Junqueras esgotarà la via autonòmica abans de seguir amb la Hisenda pròpia

El vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, vol esgotar tot l'espai per recórrer amb les actuals competències autonòmiques abans de fer el salt cap a l’anomenada Hisenda pròpia. Junqueras, que ha recuperat el control de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), espera controlar la recaptació, gestió i liquidació dels tributs propis i cedits, a més de fer recaptacions executives, que poden passar per embargaments. L'objectiu ve acompanyat d'un lament: el Govern d’Artur Mas no va treballar tant com els republicans haurien volgut en la implantació de les Estructures d’Estat. A l'àrea d'Economia el vicepresident vol seguir també la via d'apurar les competències autonòmiques.

Malgrat que l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) gestiona només entre el 5% i el 10% dels tributs generats a la comunitat, l'organisme creat el 2007 es troba lluny d'esgotar les competències que li dóna l’Estatut. Fonts de l’Executiu català expliquen que, després que la passada legislatura l’ATC estigués en mans de Francesc Homs, queda molta feina per fer abans de pensar en l’anomenada Hisenda pròpia. Quant a estructura, l'agència té dos reptes: avançar en la integració amb els serveis tributaris de les diputacions i els ajuntaments per oferir una finestreta única i accelerar la contractació de personal després que concurs rere concurs moltes de les places ofertes hagin quedat desertes.

L'actual equip de Vicepresidència també vol aparcar ara com ara les tasques teòriques de Joan Iglesias, que Homs va posar al capdavant de l’ATC, després de constatar l'escàs avenç que es va produir en els últims anys en l'àmbit pràctic. I això també suposa posar menys obstinació en campanyes que van ser un fiasco, com la de demanar als contribuents que presentessin les declaracions de la renda davant la Hisenda catalana en lloc de l'espanyola. Fonts de l’Executiu expliquen que aquestes campanyes suposaven emprar recursos per obtenir uns resultats més que discrets.

La Generalitat ha començat ja a assumir la recaptació executiva, és a dir, el cobrament de deutes amb l’Administració catalana. Aquesta funció, que ja exerceixen altres agències autonòmiques, fins ara estava delegada a l’Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT), que li cobrava 10 milions per aquest concepte. Segons les fonts consultades, aquesta funció no es desenvolupava a causa de la mala imatge que suposen els embargaments per a una Administració autonòmica.

L'agència també vol assumir la liquidació d'impostos que tenia cedida als registradors de la propietat, amb un cost de 25 milions. L'última pota que vol potenciar és la de la lluita contra el frau després que l’ATC incomplís els objectius que tenia marcats en els últims exercicis, la qual cosa va suposar un descens del 32% en la recaptació.

Un any de marge

La Generalitat pretén que l’ATC funcioni al màxim del que les seves competències permeten en el termini d’un any, encara que l'evolució de les primeres mesures genera pessimisme quant al compliment d’aquest termini. Menys temps tindrà Junqueras per a la segona part de la seva missió: deixar a punt l’ATC per assumir tots els impostos d'un hipotètic nou Estat. Si el Govern de Carles Puigdemont compleix la seva intenció d'acabar la legislatura en 18 mesos —malgrat els dubtes que genera aquest termini en el mateix Executiu—, l’ATC difícilment serà a punt.

Junqueras ja va detectar la passada legislatura, quan exercia de puntal del Govern d’Artur Mas des de l'oposició, que l’ATC no avançava a la velocitat que pretenien els republicans. CiU s'havia compromès, en l'acord d'estabilitat parlamentària signat el 2012 amb ERC, que l’Agència Tributària tindria desplegades totes les seves competències autonòmiques al llarg del 2013.

En constatar l'incompliment de l’Executiu, els republicans van intentar forçar una accelerada del Govern en la darrera etapa de la legislatura. Al juny, poc abans de formar-se Junts pel Sí, ERC va aconseguir aprovar una moció per accelerar les anomenades estructures d’Estat. Com passa amb molts mandats del Parlament, aquesta es va incomplir.

El vicepresident també utilitza la via autonòmica per alleujar les tensions de tresoreria que pateix la Generalitat des del començament de la crisi. Aquestes es produeixen sobretot els mesos de juny i en la recta final de l'any, quan es disparen les obligacions de l’Administració per les pagues extra als funcionaris. El vicepresident econòmic s'ha reunit amb els ministres Luis de Guindos i Cristóbal Montoro per abordar els pagaments del FLA i de la liquidació dels recursos del sistema de finançament corresponent al 2014.

Junqueras volia percebre els 1.400 milions d'aquest últim concepte aquest mateix mes, encara que Montoro de moment només ha accedit a desbloquejar 350 milions. El segon front urgent és el de poder convertir el deute a curt termini que va vencent en préstecs a llarg terminin mitjançant el FLA. En aquest aspecte, s'han produït avanços amb tots dos ministres, sense que s'hagin concretat actuacions.

Menys èxit està tenint Junqueras en reclamar una rebaixa dels interessos del FLA al 0%, com l'any passat, que permetria un estalvi amb el qual la Generalitat podria afrontar de forma més lleugera el pagament dels deutes als funcionaris o el pla de xoc al qual es va comprometre Junts pel Sí.

Per reduir els problemes de tresoreria, Junqueras també haurà de buscar un calendari més flexible del FLA extraordinari, el que cobreix la part no autoritzada de dèficit en la qual va incórrer l’Administració catalana l'any passat. Aquests fons es van concentrar l'any passat el mes de desembre, la qual cosa va generar l'acumulació de deutes de la Generalitat amb els seus proveïdors i va portar el conseller Andreu Mas-Colell fins i tot a implorar el seu cobrament. L'equip de Junqueras busca que aquests es reparteixin durant l'any, de forma que la Generalitat no s’hagi de veure amb l'aigua al coll a final d'any.