“Si me hablas en catalán se suspende el juicio”

El març de l’any passat, Mireia Fernández, havia de declarar en un judici de faltes a Figueres. Va demanar fer-ho en català. La jutgessa li va denegar la petició. “No, porque no te entiendo y soy yo la que te tiene que entender, y si me hablas en catalán se suspende el juicio”. La dona va interposar una queixa a la Secretaria General de Relacions amb l’Administració de Justícia i a la Plataforma per la Llengua. Aquest és un dels 37 casos “greus” de discriminació lingüística que l’entitat ha compilat durant dos anys i que ha recollit en un informe presentat aquest dilluns.

“Es tracta de 37 nous casos que vulneren la legalitat, tenint en compte no només les lleis estatals o autonòmiques, sinó també que Espanya és un Estat que ha ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i que, per tant, no pot discriminar els parlants d'aquestes llengües”, defensa la plataforma.

Els casos compilats es van produir entre el juliol del 2013 i el juny del 2015 a les tres comunitats de parla catalana. De la totalitat de denúncies, la meitat correspon a les forces de seguretat de l’Estat (Policia Nacional i Guàrdia Civil), seguida dels jutjats i els serveis sanitaris. Però més enllà de les paraules, en el 13% dels casos s’han denunciat també agressions físiques.

Es tracta del segon informe d’aquestes característiques que la plataforma publica. El primer es va editar ara fa tres anys amb una quarantena de denúncies més. Per l’entitat aquests casos són només la punta de l’iceberg, ja que n’hi ha molts “que no arriben a registrar-se, ja que els ciutadans no ho denuncien a entitats, institucions públiques ni mitjans de comunicació”.

La plataforma ha recollit la totalitat de les denúncies dels dos informes en un mapa interactiu. Cinc d’aquests casos es debatran dijous en el marc de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes Interiors del Parlament Europeu.