Colau i Collboni negocien una tinència d’alcaldia per als socialistes

Les negociacions entre l’equip de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el PSC per assolir un pacte de govern avancen en paral·lel en dos fronts: el polític i l’econòmic. En el polític, totes dues formacions negocien una tinença d’alcaldia per als socialistes, que volen tenir visibilitat en el futur executiu municipal. En el front dels números, el govern ha renunciat a aprovar un pressupost propi i aposta per una macromodificació de crèdit d’entre 270 i 280 milions sobre els comptes prorrogats per l’exalcalde Xavier Trias (CiU).

L’ampliació permet guanyar temps de tramitació (perquè els terminis d’al·legació són més curts) i fer inversions pròpies sobre uns comptes aliens. Però també necessiten suport polític: del PSC, ERC, CUP i pretenen aconseguir l’abstenció de Ciutadans. En el capítol dels números, els socialistes volen introduir una hora més d’anglès a l’escola i el govern no ho veu prioritari.

L’alcaldessa Ada Colau va posar ahir data límit a l’acord: “Ens hem plantejat no anar més enllà de l’abril”, va afirmar durant una entrevista a Onda Cero. Ara mateix, quan es pot fer de més i de menys en els comptes, la complexitat més gran de la negociació és l’encaix dels quatre regidors del PSC en el cartipàs municipal. Els càrrecs, parlant clar. Per no diluir-se en l’equip de l’alcaldessa, el PSC vol una tinença i el govern Colau està disposat que els socialistes la tinguin.

Però hi ha algun dels quatre tinents d’alcalde actuals que renunciarà a la cadira o se’n crearà una de nova? La més probable és la segona hipòtesi, apunten fonts coneixedores de les negociacions: crear una nova tinença a la mida. Ni Gerardo Pisarello no està disposat a cedir la macrocartera d’Economia, ni Laia Ortiz la de Drets Socials, ni Janet Sanz la d’Urbanisme. Jaume Asens és el quart tinent d’alcalde, de Transparència i Participació. Per Collboni la principal condició per pactar amb Colau és el pla Barcelona Treballa per crear 30.000 llocs de treball, i a l’àrea metropolitana s’encarrega de l’àrea de Desenvolupament Econòmic, de manera que podria tenir una cartera amb aquesta responsabilitat. En el cas de Daniel Mòdol, arquitecte de professió i expert en espai públic, el més segur és que tingui responsabilitats en aquest camp, per sota de Janet Sanz. El dilluns Mòdol ja va participar en la presentació del Pla de Rehabilitació Urbana amb la regidora.

La negociació de pressupostos continua també amb els dos partits amb què Colau es vol entendre durant el que queda de mandat, tot i que no entrin al govern. Les condicions d’ERC són l’arribada del metro a la Zona Franca i el compliment dels acords assolits amb Colau, que necessiten inversions extraordinàries, com la T-16, la gratuïtat del transport públic per a nens de famílies amb rendes baixes. La CUP, que ahir va fer la quarta reunió amb l’executiu sobre el pressupost, reivindica partides molt concretes per a qüestions que figuraven tant en el seu programa electoral com en el de Colau, com una reserva per remunicipalitzar empreses mixtes o que s’han privatitzat.

100 milions de superàvit

L’Ajuntament ha tancat els números del 2015 amb 100,2 milions d’euros de superàvit, un excedent que s’ha aconseguit malgrat que s’hagi executat el 98% del pressupost previst i els 101 de la modificació de crèdit aprovada a l’octubre. El 2015 el consistori va gastar 2.790 milions i el superàvit s’explica pel reconeixement de deute per part de la Generalitat i l’augment de la recaptació d’impostos com l’IBI o el de plusvàlues, que l’anterior govern de CiU havia calculat a la baixa. Les xifres del 2015 es complementen amb un estalvi brut del 15% dels ingressos i un endeutament del 32,8% dels ingressos corrents. El consistori va subratllar ahir en un comunicat que té 196 milions de romanent de tresoreria i que continua pagant a 30 dies. Collboni va criticar que es tanqui amb superàvit i va dir que cal gastar-lo.