a l'endemà, just quan el raïm estava a punt per ser recollit. Però aquest no ha estat l'únic mal tràngol. Gairebé dos mesos després, la junta general del major fabricant de cava aprovava els seus últims resultats anuals: les vendes queien un 5,6% i se situaven en 501 milions d'euros. El benefici, en la mateixa inèrcia d'anys anteriors, es reduïa: 2,2 milions, un 71% menys.

La memòria dels comptes consolidats de Freixenet justifica la contracció del negoci per “la crisi global i financera”. Però no sembla que tots els membres de les famílies propietàries en tinguin prou amb aquesta explicació. Els equilibris familiars que fins ara regien al gegant del cava s'han trencat. La gestió de la família Ferrer està sent molt qüestionada.

Freixenet està actualment en mans de tres branques d'una família: els Ferrer, amb el conseller delegat al capdavant (Pedro Ferrer), fill del president d'honor, Josep Ferrer, tenen el 42% de les accions. Els Bonet (abanderats per José Luis Bonet, president del grup) tenen un 29% més. I els Hevia Ferrer (liderats per Enrique Hevia, director financer), un altre 29%. Però les dues branques familiars minoritàries estan disposades a vendre si no es produeixen canvis significatius en la gestió. Juntes sumen un 58% del capital. D’aquesta manera, si algú extern comprés les seves porcions, aconseguiria el control de la companyia.

Les propostes definitives de totes les parts es posaran sobre la taula el proper dia 30, durant el consell d'administració de la companyia. El problema és una qüestió de xifres. Els més crítics amb la situació actual són els Hevia, que han aconseguit que els Bonet s’acostin a les seves posicions.

Lamenten que la facturació no evolucioni, que el resultat net s'hagi reduït a la mínima expressió i que el deute hagi crescut amb els anys, fins als 150 milions d'euros. Es queixen que l'estratègia dels últims anys s'hagi basat a abaixar preus per escometre nous mercats sense posar en valor la qualitat del producte que elaboren. I volen una alternativa.

O canvi de full de ruta o canvi de gestor, cap a un professional extern a la família, diuen els crítics. I si no, una tercera via, la més dràstica: desfer el grup familiar tal com s'entén des de fa tres generacions i vendre les accions.

Fonts empresarials asseguren que un dels candidats a desembarcar a Freixenet seria Henkell & Co. Des del gegant vitivinícola alemany, que factura 700 milions d'euros i ja produeix a Espanya amb Cavas Hill, es neguen a comentar “rumors de mercat”. Si volgués aconseguir el 58% de Freixenet hauria de desemborsar una mica més de 300 milions d'euros, el que val aquest paquet més la prima de control.

Si es produís la venda, hi ha una possibilitat que Freixenet segueixi en mans dels Ferrer: Per evitar vendes descontrolades de paquets accionarials, les tres branques familiars del productor català de cava té sindicades les accions. Per tant, els Ferrer tenen dret a igualar l'oferta, i quedar-se ells totes les accions. Per a això requereixen de múscul financer per realitzar l'operació.

Les últimes diferències entre els Ferrer, els Bonet i els Hevia posen de manifest que l'estabilitat accionarial l'aportava sens dubte Dolors Ferrer, una entranyable figura a les caves, coneguda com la tia Lola. Fins a la seva mort el 2013, la seva participació en el consell no es limitava a la secretaria del consell d'administració. El seu 21% del capital donava el control de la companyia i el poder al primogènit de la família, Josep Ferrer, que havia heretat el 35% del capital. Morta sense fills, el repartiment de la seva part de l'empresa ha trencat aquest equilibris i encara que els Ferrer controlen més capital estan en desavantatge davant l'aliança Bonet-Hevia.

La quarta família en discòrdia és la que formen els gairebé dos milers de treballadors, tal com reivindica el comitè d'empresa. Sergi Lozano, el seu president, explica que la plantilla s'avindrà a qualsevol nou accionista, sempre que no sigui un fons d'inversió i es respecti els empleats.