Un Barcelona Beer Festival cada cop més professional

El Barcelona Beer Festival compleix el seu primer lustre. I ho fa com un esdeveniment més professionalitzat. Per primera vegada, l'esdeveniment acull pavellons de trobades cerveseres d'altres països. Elaboradores del Quebec (Canadà), Vermont (Estats Units) i Manchester (Regne Unit), allotjats en el Museu Marítim, juntament amb la resta dels 200 participants. Més exemples: Mikel Rius, el seu organitzador, parla de 480 activitats de speed dating, o trobades ràpides entre “proveïdors de malta i llúpol i distribuïdors”.

Més enllà de la seva faceta professional, la trobada oferirà 350 tipus de cerveses als assistents. L'organització espera arribar, com l'any passat, a 30.000 persones. Una afluència sobre la qual tampoc es pot créixer massa, per la capacitat del museu. Es plantegen canviar de lloc? Rius apunta que, de moment, no. Hi ha naus de major capacitat, però "no tindrien el mateix ambient", reconeix.

Només entrar a la sala Comillas, on se celebra la trobada, el visitant percep múltiples olors. Aromes que remeten a diferents tipus de cervesa, alguns més torrats que d'altres. A esquerra i dreta, 70 sortidors permeten tastar-les, amb un incentiu: cada fermentat s'ofereix durant un temps limitat. Quan aquesta s'acaba, una campana sona. Els visitants miren una gran pissarra al final del recinte: un membre de l'organització esborra el nom d'un fermentat i n'escriu un altre. Per set euros els assistents obtindran un got i dues fitxes per degustar-les.

El 50% de les cerveses són “locals”, explica Rius. L'altra meitat provenen de països com Bèlgica, Itàlia o “Estats Units, el lloc per excel·lència de la cervesa artesana”. Tot això, amenitzat per la celebració, per vegada primera, d'un concurs internacional de cervesa artesana. 

Quatre llocs de menjar ofereixen, també, la possibilitat de maridar un fermentat amb una tapa. És el cas, per exemple, del pavelló Astúries, país de formatges. El seu responsable, Kike Ojanguren ofereix una selecció de formatges asturians, com el Gamoneu, d'un sabor intens i durador. Al costat de la barra, Roger Camprubí, un visitant, explica que hi assisteix des del primer any. "No sóc un gran entès, però recomano les IPA".