_
_
_
_

Homs també veu “motivacions polítiques” en la causa del 9-N

El Govern i tot just 300 ciutadans responen a la crida de les entitats independentistes per donar suport al diputat en la seva declaració davant del TSJC

Vídeo: Albert Garcia
Jesús García Bueno

El portaveu de Democràcia i Llibertat (DiL) al Congrés, Francesc Homs, ha atribuït la causa judicial per la consulta independentista del 9-N a "motivacions polítiques". En la seva declaració voluntària davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Homs ha seguit la tònica dels altres tres dirigents involucrats en el cas, amb l'expresident Artur Mas al capdavant: la Fiscalia s'hi va querellar en contra, ha dit, per raons que no tenen res a veure amb la justícia i seguint les directrius del Govern espanyol i el seu "mal perdre" per la celebració de la consulta el 9 de novembre del 2014.

Acompanyat de diversos consellers del Govern i uns 300 ciutadans, Homs ha declarat durant una hora. L'exconseller de Presidència de la Generalitat ha llegit un text que duia escrit i ha respost algunes preguntes del jutge, però no les del fiscal ni les de l'acusació popular, que exerceix el sindicat ultra Manos Limpias. La seva exposició s'ha centrat a explicar que la querella obeeix a un impuls polític. Homs ha vinculat la seva citació a la seva condició de portaveu al Congrés, i ha citat al seu favor el recent discurs de presa de possessió del president del TSJC, Jesús María Barrientos, per indicar que han de separar-se "els assumptes legals dels polítics". El diputat ha advertit, a més, que la causa judicial només incrementarà el nombre d'independentistes. "No tinc vocació de màrtir ni d'heroi", ha dit.

La carta que implica el diputat

Fa 15 mesos, el TSJC va imputar Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau per un presumpte delicte de desobediència. La Fiscalia considera que el Govern va seguir endavant amb la consulta independentista malgrat el veto que, cinc dies abans del 9-N, havia dictat el Tribunal Constitucional. La implicació d'Homs, no obstant això, no havia estat objecte del tribunal fins fa unes setmanes. En una carta signada el dia 6 de novembre del 2014, l'exportaveu dóna el vistiplau perquè una de les empreses contractades per organitzar la consulta (T-Systems) segueixi endavant amb l'encàrrec.

Homs ha explicat que és "responsable" d'aquesta autorització i que tenia "coneixement" de la resolució del Tribunal Constitucional perquè era "el nexe" entre els serveis jurídics i Presidència. L'avui diputat, no obstant això, considera que no ha desobeït perquè la resolució "era ambigua i hi va recórrer en contra" la Generalitat. Homs, no obstant això, no ha entrat a respondre les preguntes més concretes sobre la naturalesa de la carta i s'ha remès a una futura declaració davant del Tribunal Suprem. Atesa la seva condició d'aforat al Congrés, aquest és l'òrgan que hauria de citar-lo com a imputat. La declaració voluntària d'avui, de fet, és un tràmit previ. El TSJC haurà de decidir ara si, com demana la Fiscalia, eleva la causa al Suprem.

Encara que ha estat lluny del bany de masses que va rebre Mas el passat octubre del 2015, Homs també ha rebut el suport majoritari del Govern. El vicepresident Oriol Junqueras ha encapçalat el sèquit per fer costat al diputat, en el qual també s'han deixat veure diversos consellers de l'Executiu, com Neus Munté, Josep Rull, Raül Romeva o Santi Vila. Ni el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ni el titular de Justícia, Carles Mundó, han acudit a la convocatòria de les entitats independentistes.

Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana, les entitats sobiranistes, havien fet una crida a la mobilització per donar suport a Homs. Unes 300 persones, la majoria jubilades, s'han situat davant del Palau de Justícia i han llançat crits d'"independència". Homs ha pujat les escales d'accés al tribunal acompanyat per la seva dona. En una escena insòlita, a mig camí ha sortit a rebre'ls l'exjutge de l'Audiència de Barcelona (i avui senador) Santiago Vidal. A la vorera del davant, els concentrats han donat mostres de suport entre estelades. Un dels organitzadors ha repartit les mateixes paperetes que es van utilitzar en la consulta del 9-N. "Ja ens serviran per a d'aquí a 18 mesos", ha contestat un home que subjectava una bandera independentista amb una canya de pescar.

Després de la seva declaració, Homs ha acudit a la seu de Convergència a Barcelona, on ha estat rebut pel president Puigdemont i el seu antecessor en el càrrec, Artur Mas. Els tres s'han abraçat i altres consellers del Govern l'han rebut amb una forta ovació. En roda de premsa, Homs ha atribuït aquesta causa a l'“oportunisme polític” i ha acusat de falta de parcialitat a la Fiscalia. Des del seu punt de vista, tot aquest procés es deu a l'èxit de la consulta del 9N i al “mal perdre del PP” que ha comès un “abús de posició”. A més, Homs, creu que també ha influït que actualment sigui el portaveu del grup parlamentari DiL, "que podria arribar a ser determinant en la configuració d'un govern que no seria del PP", ha dit.

L'actual diputat del Congrés també ha assegurat que “no es poden posar penes de presó per posar urnes de cartró”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_