Salut auditarà les privatitzacions sanitàries a Catalunya

El Departament de Salut continua endavant amb el rentat de cara després de cinc anys de retallades sistemàtiques en el sector. Sempre amb la pressa dels dictats del pla de xoc pactat entre Junts Pel Sí i la CUP per aconseguir el favor dels anticapitalistes, el govern català continua treballant en el seu paper com a paladí de la sanitat pública. Després d’anunciar que farà fora de la xarxa hospitalària pública entitats amb ànim de lucre, el Departament ha decidit també continuar els passos de l’Ajuntament de Barcelona i auditar les privatitzacions sanitàries que ha experimentat el sector en els últims anys.

Tot just una setmana després que el govern municipal presentés un informe sobre “la mercantilització” de l’assistència sanitària en què revelava que Salut destina 200 milions anuals a activitat privada a la ciutat, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut) va revelar ahir després d’una reunió amb el consistori que el Departament prepara “una auditoria similar per al conjunt de Catalunya”. Mentre es duu a terme l’estudi, Salut muntarà un grup de treball “per compartir el diagnòstic i les actuacions” sobre les qüestions que reflecteix l’informe municipal.

L’estudi de Salut, per la seva part, també s’endinsarà en les derivacions de pacients a empreses amb ànim de lucre. “El Departament té previst fer una auditoria molt profunda i rigorosa per tenir un mapa complet de les derivacions de tot el país”, va avançar el conseller de Salut, Toni Comín, fa una setmana. El 2014, últim any del qual es tenen dades, Salut va derivar 16.253 pacients del seu hospital de referència a altres centres de la xarxa pública (Siscat). Gairebé el 50% van anar a parar algun dels tres hospitals del grup empresarial Quironsalud.

Precisament, aquests tres centres sanitaris són els primers que Comín farà fora del Siscat durant aquesta legislatura. El conseller sempre s’ha vanagloriat que, malgrat que és una demanda recollida en el pla de xoc, la intenció de desterrar de l’àmbit hospitalari entitats amb ànim de lucre va ser una mesura de collita pròpia, proposada per ell.

Amb tot, lluny d’apaivagar els ànims entre les veus que es van alçar en defensa de la sanitat pública, la decisió ha obert la porta al fet que aquesta mateixa premissa es traslladi a l’àmbit sociosanitari i de salut mental. Arran de les conclusions de l’informe presentat per l’Ajuntament de Barcelona, la comissionada de Salut municipal, Gemma Tarafa, va instar Salut a anar un pas més enllà i excloure també de la xarxa pública de salut mental i sociosanitaris operadors amb ànim de lucre. Comín, d’altra banda, va condicionar les decisions als resultats de l’auditoria: “Primer hem de fer l’auditoria sobre les derivacions a proveïdors de caràcter privat i quan tinguem l’auditoria acabada, prendrem mesures”, va apuntar.

Prioritzar l’atenció primària

El Departament també va acordar ahir signar un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona per marcar les prioritats sanitàries dels pròxims set anys. L’atenció primària, la salut mental i les addiccions són les línies d’actuació més importants per als dos governs i es prioritzaran les inversions en aquestes àrees.

Les desigualtats i la situació de vulnerabilitat dels pacients també seran peces capitals per tenir en compte a l’hora de redistribuir els recursos. Així, a banda de reordenar els pressupostos dels centres d’atenció primària (CAP) en funció dels determinants socials, Salut i l’Ajuntament preparen una mesa de treball per impulsar models d’atenció integrada. En concret, el Departament vol prioritzar el pla de retorn al domicili de pacients amb ictus o projectes per facilitar el diagnòstic en pacients sense casa amb trastorns mentals greus. En espera d’una normativa que asseguri la universalitat en l’accés a l’assistència sanitària, l’Ajuntament crearà un comitè d’accés per evitar que cap pacient no tingui problemes per entrar a la xarxa sanitària per la seva situació administrativa.